L’actual plaça de Sant Ignasi és el resultat de les diferents transformacions que s’han produït en aquest espai al llarg dels temps. El nom està relacionat amb aquest espai de veneració ignasiana doncs hi havia la capella del Rapte, l’església de Sant Ignasi i el col·legi de Sant Ignasi.
Per aquest punt hi passava el torrent Mirabile o Mirable, un curs d’aigua que recorria les aigües pluvials des de l’altiplà del Guix i els altiplans de Cal Gravat i la Balconada i més endavant les filtracions dels ramals de la Séquia. L’existència d’aquest curs d’aigua va permetre instal·lar a l’època medieval tallers de blanquers o cuireters -una de les principals activitats econòmiques de la Manresa medieval- algun molí com el de l’Areny a la mateixa plaça i al segle XIX nombroses fàbriques tèxtils que van aprofitar l’energia hidràulica per instal·lar fàbriques de filats i teixits com la Fàbrica Nova, Cal Serrano, la de l’Areny, les Fontetes, el Salt i el Salt dels Gossos, entre moltes altres.
Per superar el pas del torrent en aquest espai, es va construir el 1777 el pontarró de Sant Ignasi, obra dirigida pel mestre d’obres Miquel Puig. Aquest pontarró, que era la sortida pel portal de Santa Llúcia i les Escodines, del camí ral cap a Barcelona, va donar origen a la plaça de Sant Ignasi, amb una superfície i una estructura molt més petita que l’actual.
El primer monument ignasià
Per adornar la nova plaça es va traslladar un obelisc que hi havia davant de l’hospital de Santa Llúcia a l’extrem del pontarró que s’acabava de construir. Aquest obelisc el va costejar el bisbe de Vic, Joan Cardona el 1587 i era d’uns cinc metres d’alçada amb una creu al damunt , un sòcol amb inscripcions al·lusives en llatí i uns graons a la base. Va ser el primer monument ignasià que hi va haver a la ciutat i el fet es deu al fet que l’antic hospital de Santa Llúcia, un dels punts on Ignasi va freqüentar més, va ser venut a un particular que el va transformar en un hostal de traginers i transeünts. El bisbe de Vic, ofès, per aquest fet va intentar aturar la venda però com que no ho va aconseguir va fer aixecar aquest obelisc per recordar un dels punts ignasians de la ciutat.
L’any 1911, amb motiu de fer-se la volta i la coberta del torrent amunt fins a la font de l’Obac es va posar l’obelisc a la mateixa plaça, concretament a l’angle de la capella de Santa Llúcia amb l’església de Sant Ignasi. Va desaparèixer el 1936, quan es van enderrocar el Rapte i l’església de Sant Ignasi.
Els governs municipals de primers del segle XX va iniciar les obres per cobrir el torrent en el seu tram final doncs era un focus d’infecció i d’insalubritat. Les obres van començar el 1911 però al cap de vint anys només s’havia cobert el tram entre la plaça de Sant Ignasi i la font de l’Obac. Amb l’arribada de la República es van accelerar i la cobertura del torrent va arribar fins al Salt dels Gossos (actual passera). L’any següent es va aprovar cobrir el torrent des d’aquest punt fins al passeig del riu, però la guerra va frenar les obres que no van acabar fins vint anys més tard, concretament el 1956.
Un cop el torrent va ser quasi tot cobert -va quedar el tram de la piscina- es va urbanitzar el nou carrer l’any 1968 des del Passeig del Riu fins a la plaça del Remei amb una amplada de carrer de nou metres, fet que va fer que l’Ajuntament de l’alcalde Soldevila el nominés com Via de Sant Ignasi. El cronista oficial de la ciutat, Josep Marias Gasol, va proposar el nom d’avinguda de Sant Ignasi en lloc de via «por ser un nombre presuntuoso y desbordante y sin antecedentes en la toponima urbana de la ciudad».
Una urbanització molt recent
L’estructura actual de la plaça és de primers d’aquest segle. L’any 2002 es van enderrocar quatre cases que hi havia a continuació del carrer Montserrat -en una d’elles un forn de pa- i que separaven la plaça en dues parts. Una part més petita al costat del Rapte i Sala Ciutat i un espai més gran entre aquests punts i l’entrada als carrers de les Escodines i Montserrat. Però fins a la seva urbanització actual funcionava més com a espai de trànsit i aparcament de vehicles cap al barri de les Escodines i Balconada que com a plaça.
Les obres d’urbanització de la plaça i dels carrers Escodines i Sant Bartomeu van acabar el desembre de 2007 i van convertir la plaça de Sant Ignasi en un espai de relació. Darrerament s’hi ha limitat el pas dels vehicles.
