Joan Calmet: «La seguretat és molt complexa i la solució va més enllà de la policial»

La gent de Manresa vol saber què passa a Manresa, però amplio el registre perquè està passant a tot arreu en poblacions semblants a la nostra. Manresa, sortosament és una ciutat amb dades francament bones cosa que també explica que quan comencen a passar coses es generi certa alarma social. I també és cert que ens els últims dos la situació ha evolucionat a pitjor molt ràpidament.

Com hem arribat a aquí?

Hi ha moltes coses. Entre les causes externes, venim d’una crisi, del 2008 i 2009 que ha empobrit molt les persones i ha provocat unes migracions molt sèries del nord d’Àfrica al sud d’Europa i això s’escapa de qualsevol control que nosaltres poguem exercir. També hi ha la crisi del coronavirus, que ha estat molt bèstia. Ara ens estem recuperant però ha anat generant també una sensació de fatiga important. I enmig d’això ens trobem amb la setmana passada que una persona acumula 40 detencions. I que passi això és molt fomut però passa perquè en un moment determinat, les lleis es van afluixar i el que abans eren delictes ara són faltes.

Això vol dir que la policia fa bé la feina i el problema són les lleis?

Aquest context legal és indiscutible i hem de deixar de mirar cap a una altra banda. També hi ha les persones que estan en centres de menors i que quan fan 18 anys, la DGAIA les treu del seu circuit i fins que no tenen 21 anys no poden regularitzar la seva situació. I això no s’entén. Com pot ser que al jove que és a L’Estrep o en un centre, un cop fa els 18 anys, se’l tregui del sistema i no se li doni cap opció? No poden accedir ni a l’ensenyament ni a la feina però no desapareixen i es busquen la vida al carrer. Sense tenir res, no tenen res a perdre i amb el context legislatiu que tenim, viuen de delinquir. Molts no poden fer tres àpats, cauen en addiccions i el consum d’aquestes substàncies complica més la cosa perquè a més els obliguen a buscar recursos per pagar-les.

Quantes persones hi ha en aquest situació a Manresa?

Podríem estar parlant d’entre 80 i 100 persones que viuen al marge del sistema, segons dades que va donar en el seu dia l’aleshores conseller Chakir El Homrani . I un centenar de persones que es passen el dia al carrer, buscant-se la vida i delinquint genera una sensació d’inseguretat important. També hi ha punts com Sant Domènec o la plaça Gispert on es concentren algunes persones, diferents a les que he comentat abans, i que tenen addicció a l’alcohol o altres substàncies però que requereixen d’una solució diferents a aquestes primeres. La solució seria tractar-les en un centre especialitzat però la llei impedeix obligar-les a fer-ho. La policia també hi va passant, els poden demanar que marxin o vagin a casa, però la llei els permet estar al carrer i volen tornar, ho poden fer. A més, en aquests casos posar-los multes per consumir alcohol tampoc serveix.

Tots aquests perfils es poden arribar a definir com a delinqüents més o menys professionals?

Pel seu tipus robatoris o furts, no són professionals en aquests nivells que estem parlant. Segurament n’hi ha més amunt o en altres àmbits, però aquesta sensació d’inseguretat no s’està generant amb delinqüència professional. Això no vol dir que n’hi hagi o que puguin passar altres coses. El que passa és que s’han convertit en reincidents per la seva activitat semidelinqüencial.

Però aquest és un problema general, no només de Manresa.

Però a Manresa hi ha el factor de la proximitat amb Barcelona. A Barcelona, Ada Colau va fitxar Albert Batlle per millorar la seva situació. Pressionen la Generalitat i aconsegueixen que els 500 nous agents de Mossos d’Esquadra es quedin tots a l’àrea metropolitana en comptes de destinar-ne a altres àrees. Però a més han passat dues coses més.

Quines?

