Les obres al carrer del Balç, un dels principals atractius turístics i històrics de Manresa, pel fet que pràcticament és l’únic vial de l’època de Catalunya que conserva intacta la configuració original, han arribat a la recta final. La previsió és que l’Ajuntament les inauguri pròximament en una data encara per determinar. Les obres van començar el novembre passat amb una durada prevista de cinc mesos que, a l’hora de la veritat, han estat uns quants més.

L’actuació ha consistit en la retirada del paviment existent, l’excavació i construcció d’una nova esplanada, la renovació de tots els serveis -clavegueram, aigua, electricitat i telecomunicacions-, i la construcció d’un nou paviment fet amb pedra de la Sénia i còdol de riu damunt d’un llit de morter. Tot plegat ha tingut un pressupost de 359.273,62 euros (IVA inclòs), 210.813 dels quals aportats per l’Ajuntament, mentre que els 148.461 restants provenen dels fons europeus Feder.

El carrer del Balç és un passatge situat entre els carrers de Santa Llúcia i de Sobrerroca, al Centre Històric de Manresa, que presenta un traçat irregular i sinuós amb la majoria dels trams coberts per les cases que queden per sobre i alguns trams esglaonats per adaptar-se a l’orografia. Connecta la Baixada del Pòpul i el carrer dels Arcs de Santa Llúcia i també hi ha un accés pel carrer de Santa Llúcia. Les tres entrades estan tancades. A la baixada del Pòpul hi ha el centre d’interpretació del vial, que accedeix a la zona que es va museïtzar l’any 2011.

Un aspecte que li dona personalitat són els baixos que hi ha a banda i banda del vial, que es van construir adossats a la roca de la balcera que hi ha a sota del carrer de Sobrerroca. Aquests baixos formen part de les cases d’aquest carrer, que durant l’època medieval era el més noble de la ciutat. Eren cases de dos i tres nivells. Una entrada era per Sobrerroca i l’altra pel Balç. Mentre que aquesta nova fase d’obres ha completat la millora del vial pròpiament dit, el que quedarà pendent a partir d’ara és decidir què es fa amb els baixos que hi menen que en més d’una ocasió -no tots- han format part de les activitats de caràcter turístic que s’han organitzat al Balç.

Com recollia l’historiador Jordi Piñero en un article publicat a la revista Dovella la primavera del 2005, «cal pensar que la majoria de les cases són originàries dels segles XIII-XIV, l’època de major creixement de la Manresa medieval». Ell mateix hi explica la raó per la qual s’ha conservat el vial durant tots aquests segles. El fet que quedés aïllat, com una mena de ghetto, esmenta, va afavorir que «s’escapés dels greus incendis que va patir Manresa el 1713, per la Guerra de Successió, i sobretot el 1809, durant la Guerra del Frances». Precisament el fet que quedi tan amagat és un dels aspectes que li donen més encant. Amb el Balç hom es pot arribar a imaginar com era la Manresa de fa més de 600 anys.

La darrera reforma que es va fer al vial data del 1987

L’any 1987 es va fer l’última intervenció de reforma al carrer del Balç. Se’n va renovar una part del paviment, les portes que el tanquen i l’enllumenat públic. Va ser la darrera millora que s’hi va dur a terme. Fa deu anys va finalitzar la que es va executar als espais del casal noble, que es va convertir en el Centre d’Interpretació del Carrer del Balç i per on els cinc primers anys van passar prop de 56.000 persones. La inversió per convertir-lo en atractiu turístic va superar el milió i mig d’euros. La direcció arquitecònica va anar a cura de Josep Maria Esquius i la museïtzació, de l’empresa Transversal.