El nombre de pisos buits que hi ha a Manresa va de baixa, però encara és molt elevat: 7.352 segons dades del govern municipal corresponent al mes de gener passat.

En quatre anys, els habitatges sense ningú empadronat han disminuït en 733 unitats.

El descens ha estat del 9% al llarg dels darrers quatre anys. La reducció ha estat progressiva i s’ha passat dels 8.085 pisos buits comptabilitzats l’any 2017 als 7.988 del 2018; el 2019, als 7.756; el 2020, als 7.437, i el 2021 als 7.352.

Com s’ha dit, 733 pisos menys que suposen una reducció del 9%.

Una altra dada a tenir en compte és que el govern municipal afirma que dels 7.352 habitatges que hi ha a la ciutat sense que ningú hi estigui empadronat, el 73% es troba en mans de petits tenidors i el 27% en mans de grans tenidors.

Això vol dir que 5.367 són de propietaris d’entre 1 i 15 pisos i 1.985, de bancs i immobiliàries.

Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament afirma que treballa en les dues direccions per reduir habitatge buit.

Per una part, negocia amb grans tenidors per obtenir habitatge per a persones o famílies en risc d’exclusió i, d’altra banda, genera ajuts i accions de suport a persones petites tenidores de la ciutat per tal que posin al mercat els seus pisos. L’objectiu és pal·liar el dèficit en les diverses tipologies d’habitatge: d’emergència (per atendre situacions urgents); social (per donar resposta a persones i famílies en risc d’exclusió residencial); assequible (habitatge de protecció oficial); i dotacional (per sectors amb necessitats específiques, com ara joves, grans, o persones amb dificultats per regularitzar la seva situació administrativa). Les polítiques d’habitatge han d’anar dirigides a un ventall tipològic d’habitatge divers.

Tot i que la xifra d’habitatge sense empadronament s’ha anat reduint al llarg dels darrers quatre anys, l’objectiu de l’equip de govern municipal d’ERC i JxM és mobilitzar aquest tipus d’habitatge per tal de poder dedicar-lo a finalitats socials.