La seu fixa del Banc de Sang a Manresa, situada a l’Hospital Sant Joan de Déu, on és des del febrer del 2015, va incorporar la recollida de plasma aquell mateix any. Per ser autosuficient, segons informació del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, a Manresa caldria consolidar les 800 donacions anuals. Malgrat que és una xifra que encara queda lluny, cada cop s’hi acosten més. Enguany, la previsió és arribar a les 760.
Del 4 al 10 d’octubre se celebra la Setmana Mundial de la Donació de Plasma. En el cas de Catalunya, aquestes donacions s’han doblat i iavança cap a l’autosuficiència. Pel que fa a la seu fixa de Manresa, les notícies també són engrescadores. De les 523 donacions del 2018 s’ha passat a 551 el 2019. El 2020, per culpa de la covid, hi va haver una reculada (van baixar a 438), però, enguany, la previsió, tenint en compte que fins el setembre se n’han fet 585, amb una mitjana de 65 al mes, és tancar l’any amb 760 (serien 780 però, com que les dues últimes setmanes de l’any baixa la donació en general, s’ha ajustat a 760).
Uns canvis molt profitosos
L’increment ha estat possible gràcies a la incorporació d’una segona màquina per poder fer l’afèresi, que és el procediment per extreure el plasma de la sang. També hi ha tingut a veure el canvi d’horari. Mentre que durant anys l’atenció al donant s’ha fet de dilluns a divendres fins a les 5 de la tarda, ara obre els dilluns, dimecres i dijous, de 9 del matí a 8 del vespre. Tot i fer les mateixes hores, el canvi a l’hora de repartir-les ha suposat una millora per als donants. El tercer element que hi ha ajudat ha estat que aquest any ha obert tot el mes d’agost, mentre que els anys anteriors tancava.
A nivell de Catalunya, durant el darrer any, 13.500 persones han fet 24.962 donacions de plasma. Es tracta de la xifra més alta d’ençà que es fan donacions d’aquest tipus. Malgrat això, informa el Banc de Sang i Teixits de Catalunya, per ser autosuficients, caldria arribar a les 60.000 donacions anuals.
L’objectiu de la Setmana Mundial de la Donació de Plasma és arribar a les 1.000 donacions, que és el doble que una setmana normal. La campanya es clourà amb una donació especial al Palau Robert de Barcelona en què es farà el recompte final de donacions.
L’ACADIP, l’Associació Catalana de Dèficits d’Immunitaris Primaris, col·labora amb el Banc de Sang per promoure la donació de plasma a Catalunya. Al seu web, www.acadip.org, s’hi recull informació i testimonis de la necessitat de medicaments derivats del plasma per a les persones que pateixen aquestes malalties.
D’altra banda, a la pàgina web donarsang.gencat.cat/plasma es pot reservar cita per donar plasma als punts que hi ha habilitats.
Al plasma, que és un líquid transparent i lleugerament groguenc que representa el 55% del volum total de la sang, hi ha suspeses les cèl·lules sanguínies: glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes. Està format per aigua, sals minerals i una gran quantitat de proteïnes que vetllen pel bon funcionament del cos.
Per fer els medicaments necessaris cal ser autosuficients, remarca el Banc de Sang
Enric Contreras, director de serveis hospitalaris del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, destaca la importància de la donació de plasma per arribar a ser autosuficients per fer els medicaments que en porten. Actualment, Catalunya només pot cobrir el 40 %.
La sang dels donants que arriba al Banc de Sang se separa en tres components: els globus vermells, les plaquetes i el plasma. «Pràcticament un 91% del plasma és aigua i, dins d’aquesta aigua, hi ha proteïnes dissoltes, que és on rau la importància del plasma. Són de dos grans tipus: les que fan que la sang es pugui coagular i les defenses que el nostre sistema immunitari fabrica contra les infeccions». Són les anomenades immunoglobulines i «s’utilitzen per a persones que tenen immunodeficiència; és a dir, que tenen un defecte en el seu sistema defensiu i no poden fabricar anticossos per estar protegides».
La majoria del plasma que s’obté de les donacions convencionals s’utilitza per «posar als pacients directament a la vena, per transfusió. Majoritàriament, són persones que tenen hemorràgies greus, ja sigui per un accident de trànsit o per un part, i les que tenen alguna anomalia en la seva coagulació». Per a aquest casos, destaca Contreras, «hi ha més plasma que el que necessitem».
Crida a donar plasma
El problema arriba en el cas del plasma que s’utilitza per obtenir les proteïnes, «medicaments que només es poden obtenir del plasma, i d’aquest sí que ens en fa falta. A Catalunya, avui, amb el que obtenim nosaltres, cobrim el 40 % de les necessitats que en tenim». Per poder tractar el 100% dels pacients que en necessiten, per tant, cal importar medicaments d’altres països «La nostra idea és arribar a ser autosuficients demanant als donants que només donin plasma amb un procediment que es diu plasmafèresi.
Assajos contra la covid
Com no podia ser de cap altra manera, quan va començar la pandèmia per la covid, «una de les estratègies de tractament que es van provar va ser agafar plasma de persones que havien passat la malaltia, que conté les defenses generades contra el virus, i donar-lo a pacients que patien covid». Es van fer assaigs clínics i es va veure que «globalment no té un paper important en el tractament», llevat «d’algun grup de pacients, sobretot immunodeprimits».
La plasmafèresi separa els diferents components de la sang
L’extracció del plasma es fa amb un procediment anomenat plasmafèresi. Al donant el punxen igual que si es fes una extracció de sang però, enlloc d’anar a una bossa, es fa passar la sang per una màquina que s’anomena separador cel·lular que el que fa és dividir-la en els globus vermells, les plaquetes i el plasma, i es queda el plasma i retorna les cèl·lules sanguínies al donants. La donació dura uns 45 minuts. Dels cinc litres de sang que tenim al cos, tres són de plasma. Entre una donació de sang i una de plasma han de passar un mínim de tres mesos.
