«A una persona que no té cap discapacitat hi ha vegades que li costa obrir una bossa de patates fregides. Doncs, imagina’t a una que no pugui fer servir les mans. Com l’obrirà? Se’n diu accessibilitat», posa d’exemple Jordi Roca, coordinador d’activitats de la Casa Social del Sord de Manresa (Casmacs) per exemplificar les dificultats que tenen per comunicar-se les persones sordes. De cara a fer un pas més cap a la seva integració social, l’associació vol implicar els establiments comercials i serveis públics de Manresa perquè tinguin coneixements bàsics del llenguatge de signes.

Roca explica que el col·lectiu de persones sordes té molts problemes a l’hora de comunicar-se, i que l’ús de les mascaretes per la covid ha agreujat aquesta situació. Impedeixen que puguin llegir els llavis de la gent amb la qual conversen. Per aquest motiu, troben que pot ser útil per a tothom que els dependents de comerços o treballadors de serveis de cara al públic puguin signar, que vol dir expressar-se en el llenguatge de signes. Assenyala que el projecte potenciarà molt la integració de les persones sordes.

Accessibilitat i visibilitat

A les botigues on sigui possible formar els treballadors en el llenguatge de signes tindran un logotip circular blau amb una mà blanca enganxat a l’entrada.

Aquest setembre ja es lliuraran els primers indicatius a dues botigues que s’han interessat per la iniciativa i que tenen algun depenent que s’ha format i que sap signar. De cara a l’octubre el projecte s’exposarà a la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa (UBIC) per tirar endavant la idea. El casal ja ha fet un sondeig entre comerciants de Manresa, que hi han mostrat interès.

El curs es farà a través del Casmacs i de l’Institut per al Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació (IDFO). És de 30 hores, amb l’objectiu d’aprendre les paraules bàsiques per comunicar-se i entendre la llengua de signes. Per a Manuel Rodríguez, president de l’entitat des del 2017, que persones que no són sordes aprenguin la llengua dels signes «li aporta visibilitat».

«Per anar a comprar, les mascaretes són un handicap. Hi ha vegades que he de demanar que se la baixin per entendre’ls. Fins i tot acabo comunicant-me escrivint-me amb l’altra persona», indica Pura Castillo, usuària del centre. Hi afegeix que, quan ha de fer algun tràmit important, utilitza el servei d’intèrprets de l’entitat.

També celebra que se signi als comerços la usuària Remei González. «Exposar el logotip a les botigues ens donarà visibilitat. Si s’utilitza el llenguatge de signes, és perquè hi ha persones que ho necessitem», remarca.

«Abans, anaves signant pel carrer i la gent se’t quedava mirant», fa notar el secretari de l’associació, Ezequiel Pérez. Creuen que la visibilitat que els ha donat el cine i la televisió, on és habitual veure intèrprets, ha ajudat a normalitzar el llenguatge de signes. «Els joves d’ara són més respectuosos», diu Pérez, que destaca que la sensibilitat de la societat per les persones sordes ha millorat molt els últims 30 anys.

La primera web amb llengua de signes a Catalunya

Des del mes d’abril, Casmacs disposa de la primera pàgina web de Catalunya amb llenguatge de signes en alguns dels seus continguts. El web de l’associació té el mateix logo que tindran les botigues. Fent clic a sobre de les finestres on hi ha aquest símbol, surt un intèrpret explicant el contingut en llenguatge de signes. Des de Casmacs estan ajudant a implantar aquest format en altres associacions com és el cas d’Amisol de Solsona. A més a més, a Manresa, «espais com la Seu, l’Ajuntament o el Consell Comarcal, han mostrat interès a fer accessible la seva pàgina web», indica Jordi Roca. El web accessible amb llenguatge de signes de Casmacs ha estat el segon de tot l’Estat, diu.

Casmacs ha passat de ser un espai de lleure a fer un servei d’ajut per a les persones sordes

La primera associació de persones sordes de Catalunya fora de les capitals de província

L’any 1953 es va crear la Casa del Sord de Manresa (Casmacs). Des d’aleshores, l’associació ha estat activa de manera ininterrompuda. Aquell any, Domingo Camprubí i Josep Roca van crear la primera associació de persones sordes que hi va haver a Catalunya fora de les capitals de província. Anys enrere van arribar a tenir fins a 70 associats, però actualment n’hi ha 34.

«Ara les persones sordes no volen estar associades a un centre», comenta Jordi Roca. No obstant això, diu que totes són demandants de serveis. L’entitat va néixer amb la intenció que les persones sordes de la comarca del Bages tinguessin un lloc on ajuntar-se i poder-se relacionar.

«Als pobles hi havia vegades que només hi havia una persona sorda, i es trobava aïllada. El que va fer Casmacs va ser esdevenir un punt de reunió», diu Roca. En els inicis de l’associació, bàsicament, s’oferia lleure, i es practicava molt esport, principalment escacs i futbol. Una altra de les activitats estrella eren les excursions, que es feien fins que va arribar la pandèmia. Quan es pugui, es tornaran a fer.

Amb els anys, però la societat i les seves necessitats van anar canviant. Sense deixar de banda l’oci, Casmacs es va anar transformant per oferir, també, un servei d’ajut a les persones sordes. L’any 1980, l’entitat va ser declarada d’utilitat pública, i va passar a tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions que tenen les fundacions.

Un altre canvi que destaquen els usuaris és que ha canviat molt la forma en què reben ajudes. Expliquen que fa anys, es feien campanyes per aconseguir recursos per poder continuar fent activitats, i que molts comerços i veïns de Manresa hi col·laboraven. Ara, però, s’ha burocratitzant tant que desincentiva a les persones a donar ajuts.

L’actual president, Manuel Rodríguez, manifesta que «per a mi Casmacs és molt important, és un compromís de vida perquè està compartit amb altres persones sordes». En aquest mateix sentit s’expressa Ezequiel Pérez, que va arribar a Catalunya l’any 1952, i a qui mai no havien ensenyat el llenguatge de signes. Aleshores, Rodríguez el va ajudar a integrar-se i aprendre a signar.