La coordinadora del Servei de Logopèdia de la Clínica Universitària de Manresa, Ester Rodríguez, apunta que les alteracions en el llenguatge en la infància han crescut en els darrers anys i ho atribueix al temps que els menors passen mirant les pantalles. La logopeda enumera el seguit de trastorns més freqüents que tracta entre els alumnes que avui comencen el curs.
Quins són els trastorns més freqüents que tracten des del Servei de Logopèdia durant la infància?
En primer lloc, trobem les alteracions en la parla, que són les distorsions, omissions o substitucions de diferents sons. També tractem les alteracions en el llenguatge, en un context en què molts infants són multilingües. En aquest sentit, costa diferenciar si el pacient està aprenent l’idioma o bé si presenta dificultats. Per últim, hi ha les alteracions en la lectura i l’escriptura.
Com afecta l’exposició dels infants a les pantalles?
Durant els últims anys, han incrementat les alteracions en el llenguatge i, en efecte, les pantalles no hi ajuden gaire. Les noves generacions estan molt enganxades als aparells electrònics i la seva interacció amb l’entorn es redueix. Tenim evidències que demostren que les activacions neuronals del cervell són molt superiors en el moment que els expliquem un conte abans d’anar a dormir que no pas quan estan distrets amb les pantalles. Tot plegat provoca que, en alguns casos, el desenvolupament del llenguatge resulti més costós.
La situació pandèmica ha alterat alguns trastorns?
La pandèmia ha provocat més dificultats en el desenvolupament del llenguatge, però també més trastorns d’afluència. Aquest es detecta quan la persona es bloqueja quan parla i col·loquialment diem que tartamudeja. En l’àmbit de l’escola, els alumnes que ho pateixen solen tenir dificultats a l’hora de fer presentacions orals. El d’afluència és un dels trastorns que s’ha vist agreujat per una pandèmia que ha afectat la part emocional de molts nens i nenes. Per aquest motiu, és un problema que s’ha de tractar de la mà d’un logopeda, però també d’un psicòleg.
Hi ha altres patologies freqüents en l’etapa escolar?
A partir dels sis o els set anys, també tractem les alteracions de veu. L’infant que presenta una disfonia tendeix a quedar-se afònic quan va d’excursió, a cridar en excés o a tenir una veu greu pròpia d’una persona gran. Aquestes persones quan parlen fan un esforç brutal, de forma que acumulen molta tensió al coll i a l’escàpula. Sovint no donem la importància suficient a aquesta alteració, però pot ser realment greu. En el moment que la persona agafa uns hàbits incorrectes per projectar la veu, es pot produir una lesió a les cordes vocals.
A partir de quina edat comencen a treballar amb els infants?
Comencem a treballar des del seu naixement, intervenint en les dificultats que poden sorgir en l’alletament. També hi som quan comencen a dir les primeres paraules. En aquest punt, és important remarcar la importància d’una primera estimulació, en el moment que les famílies detecten que els seus fills tenen dificultats a l’hora d’expressar-se. Aquesta és una feina prèvia que repercuteix molt positivament a l’hora d’aprendre a llegir i a escriure.
