La pandèmia ha truncat els símptomes de recuperació de l’activitat del sector de la construcció a Manresa. El 2020 es van demanar llicències d’obres a l’Ajuntament per un valor un 85% inferior al del 2019, quan van aparèixer els primers indicadors de normalització.
Després d’una llarga travessa pel desert, el 2019 els permisos demanats per a obres majors, obra nova, ampliació i reforma i rehabilitació van sumar gairebé 22 milions d’euros. L’any passat, la xifra va ser de 3,3 milions.
Concretament, el 2019 es va sol·licitar permís per a un centenar de pisos mentre que el 2020 van ser 56.
El descens es dóna també en la resta d’àmbits. Les obres majors van passar d’un any a l’altre de 40 a 23; l’obra nova de 9 a 3; la reforma i rehabilitació, de 22 a 15, i les ampliacions, de 9 a 5.
Aquest és el panorama que apareix si es compara l’activitat del 2019 amb la del 2020, però si s’obre el focus s’aprecia de quina forma la recuperació que s’havia anat gestant els anys anteriors ha anat per terra.
Tenint en compte que el 2021 continua sent un any marcat per la pandèmia caldrà esperar per poder informar d’una nova embranzida de la construcció a la ciutat.
Deu anys dolents per al totxo
Si durant 10 anys Manresa ha tingut xifres molt minses en l’àmbit de la construcció, el 2019 va semblar que la tònica mantinguda des del 2009 al 2018 quedava enrere.
Estem parlant d’una dècada durant la qual cap any es van demanar llicències per fer un nombre superior a 100 pisos.
I no només això, hi va haver anys amb sol·licituds de permisos per fer 8, 6 o 3 pisos al llarg de dotze mesos en una ciutat de més de 70.000 habitants, la més gran de la Catalunya central.
Doncs, el 2019 es va posar en marxa la construcció de 100 habitatges. Això va passar en una dinàmica modesta, però de creixement: l’any 2017 es van iniciar 22 habitatges, el 2018, 32 i el 2019 els ja esmentats 100.
Diem que es tracta d’una dinàmica modesta perquè el punt àlgid de la bombolla immobiliària a Manresa van ser els pràcticament dos mil pisos per als quals es va demanar llicència l’any 2006. A partir d’aquí les xifres van anar a la baixa, el 2007 934 habitatges i 311 el 2008, però encara eren importants.
De dos mil pisos a tres
Els deu anys següents els pisos no van arribar al centenar. Les dades del seguiment any a any que porta a terme Regió7 mostren un descens continuat fins a tocar fons el 2013 i un canvi de tendència a l’alça en què la construcció agafa embranzida però molt i molt lentament.
El descens iniciat el 2007 es va plasmar l’any 2009 amb llicències per a 89 habitatges, el 2010 per a 51, el 2011 per a 6, el 2012 per a 15 i el 2013 per a 3.
El nombre més baix de llicències municipals demanades per portar a terme obres majors
Els tres permisos d’obra nova sol·licitats l’any passat és la xifra més baixa registrada
El 2020 no va baixar només el nombre de pisos a construir. El nombre de llicències per a obres majors va ser de 23, el més baix -conjuntament amb les de l’any 2015- des del 2005.
Si en el moment d’alegria constructiva es comptabilitzaven fins a 188 llicències, i quan es van girar les tornes eren habituals 45, 36 o 33, l’any passat la xifra va tocar fons.
Les tres llicències d’obra nova sol·licitades l’any passat és la xifra més baixa registrada. El 2006 es van arribar a demanar a l’Ajuntament 117, però sense arribar a aquest nombre quantitats més modestes han estat habituals. Però mai s’havia arribat a només tres.
En el cas de les actuacions de reforma i rehabilitació la davallada no és tan pronunciada. Les 15 llicències comptabilitzades són superiors a les 13 dels anys 2014, 2015 i 2018, i a les 14 del 2017.
Pel que fa a les intervencions d’ampliació, les 5 llicències demanades és el nombre més baix des dels darrers setze anys a excepció del 2015 quan hi va haver el mateix nombre de llicències.
Pel que fa al pressupost que sumen les llicències sol·licitades, 3.332.734 euros, només hi ha hagut un any amb una quantitat inferior: els 2.428.000 euros del 2013.
Són quantitats molt allunyades dels 142 milions d’euros de l’any 2006, però també d’altres anys en què la construcció era modesta però sumava 8, 10 o 12 milions d’euros.
Després de tocar fons el 2013, amb només tres habitatges, l’any 2014 van ser 8 habitatges, el 2015 10, el 2016 6, el 2017 22 i els ja esmentats 32 del 2018.
