La plaça Cots, al barri de Vic-Remei, es va formar a partir de la construcció de l’establiment per a infants orfes Casa Caritat. Pel que fa a la plaça del Remei, és el resultat de l’enderrocament, l’any 1927, d’un conjunt de cases ubicades davant la Fàbrica Nova, al costat dels carrers de la Mesquita (avui anomenat de Joan XXIII) i del Bisbe Comes.
La Casa Caritat és una institució que es va crear el 1859 gràcies a la dotació econòmica de l’industrial tèxtil Francesc Cots Argullol i d’altres prohoms locals, fet que va permetre aixecar un edifici imponent per a nens i nenes orfes de la ciutat. L’edifici, d’estil neoclàssic i obra d’Antoni Rovira Trias, ocupa una parcel·la de terreny en un extrem de la partida de la Parada, al costat del camí de Santpedor, vora del carrer de les Seniosses (actual carrer de l’Hospital), del carrer de Puigterrà i d’un ramal de la Sèquia. Es tracta de la construcció civil més gran de la ciutat de la segona meitat del XIX.
Al cap d’uns trenta anys de funcionament de la Casa Caritat, es va aprovar la urbanització d’un carrer davant la institució i al cap de dos anys ja es va obrir l’actual carrer de la Verge de l’Alba (que fins el 1964 es coneixia amb el nom de carrer Cots) i la plaça Cots, nominada el juny de 1891 i que és el resultat d’un conveni subscrit entre el patronat de la Casa i l’Ajuntament el 1889. L’alineació dels vials va obligar a expropiar part del solar de la institució benèfica perquè abans hi havia un carreró irregular que anava des del carrer de Puigterrà i la plaça Lladó fins al carrer Hospital fent un revolt.
Casa Caritat va cedir gratuïtament els terrenys amb la condició que fossin destinats a plaça pública. Malgrat que al cap de dos anys es va fer un concurs públic per empedrar-la, va tardar bastants anys a ser una realitat.
El 1908 es va prolongar el carrer dels Docks, actual carrer de Jacint Verdaguer, fins a la plaça Cots i carrer de l’Hospital.
La plaça Cots que presenta una estructura triangular va ser en els orígens un espai per urbanitzar. Més endavant s’hi van plantar moreres a imitació del carrer Cots, s’hi van instal·lar bancs i al mig una font amb una escultura a la part superior.
Els anys trenta del segle passat es va treure la font i es va instal·lar un fanal de ferro de tres braços al mig de la plaça.
La darrera transformació
Però la transformació més important va ser el 1963. Manresa va ser escollida ciutat pubilla de la sardana (era el quart nomenament darrere Girona, Lleida i Ceret) i -a part dels diferents actes que es van fer- va ser la segona ciutat que va construir un monument significatiu perquè quedes constància de l’efemèride.
El monument a la Sardana es volia posar en un primer moment a l’espai triangular on hi havia un jardinet entre el passeig de Pere III i el carrer de Guimerà, davant la casa Padró, però es va desestimar. Finalment, es va decidir aixecar el monument a la plaça Cots. La peça va ser obra de l’artista manresà Jaume Soldevila, que té altres obres a la ciutat.
El monument, com el descrivia el malaguanyat Francesc Junyent, en la seva obra El Patrimoni Històric i Artístic de Manresa, «és centrat per quatre pilars de pedra sorrenca units per una plataforma circular, on s’assenten dos blocs de pedra corbats i units superiorment. Representen dues persones que aixecant els braços s’enllacen les mans, tret essencial i definidor de la sardana». La inscripció recollia Manresa a la sardana i la data d’inauguració del monument, 21-4-1963. Va ser inaugurat per l’alcalde de la ciutat, Josep Moll Vall, i les autoritats civils i militars de l’època. Després de la benedicció del monument, les colles sardanistes van puntejar la sardana Al monument de Manresa, obra del mestre Francesc Juanola. La plaça va ser remodelada en l’alcaldia de Ramon Roqueta (1978).
Veïna de la capella
La plaça del Remei es va formar al costat de la capella de la Mare de Déu del Remei, que es trobava al costat del camí que, des del portal de Sobrerroca i pels carrers Hospital i Remei de Dalt i Sant Joan d’en Coll, sortia cap a la muntanya (Berguedà, Osona).
El segle XVII, per donació d’un manresà, es va edificar la capella de la Mare de Déu del Remei, protectora de tota classe de malalties i dolors, i dels viatgers. És un edifici d’una única nau rectangular de dimensions reduïdes, ja que mesura 8,5 m de llarg per 6,5 m d’amplada, i amb una capçalera lleugerament còncava. Està orientada de llevant a ponent. El portal, orientat a llevant, és embellit amb una rosassa que es complementa amb dues finestretes laterals amb arcs de mig punt a la paret nord. La façana, que sobrepassa en alçada la resta dels murs laterals i l’absis, és coronada per un campanar d’espadanya molt enlairat i amb campana. El sostre està cobert amb una volta de canó que reposa sobre els murs laterals.
El febrer del 1986 se’n va millorar l’entorn tot enderrocant els edificis del voltant i fou acabada la seva restauració. El gener del 2003 l’Ajuntament va arranjar l’entorn de la capella.
La plaça als anys seixanta va acollir durant un temps el mercat de bestiar porcí que fins aleshores es feia a la plaça dels Infants. I a l’estiu, com en altres places de la ciutat, s’hi venien melons i síndries que portaven revenedors del País Valencià.
Malauradament la plaça -que estava sense urbanitzar- es va convertir a partir dels setanta en un aparcament de cotxes. La reforma de tot el sector al voltant de la Fàbrica Nova que s’acaba d’inaugurar aquest any ha de servir per revitalitzar-la per ser la plaça utilitzada per la ciutadania que no ha estat mai.
