La Marxa de Torxes va recuperar ahir, in extremis, el format de manifestació pel centre de Manresa. Al darrer moment perquè la covid, primer, i la pluja d’ahir mateix a la tarda van amenaçar l’acte fins a última hora. Finalment es va poder dur a terme amb relativa normalitat. La marxa, més curta del normal, va arrancar de Sant Domènec i va acabar a la plaça Major. També hi va participar menys gent del que era habitual els darrers anys. Poc més de 200 persones hi van prendre part.

Va transcórrer en silenci, com una processó. Fins i tot amb el repic del tambor. L’encapçalaven representants de la Comissió 11 de Setembre, els organitzadors de l’acte: ANC, Consell per la República, CUP, ERC, Fundació Independència i Progrés, Junts per Catalunya, Òmnium Bages-Moianès i PDeCAT. Junts duien una pancarta sense cap missatge polític, sinó tan sols l’anunci de la marxa.

El missatge polític va arribar un cop ja a la plaça Major. Júlia Martín Subirana, una de les 3.000 persones represaliades a causa del procés, va llegir el manifest unitari amb l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, al costat.

Martín va alertar que no es pot caure en el parany dels «cants de sirena que ens prometran avenços i millores en el marc autonòmic». Per això va insistir que és imprescindible que les forces polítiques catalanes, «que sovint divergeixen en massa qüestions», reforcin la seva unitat «explícitament en la consecució del gran i principal objectiu comú: la independència» a través d’una república catalana. El manifest també expressava l’escepticisme respecte a la taula de diàleg. En canvi, Aloy, al seu torn i després de rebre el manifest, el va defensar. Però un «diàleg real, no un sobre l’autonomisme». També va recordar els represaliats bagencs que ahir es van negar a declarar i «que ara estan en cerca i captura». 

Per la seva forma d’expressar-se, viva i dinàmica, i pel missatge que va transmetre, l’escriptora i periodista Núria Cadenes va insuflar optimisme als assistents. Ho va dir d’entrada: «Anem bé. Potser us semblarà sorprenent, però ens ho hem de posar al cap», va afirmar. «Són temps mig tenyits de desconcert, però hem de tenir una mirada llarga perquè venim de lluny. De la resistència i de la persistència. De quan érem quatre. I mireu si n’han passat de coses. El fil no s’ha trencat».

Cadenes, encarregada de fer el parlament, va afirmar que l’1 d’octubre del 2017 va ser una «demostració del poder que tenim la gent». I a partir d’aquí va reflexionar que «quan ens adonem de la força que tenim, tindrem el veritable poder. La història avança amb el desbordament popular». Va assegurar que la independència «és imprescindible», i que malgrat la repressió i que no «no hem fet el pas culminant, tampoc no hem fet marxa enrere», i sovint «no hi pensem en això».