«Volem que venir a comprar castanyes al Passeig sigui una experiència per a la gent»

«La gent, quan puja pel Passeig, abans de saber que som aquí, ja olora l’aroma del carbó vegetal per torrar les castanyes. Després, quan arriben, veuen una mica de fum, alguna espurna. Com fem la paperina. És tot un ritual. Quan treuen el paper, la castanya s’ha estovat una mica i se la mengen i és com si fos el seu tresor. Volem que venir a comprar castanyes al Passeig sigui una experiència per a la gent». Qui explica i fa possible aquesta experiència a la plaça Espanya és el manresà Manel Beas, que hi porta la parada de castanyes des del 1990. Abans, des del 1979, qui en va tenir cura va ser el seu pare, que «me la va deixar».

Beas va posar la parada divendres passat i preveu tenir-la oberta fins a mitjan desembre, tot i que dependrà de si encara hi ha castanyes, avisa, perquè, «quan comença el desembre, la de la península s’acaba, n’hi ha d’importació i s’ha de valorar». Ahir a la tarda no va parar de fer paperines. «Amb un euro, cinc castanyes i alguna més de regal». A tothom qui va comprar-ne n’hi va regalar. «És el nostre màrqueting», deia.

Entre paperina i paperina, recordava que la castanya té el seu origen en els romans. «A l’hivern feien la cultura de la castanya perquè té molt poder calorífic i vitamines. Hi feien farina, coquetes... A mida que anaven conquerint terres, anaven fent plantacions de castanyes». Remarcava la importància de mantenir viva aquesta tradició. «Tenim el paper de reivindicar-la per no perdre la nostra identitat» davant festes com la del Halloween, posava d’exemple.

La parada la munta sempre i quan hi hagi castanyes al mercat. «La primera, que ve d’Andalusia i d’Extremadura, és bona però costa una mica de pelar. La setmana que ve arribarà la que sempre venem, que per a nosaltres és la millor de la península, d’El Bierzo. És la castanya gallega d’interior. Només la fan servir per exportar perquè a Alemanya, França i, sobretot, a Itàlia, són súper castanyers i agafen la millor per emportar-se-la. És de no parar de menjar-ne».