La família dels germans Pires Òrrit, desapareguts fa 33 anys a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa sense deixar rastre, no accepta la decisió del jutge, que s’ha negat a reobrir el cas. Per aquest motiu, els familiars han organitzat una concentració, demà, a les 6 de la tarda, davant de la Casa de la Vila de Súria, municipi on viu Maria Carme Òrrit Pires [per raons burocràtiques té els cognoms al revés dels seus germans més petits], que s’ha encarregat durant més de tres dècades que el cas no es mantingui en l’oblit.
«S’han passat molts anys dient que no es podia reobrir el cas si no hi havia un fil clar del qual estirar, i ara que tenim un testimoni, després de 33 anys, el jutge diu que tampoc», es queixa Òrrit, que amb aquest nou testimoni veu una porta oberta per poder aclarir què va passar amb els menors, Isidre i Dolors, que el dia 5 de setembre del 1988 van desaparèixer del centre sanitari. Des dels Jutjats de Manresa s’al·lega que el delicte ja ha prescrit. «Quin delicte? Encara no sabem exactament què va passar i fins que no hi hagi els cossos no es pot dir que s’hagi comès cap delicte. Per tant, no entenem què ha prescrit, exactament», afegeix.
En els darrers anys, l’advocada i criminòloga Icíar Iriondo, que assessora familiars de persones desaparegudes, ha seguit el cas i ha demanat en dues ocasions la seva reobertura als Jutjats de Manresa, sempre amb una negativa com a resposta. En la primera ocasió encara no hi havia el nou testimoni, que assegura haver estat a la mateixa planta de l’hospital el dia de la desaparició i que va veure com un home amb l’uniforme de metge se’ls enduia de l’habitació on estaven. Isidre, de cinc anys, hi estava ingressat per una estomatitis i la seva germana Dolors, de 17, li feia companyia. En la segona sol·licitud, l’advocada de la família ja va incloure la novetat del testimoni, però, tot i així, el jutge va decidir que no. «Els Mossos d’Esquadra no poden investigar el cas, ni escoltar el nou testimoni si no tenen el permís del jutge per fer-ho», lamenta Òrrit.
Aquest diumenge farà 33 anys que no hi ha cap rastre d’Isidre Pires Òrrit ni de la seva germana Dolors. Quan les infermeres van passar per les habitacions dels pacients, a les 7 del matí, van trobar l'habitació buida i no hi havia cap indici d’on podien ser el nen i la seva germana.
«Ara hi ha més sensibilització envers els casos de desaparició», afegeix Òrrit, i, per aquest motiu, considera que la ciutadania els pot donar suport en la concentració. De fet, ja hi ha entitats que hi han mostrat el seu suport. La família espera que, amb aquest acte de protesta, la queixa arribi als Jutjats de Manresa i, finalment, s’avinguin a reobrir el cas, i així tenir l’oportunitat de resoldre un misteri que manté angoixats la mare i la resta de germans.
Un precedent que podria ajudar la família
La família dels menors desapareguts creu que la negativa de tornar a investigar el cas és un greuge perquè el 2019 la Policia Nacional de Màlaga va tornar a indagar la desaparició del, també menor, David Guerrero Guevara, conegut com el Niño pintor, desaparegut un any abans que els germans manresans. En aquest altre cas, el cos policial de Màlaga ha decidit investigar-ho amb agents nous i des d’una òptica més moderna, i els encarregats han estat els de la Unitat de la Policia Judicial. Els agents han trobat fins ara noves pistes i testimonis. «No entenem per què aquest altre cas, més antic que el dels meus germans, sigui que sí i a nosaltres en han dit que no», es queixa Òrrit.
Anteriorment, en més d’una ocasió el jutjat ha instat una nova investigació de la desaparició dels Pires Òrrit. El Jutjat número 1 de Manresa va reobrir el cas el setembre del 1994, a petició del detectiu barceloní Josep Maria Oliver. La investigació de la policia, durant el primer any de la desaparició, simplement va concloure que havia estat una desaparició voluntària sense aportar proves. Abans del 1994, havien reobert el cas un parell de vegades sense obtenir resultats satisfactoris.
