El pressupost de serveis socials creix un 7% a Manresa i els usuaris un 30% en 9 anys

Cal tenir en compte, però, que s’ha passat de 4,3 milions d’euros de pressupost el 2011 a 4,6 milions l’any passat, mentre que les persones ateses fa nou anys van ser 12.500 i el 2020 les ja esmentades 16.508. Això vol dir que el pressupost de serveis socials ha crescut en aquest període un 7% a Manresa amb un 30% més d’usuaris.

Concretament, el 2011, el pressupost de serveis socials era de 4.369.452 euros i el del 2020, de 4.683.265, 313.813 euros més, un 7%.

Pel que fa als usuaris se’n van comptabilitzar 12.558 el 2011 i 16.508 el 2020, 3.950 més, un 31,4% més.

De fet, els serveis socials no paren de trencar barreres, cosa que és positiva perquè s’augmenta l’abast de l’atenció, però no ho és tant si hi ha més persones per repartir-se una xifra similar de diners, que és el que està passant segons les dades del propi Ajuntament.

L’any passat hi va haver 1.073 persones usuàries més que l’any anterior, segons la memòria d’activitat de l’any 2020.

Si l’any passat informàvem que s’havia superat la barrera de les 15.000 persones (vegeu Regió7 del 30 de setembre del 2020), enguany tocaria dir el mateix però amb les 16.000.

Els darrers tres anys, el nombre d’usuaris creix a un ritme superior als mil, del 2018 al 2019 van ser 1.286.

Només hi ha hagut una reducció en el nombre d’atesos el 2018 i el 2014 en relació als anys anteriors, però són excepcions que confirmen la regla d’un creixement enorme que ha triplicat el nombre d’atesos des del 2005, quan van ser 5.228.

Més famílies

El coronavirus no només va omplir els centres sanitaris sinó també els serveis socials municipals, que van veure com un 65% més de famílies els demanaven ajuda duran els primers mesos de l’any passat.

El 2019 la mitjana d’unitats familiars ateses al mes va ser de 480,4. Des de començament de l’any passat, la mitjana es va disparar fins a les 793,6 unitats familiars, el 65%. Les demandes sobrevingudes van ser sobretot d’aliments i per altres necessitats bàsiques com medicaments o subministraments bàsics de la llar. També, d’acompanyament social a persones grans, a persones en situació de soledat o a famílies en situació de vulnerabilitat a causa de la pèrdua d’ingressos, ja sigui perquè s’havien quedat sense feina, perquè estaven en espera de cobrar el subsidi de l’ERTO o perquè treballaven en l’economia submergida i el confinament els va tallar, de cop, la seva font d’ingressos.

Altres són d’habitatge i peticions d’informació sobre prestacions, subsidis, la renda garantida i per rebre la targeta moneder que substitueix les beques menjador.

La resposta de l’Ajuntament va ser augmentar la partida d’aliments un 108%, la destinada als àpats infantils durant l’estiu un 120% i la de menjar a domicili per a persones grans el 133,6%.

Les ajudes individualitzades es van ampliar un 79% i van incorporar criteris relacionats amb la covid-19. Les partides no estaven tancades sinó obertes i s’anaven augmentant en funció de la demanda.