Manresa continua reculant en el rànquing de renda mitjana, segons les dades de l’Agència Tributària corresponents a les poblacions de més de mil habitants de tot l’Estat espanyol.

Si l’anàlisi es realitza tenint en compte la posició en el rànquing estatal de les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants entre el 2013 i el 2018, Manresa és, amb diferència, la que més posicions perd: 68.

El darrer any del qual es disposen dades, el 2018, Manresa figurava a la posició 172 de Catalunya i a la 320 del conjunt de l’Estat.

Això suposa un retrocés de nou posicions en relació al rànquing català del 2017 i de 26 posicions al conjunt de l’Estat.

Si la comparativa es fa en relació al 2013 i tenint en compte només les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants, Manresa és la segona que més posicions ha perdut, 45, només superada per les 47 de Mollet del Vallès.

La renda bruta mitjana de la ciutat va passar de 28.095 euros el 2017 a 28.573 el 2018, però altres municipis han evolucionat millor i això ha fet perdre posicions a la capital del Bages en el còmput global.

Altres ciutats que perden posicions quan s’analitza la renda bruta mitjana són l’Hospitalet, Lleida, Tarragona, Reus o Santa Coloma de Gramenet.

Per contra, milloren Badalona, Mataró, Castelldefels, Sabadell i Girona.

En una posició estable es mantenen ciutats com Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

Si de les poblacions catalanes de més de mil habitants, Manresa ocupa el lloc 172 la més ben situada de les de més de 50.000 habitants és Sant Cugat, que és la tercera. Tenen més renda mitjana Matadepera i Sant Just Desvern, però es tracta de ciutats que no arriben als 50.000 habitants.

La segona ciutat gran catalana millor posicionada és Castelldefels seguida de Barcelona, Cerdanyola, Girona, Tarragona, Granollers, Vilanova i Sabadell.

Amb pitjor renda mitjana bruta hi ha l’Hospitalet, Lleida, Mollet, Reus, Cornellà, el Prat de Llobregat, Sant Boi, Viladecans, Rubí, Terrassa, Santa Coloma, Badalona i Mataró.

Creixement insuficient

Manresa ha passat en 5 anys de tenir una renda bruta mitjana de 26.246 euros a 28.573, sempre segons les dades facilitades per l’Agència Tributària.

Són 2.327 euros més, un increment que contrasta amb el fet de la reculada gairebé constant en el posicionament en relació a altres ciutats catalanes i espanyoles.

La posició 127 en el rànquing de municipis catalans que ocupava l’any 2013 s’ha vist millorada fins ara només per la 125 de l’any 2014.

L’any 2015 va descendir 23 posicions fins a la 148, l’any següent va baixar 9 llocs més i el 2017 va arribar a la 163. El descens va continuar l’any 2018 fins a la 172.

En total, un descens de 45 posicions en 5 anys.

Pel que va al rànquing estatal de ciutats de més de mil habitants, l’any que marxa una excepció és el 2017, durant la resta el descens és continu.

L’any 2013, Manresa ocupava la posició 252 i el 2014 va baixar a la 263.

La reculada va continuar l’any 2015 fins a la posició 285 i l’any següent, el 2016 es va mantenir la mateixa tendència fins arribar al lloc 295.

Com s’ha dit, l’any 2017 hi ha una millora, però només d’una posició.

La davallada més forta de totes és la de l’any 2018 en el qual se situa en la posició 320. En aquesta ocasió el descens ha estat de 68 posicions. Totes dues tendències convergeixen en la reculada progressiva en la renda mitjana.

Un empobriment progressiu de la ciutat

La pèrdua de posicions d’una població en els rànquings de renda mitjana és una mostra de l’empobriment d’un territori. Un altre problema és la distribució d’aquesta renda. Encara que sigui en veu baixa, a la pròpia administració hi ha consciència de l’existència de dues manreses: la que conserva estàndards de benestar i la que subsisteix amb grans dificultats. La situació s’emmarca en un context global en el qual han aparegut les primeres generacions més pobres que les dels seus pares amb salaris estancats i precarització fins al punt de ser pobre encara que es treballi.

Els usuaris dels serveis socials municipals han crescut més del 30% els darrers 9 anys

El nombre de persones ateses pels serveis socials de l’Ajuntament de Manresa va arribar l’any passat a una xifra mai vista: 16.508.

Tenint en compte que les persones ateses fa nou anys van ser 12.558, en aquest període hi ha hagut un increment del 31,4%. L’any passat hi va haver 1.073 persones usuàries més que l’any anterior, segons la memòria d’activitat de l’any 2020.

Si l’any passat informàvem que s’havia superat la barrera de les 15.000 persones (vegeu Regió7 del 30 de setembre del 2020), enguany tocaria dir el mateix però amb les 16.000. Els darrers tres anys, el nombre d’usuaris creix a un ritme superior als mil, del 2018 al 2019 van ser 1.286.

Només hi ha hagut una reducció en el nombre d’atesos el 2018 i el 2014 en relació als anys anteriors, però són excepcions que confirmen la regla d’un creixement enorme que ha triplicat el nombre d’atesos des del 2005.