Amb dues cues de fum al cel i els aplaudiments dels qui s’ho van mirar des del balcó o la finestra de casa, la vorera o des d’alguns dels punts alçats de Manresa. Així van acabar, anit, els castells de focs encarregats de cloure la festa major i de rellevar, a causa de la covid, la cita tradicional al parc de l’Agulla.
La principal amenaça que va planar damunt del cap dels organitzadors de la festa major i dels responsables de l’espectacle pirotècnic, el taller Peñarroja, del País Valencià, va ser la possibilitat que plogués. Després de les quatre gotes que van caure al migdia, però, el cel es va anar aclarint i a la tarda, quan va arrencar el muntatge del dispositiu pirotècnic a la plaça del Milcentenari, ja es va veure que no caldria patir pel temps. El muntatge, com és habitual sempre que hi intervé material explosiu, va requerir el vistiplau de la Guàrdia Civil, que va anar passant pels diferents punts on es va anar col·locant la pirotècnia.
El ritme i els colors
Va ser un castell de focs que va anar de menys a més, marcat pel ritme de la pirotècnia i pels colors. Quan faltaven cinc minuts per a les 10 de la nit, tres trons van avisar que calia preparar-se. Els dos castells principals es van alternar en alguns moments, si bé la majoria de l’estona van evolucionar en paral·lel, omplint el cel de Manresa de colors vius i de figures variades. No va ser fins als dos minuts finals que s’hi van incorporar els altres deu castells de focs repartits per altres punts de la geografia manresana. Primer, fent la típica palmera i, després que els dos principals actuessin sols, i amb un increment final de la intensitat i de l’alçada, afegint més color al cel.
Acabat l’espectacle, breu però intens, es van sentir aplaudiments de ciutadans que premiaven la curta estona des de casa seva. Pel carrer es va veure algun grup de gent que l’havia anat a gaudir a un punt proper a l’espectacle que se’n tornava a casa.
Al mirador de la Balconada, un indret que l’any passat -el primer amb el doble castell de focs a causa de la covid- ja va atraure públic per veure-hi l’esclat pirotècnic, anit hi havia un centenar de persones. Altres punts on va anar la gent van ser a la torre de Santa Caterina, al parc de Puigterrà, al polígon dels Trullols i al Puigberenger. A la Muralla del Carme, sota el castell de focs que es va llançar des de la Milcentenari, la gent que anava caminant per la vorera es va aturar per contemplar-lo. Molts dels espectadors van capturar el moment amb el seu mòbil i van compartir els seus propis vídeos a les xarxes socials.
El perímetre dels espais on es van fer els dos castells de focs principals va quedar tallat al trànsit i a l’estacionament, mentre que una empresa privada de seguretat es va encarregar de controlar que no s’hi acostés ningú.
Potser, només potser, l’any vinent ja es pot recuperar el castell de focs de sempre al parc de l’Agulla. Si és així, serà un bon senyal.
Els preparatius es van iniciar 4 hores abans
Més d’una vintena de persones van participar ahir a la tarda en el muntatge dels castells de focs; quatre de la pirotècnia Peñarroja i una vintena més de l’entitat manresana Xàldiga, responsable del correfoc, que, per tant, està acostumada a tractar amb material sensible. Els preparatius van començar quatre hores abans del llançament dels castells.
Els operaris de Peñarroja es van encarregar de preparar i de llançar els dos castells grans, i membres de Xàldiga van llançar els deu més petits amb el material proporcionat per la pirotècnia valenciana. Els castells grans eren del calibre F4, que han de manipular professionals del sector, i els altres deu, d’un calibre menor, que pot utilitzar qualsevol persona a partir de 18 anys. En cada punt, a banda de dos responsables per a cada castell, hi havia seguretat privada controlant que no hi entrés ningú aliè a l’organització.