A Barcelona hi han deixat d’anar turistes i hi havia molta gent que es guanyava la vida furtant mòbils i carteres... a turistes. I aquesta gent es busca la vida altres llocs d ela segona corona, com Manresa, Mataró, Granollers... I també hi ha la pressió sobre l’habitatge. A Barcelona, si s’ocupa en pis, el propietari de seguida busca la manera de buidar-lo perquè el pot llogar a un preu astronòmic. I aquí tenim molt habitatge buit i tot i que aquest no és un factor determinant si que propicia que s’hi instal·lin un tipus de persones. No es pot vincular ocupació amb delinqüència, perquè no tothom qui ocupa és delinqüent perquè hi ha qui fa per necessitat però si que tots els delinqüents són ocupes. I tot aquest ecosistema de ciutat no ajuda.

Per on passen les solucions?

És un tema molt complex i la solució que va més enllà de l’estrictament policial. També afecta civisme, serveis socials i habitatge. La seguretat és una competència de l’estat, que transfereix a la comunitat autònoma, i la competència estricta de seguretat és dels Mossos d’Esquadra, que fan convenis amb la policia local. Dit això, tant els Mossos d’Esquadra com la Policia Local anem justos d’efectius. Aquí hi ha 104 places, de les quals 97 estan cobertes i esperem arribar a final de mandat amb les 104. Quan això passi ja anirem a buscar les 110 o 120 que segons els estàndards requereix una ciutat amb la població de Manresa.

I els Mossos d’Esquadra?

S’està gestionant una reunió amb el conseller d’Interior de la Generalitat per demanar que reforci la plantilla a l’àrea bàsica policial del Bages.

I mentre no hi ha més policies, què es fa?

Hem reforçat la policia de proximitat, amb més policies locals patrullant pel carrer en cotxe i a peu. Això està molt bé perquè la gent veu policia però mentre estan ocupats amb aquesta delinqüència o semidelinqüència no poden fer altres coses. A més estan fent un tipus d’actuacions que són perilloses per la seva integritat física i que poden acabar en caigudes o cops de puny, motiu pel qual vull fer tot el meu reconeixement a la tasca dels agents.

Aquests delinqüents són més valents que abans?

Això o passotisme. El seu modus operandi és robar i desprendre’s tan ràpid com poden del que han sostret. Però si l’ha víctima el reconeix, fàcilment en un quart d’hora o vint minuts se l’ha detingut i quan se’l va a buscar, fins i tot és capaç de dir que ja saben perquè el busquen i que en dues hores serà fora. I això, genera sensació d’impotència a la policia que està fent bé la seva feina però que al final consideren que és ineficaç o inútil perquè veuen com passen les setmanes i el problema no es resol i amb unes víctimes que ho passen malament.

Deia que el problema no és només policial. Quines són les altres respostes?

Abans de final d’any tenim previst instal·lar càmeres als punts més calents, tot i que encara s’han d’acabar de definir. Hi ha molt pressió perquè s’instal·lin però l’important no és que permetin veure què passa, perquè això ja ho sabem, sinó tota la informació que aporten com una determinada matrícula o una vestimenta. Pel que fa al civisme, s’ha contractat ja gents cívics que es desplegaran pels barris amb l’objectiu de reduir la sensació d’inseguretat.

I en servei socials?

La regidora ha reforçat totes les partides vinculades al tractament de persones fora del sistema. Hi ha la iniciativa Sostre 360, finançat per la Generalitat que és qui té les competències en habitatges, que passa per donar pis i fer seguiment social a nois d’aquest perfil. Tot això que es diu molt ràpid és una bona solució però té un problema. No es pot fer un pis amb 40 nois. Són d’un màxim sis persones i hi ha d’haver un educador gairebé tot el dia. Evidentment hi ha una tolerància zero al consum de substàncies i gràcies a això, s’aconsegueix que puguin tenir una vida més ordenada, no estiguin sempre al carrer i que facin algunes activitats.