La plaça de Sant Bartomeu –que no surt als mapes– tradicionalment ocupava l’espai que queda davant del Casal de les Escodines, altrament dit, dalt del turó del Corcó o puig de Sant Bartomeu. Al seu voltant hi ha una sèrie de carrers relacionats amb els caputxins, que hi van residir durant quasi cinc segles, com el carrer dels Caputxins, de Sant Llorenç de Brindisi, de Sant Benet, del Pare Oriol i la mina dels frares per on passa el tren.

A la part nord de la plaça hi havia hagut, des del segle XIII, una església dedicada a sant Bartomeu. Aquest temple va ser substituït per un convent de l’orde dels caputxins l’any 1582. Entre el 1674 i el 1676 els frares van construir-hi una església nova, però quan hi va haver la desamortització dels béns eclesiàstics (1835), el Govern va confiscar el convent i l’església.

Al cap d’uns quinze anys l’Ajuntament va demanar a l’Estat la cessió de l’edifici, que va destinar a caserna, residència de joves solters i asil de beneficència per a avis pobres. El 1863 les germanetes dels pobres van fundar una casa-asil per a ancians en una part del convent dels caputxins, i la resta de l’edifici es va destinar a presó, que fins aquell moment era al Palau de Justícia de la Baixada de la Seu.

Un grup de veïns va demanar a l’Ajuntament que l’església, que estava en molt mal estat, es tornés a obrir al culte i, després de diferents obres, es va reobrir el 1852.

Caserna i alberg

El convent va ser confiscat a les germanetes dels pobres durant la guerra civil i, per aquest motiu, van marxar a França. També es va enderrocar l’església de Sant Bartomeu i una part del convent dels caputxins. Durant la guerra, una part del convent va servir com a caserna i alberg de refugiats.

En l’etapa del franquisme, una part de l’edifici va fer la funció de presó, com constava en el rètol, que indicava Prisión del Partido. Molts manresans i bagencs van ocupar les seves cel·les en els primers temps del franquisme i, també més tard, per les seves idees polítiques.

Les germanetes dels pobres van tornar després de la guerra, però els anys seixanta van deixar aquest espai per anar al convent de les Saleses. Una part de l’edifici va quedar tancat, fins que el 1975 l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Soldevila, va cedir una part dels locals a la Societat Coral Escodines i a la Colla Sardanista Nou Estel amb la condició que no hi anés l’associació de veïns del barri. Durant l’alcaldia de Ramon Roqueta, es va cedir una part de l’espai a l’entitat veïnal i, després, a moltes altres entitats del barri i de la ciutat. Les deficients condicions d’un tros de l’edifici va fer que el 1993 se n’enderroqués una part i es convertís en el Casal de les Escodines, que acull diferents entitats culturals de la ciutat, com Xàldiga, Foto Art Manresa, la Casa d’Andalusia i l’Associació de Veïns i Veïnes de les Escodines.

En un lateral de la plaça, a la cruïlla entre el carrer dels Caputxins i el Nou de Santa Clara, hi ha una casa d’habitatges que presentava elements modernistes a la façana, però, lamentablement, ha estat completament transformada. Als baixos, l’Associació Cultural Recreativa Divina Pastora hi va col·locar l’any 1976 una majòlica amb un plafó de ceràmica on hi ha representada la figura de la Divina Pastora feta per l’artista local Joan Vilanova. La ceràmica era obra del ceramista Gabriel Garriga, que la va reconstruir l’any 2000 durant les festes de la Divina Pastora, patrona del barri.

Algunes cases de la plaça i del carrer de Sant Bartomeu que presentaven una tipologia de casa pagesa molt característica del barri, amb entrada per als carruatges, primer pis i golfes, es van enderrocar i s’han substituït per habitatges moderns.