La irrupció de la covid ha provocat una greu crisi sanitària i econòmica. Molts negocis han hagut de tancar temporalment les seves portes i, alguns, ho han fet per sempre. No obstant això, també hi ha establiments que han aixecat la persiana durant la pandèmia. A Manresa, Regió7 ha parlat amb sis d’ells.
A banda de les dificultats generades pel context actual, els propietaris dels nous establiments destaquen la incertesa i la por que ha causat el coronavirus entre la clientela i els entrebancs que tenen per treballar a ple rendiment a causa de les mesures sanitàries. A pesar de tot plegat, la major part coincideixen que, des de l’inici de l’estiu, les vendes estan millorant, encara que sigui molt lentament.
Joan Vallès Cano, responsable de Trek Bycicle, va decidir instal·lar-se a Manresa perquè els va sortir una «oportunitat de mercat». El local on es troben és on hi havia la històrica botiga de bicicletes Tomàs Bellès. Els seus responsables van traspassar el negoci i Trek Bycicle el va assumir. Vallès explica que va fer el cop de cap «perquè va ser quan va sortir l’oportunitat de traspàs del local», i que, en aquest cas, el tema de si hi havia o no hi havia pandèmia va quedar en un segon pla.
També van aixecar la persiana malgrat la covid el restaurant Porta Ferro i la cerveseria La Marmita. «Tot just acabàvem de començar les obres, va arribar la pandèmia», destaca Josep Ferrer Martínez, del Porta Ferro. «Ja no ens podíem fer enrere», assegura. Finalment, van inaugurar el negoci el desembre de l’any passat. Un cas similar va ser el de la cerveseria La Marmita. Ferran Tuneu Díaz i Germán Fernández García, propietaris del negoci, comenten que van decidir obrir el local molt abans que arribés la covid-19. L’objectiu era crear un establiment on servir la seva cervesa d’elaboració pròpia. «Volem que sigui un espai on poder explicar el món de la cervesa artesana i que es puguin fer tastos i maridatges», comenten. Volien obrir a mitjans de l’any 2020, però no ho van poder fins al setembre d’aquell mateix any.
El confinament va servir a Sisco Caballo Martínez, de ViTastus, per «poder madurar la idea i pensar tot el que hi volia introduir». El negoci va obrir ara just fa un any, el setembre de 2020. Una situació diferent va viure el restaurant La Taverneta. Marta Vidal Barcons i el seu soci van obrir poc temps abans que arribés la pandèmia i van haver d’interrompre la seva activitat per culpa del confinament que es va decretar el març de l’any passat.
Afectats per les restriccions
Molts negocis, especialment en l’àmbit de la restauració, s’han vist especialment afectats per les restriccions amb què han hagut de conviure per motius sanitaris. No obstant això, alguns dels locals consultats per aquest diari afirmen que, de mica en mica, la quantitat de clients que van als seus establiments està pujant.
Ferrer, propietari del Porta Ferro, es mostra contrariat per haver hagut de tancar a 2/4 d’1 de la matinada, i destaca que «fins que l’horari de la nit no s’allargui més i a dins no es pugui treballar amb la màxima capacitat, anirem justos tots els restaurants». La mateixa opinió té el propietari del ViTastus. A més a més, ell és queixa que durant un temps «ens prohibissin treballar. Si m’haguessin dit que en comptes de deu persones podia atendre’n tres al local, doncs n’hauria atès tres», diu Caballo. Les restriccions també afecten Bazar El Regalo. Àngel Pujol Saladrigas, cap de vendes i expansió d’aquest nou negoci, explica que «a la inauguració es van formar una mica de cues al carrer que no s’haguessin produït sense la limitació d’aforament». En canvi, la propietària de La Taverneta, comenta que el seu local és petit, i com que només el porten dues persones, tampoc poden servir a molta gent alhora. Per això les restriccions d’aforament no els han preocupat gaire, en aquest sentit. Quant a les restriccions horàries, afirma que en el seu cas tampoc no els han afectat perquè ells ja tanquen igualment abans que l’horari límit de la 1 de la matinada. A la cerveseria La Marmita hi coincideixen.
La situació dels negocis ara
Malgrat les esmentades queixes per les restriccions que pateixen, la majoria es mostren satisfets perquè, poc o molt, han anat treballant. Tot i això, admeten que són anys estranys, amb tancaments i obertures sobtades, i que és molt difícil treure conclusions sobre si l’any és bo o dolent, donat que mai no s’havien trobat en aquesta mateixa situació.
Pujol, de Bazar El Regalo, està content amb les vendes que han fet durant el temps que fa que és oberta la botiga. «Fins i tot hem superat les expectatives que teníem». Remarca que van apostar per una campanya publicitària molt important a tots els municipis del Bages.
També fa una valoració positiva Vallès, de Trek Bycicle. Comenta que, «des que va començar la pandèmia, s’ha incrementat la venda de bicicletes». Això no obstant, posa de relleu les dificultats dels proveïdors per a assortir la botiga de material, i assegura que els crea frustració el fet que la gent vulgui comprar bicicletes i accessoris esportius i no pugui fer-ho per falta d’estoc.
Els propietaris de La Marmita expliquen que «tant a la gent que no li agrada gaire la cervesa artesana com d’altres a qui els agrada molt i que acostumaven a anar a bars del centre, ara venen més sovint». En aquest sentit, fan una valoració positiva del període que fa que és oberta la cerveseria.
«Ha estat un any molt estrany, però les expectatives són bones», comenta Caballo, de ViTastus. Amb tot, explica que malgrat que l’acceptació del seu negoci ha estat bona, les restriccions no li han permès treballar tot el que podria.
No es mostren tan optimistes al Porta Ferro, on insisteixen en el perjudici que els han casat les restriccions horàries i el límit d’aforament. «Necessites els mateixos treballadors per fer 50 menjars que 100. Si només pots servir a 30 o 40 persones, és molt difícil que et quadrin els números», assegura Ferrer. Lamenta que han de rebutjar moltes reserves per haver superat la quantitat de persones que els permeten tenir alhora a dins del local. Tot i això, «estem contents perquè omplim el màxim de capacitat que ens deixen», assenyala.
Alguns no tenien experiència
Dos dels sis propietaris consultats per Regió7 comenten que mai no havien treballat en un lloc similar a l’actual. És el cas de Caballo, que explica que no havia estat abans al món de la restauració, però que «era una idea que tenia al cap. Feia temps que volia tenir un negoci així», destaca. Tampoc havien treballat mai a la restauració els propietaris de La Marmita. «Fins ara, a la cooperativa només fèiem cervesa per distribuir-la als punts de venda», diuen. Els altres quatre ja havien treballat abans en els seus respectius àmbits, alguns com Pujol des de fa 25 anys.
