Manresa no s’endinsa només en els camins del republicanisme, desposseint del seu carrer el rei rebesavi de l’actual, sinó que també ho fa en els de la laïcitat del nomenclàtor, fet que no es veia des del 1936, quan els vials dedicats a sants i verges van ser rebatejats en plena guerra. Dijous a la tarda el ple municipal va aprovar la proposta de desposseir la Mare de Déu de Montserrat de la seva placeta al barri antic per donar-la a Palmira Jaquetti Isant, poetessa, folklorista, compositora, pedagoga i traductora coneguda, entre altres coses, per la seva participació a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Donar noms de carrers o places a personalitats de la cultura és una pràctica molt estesa, però habitualment compleixen una d’aquestes dues condicions: o bé són de fama nacional –Verdaguer, Gaudí, Guimerà...– o bé han estat veïns destacats del municipi. Jaquetti va ser una persona important, però no se la pot considerar famosa, i tampoc no és manresana; va néixer a Barcelona, el seu pare era de la Seu d’Urgell (i ascendència italiana), la mare de Vilanova de l’Aguda, i ella va romandre a la capital.

Llavors, per què? La regidora de Cultura, Anna Crespo, va explicar al ple que és voluntat unànime de l’Ajuntament «feminitzar» la nomenclatura viària, on segles de patriarcat s’han traduït en una preponderància masculina només matisada per algunes santes i advocacions de Maria, però va afegir que «ens cal trobar persones [femenines] de talla» per batejar carrers. Jaquetti va ser una dona de talla, «un exemple més d’aquestes dones extraordinàries que han hagut d’esperar a un temps diferent per ser reconegudes», segons Crespo. I a més a més la seva memòria té un important lligam manresà: el reconeixement és un entestament d’una manresana important, Glòria Ballús Casòliva, que durant un munt d’anys ha treballat als despatxos de l’alcaldia manresana i que no només ha estat cap de protocol municipal fins fa només cinc anys, sinó que la seva expertesa ha estat reconeguda pel gremi. Qui signa en dona fe.

Glòria Ballús té entrada a la Casa Gran i la seva veu és escoltada. I, d’altra banda, també té un reconeixement nacional com a destacada musicòloga, autora de diversos llibres i amb entrada a la Viquipèdia; els aficionats poden seguir les seves documentades col·laboracions en aquest diari. El seu és, doncs, un patrocini capaç de fer que la manca de lligams manresans de la Jaquetti no sigui cap obstacle.

Però, a més a més, sí que hi ha un lligam, encara que sigui una mica agafat pels pèls: segons vam saber dijous, Palmira Jaquetti Isant era cosina de Maria Codina Isant, àvia de la manresana Maria Àngels Clotet Miró, advocada que ha ocupat llocs de comandament en el nivell de cap de serveis a l’estructura funcionarial de l’Ajuntament de Manresa, a banda de la seva faceta com a estudiosa i com a professora universitària de Dret.

Al ple ningú no va presentar cap objecció a la proposta que Manresa dediqués una plaça a Palmira Jaquetti, i es van sentir paraules d’elogi a la documentada defensa que en va fer Glòria Ballús. Només el socialista Felip González va apuntar que potser caldria mirar-se bé això de desvestir un sant per vestir-ne un altre, per molt que Montserrat sigui un nom duplicat a la llista viària (hi ha un carrer Montserrat a les Escodines). La seva percepció és que algunes persones poden tenir vincles emocionals amb l’indret i amb el nom; per exemple –va dir– perquè es van casar a l’església que en motivava la denominació. No em consta que el regidor ho sàpiga, però aquest va ser el cas dels pares d’aquest cronista, el juliol va fer 68 anys.