Amb l’esclat de la pandèmia, per a molts negocis dedicats a la restauració tenir un espai al carrer es va convertir en una qüestió de vida o mort per poder treballar. Amb el permís de l’Ajuntament, locals que no en tenien en van posar en llocs improvisats. Per delimitar-les una mica, sobretot les que han ocupat espai a la calçada, els sistemes escollits són diversos. Des de jardineres amb més o menys flors fins a una tanca de fusta i de palets.
Josep Sorinas, propietari del restaurant Cal Manel, de la carretera de Cardona, té la terrassa des de mitjans juliol d’aquest any. Un mes abans la va posar Joni Lara, de cal Lara, al carrer del Cós. El frankfurt El Farolillo del carrer d’Àngel Guimerà, propietat de Jordi González, la va posar el juny de l’any passat. Aquell any també la van posar Carme i Elisabet Font, propietàries de la cafeteria Casa Agnès, que es troba al carrer del Bisbe Comes. Al forn de pa Ca l’Àngel, del carrer de Viladordis, la seva propietària, Maria Victòria Ruiz, va instal·lar la terrassa a mitjan de l’estiu passat. El cas de Renato Soriano, propietari del restaurant La Soca, ubicat a l’avinguda de les Bases, és diferent. Explica que ja tenia terrassa, però que el juny de l’any passat, a causa de la situació sanitària, li van afegir dues taules més a les que ja tenia.
Com són els espais habilitats?
La terrassa d’El Farolillo ocupa una zona d’aparcament de motocicletes. Disposa de quatre taules, i l’espai està delimitat per onze jardineres grans amb dues plantes a cadascuna i plenes d’escorça decorativa. A més a més, als testos que donen a la calçada hi ha uns senyals d’alerta per donar-hi visibilitat.
La terrassa de La Soca es reparteix entre la vorera i un aparcament de motos. Hi ha quatre taules, un para-sol i tres testos grans de fusta amb plantes per separar la zona de la terrassa dels vehicles. A Casa Agnès, els van concedir el permís per posar la terrassa a sobre de la zona blava. Amb l’espai del qual disposa, hi ha dues taules i dos para-sols que no estan ancorats al terra delimitats per cinc testos grans de fusta amb plantes. Cal Manel ocupa una zona de càrrega i descàrrega davant del restaurant. Hi ha cinc taules i tres para-sols. A més a més, ha delimitat la terrassa amb una encertada tanca de fusta amb obertures a la part superior on ha posat plantes. Al forn de pa Ca l’Àngel, els van concedir un espai per a la terrassa en una cantonada on abans es podia aparcar. Hi té dues taules i un para-sol i ho ha delimitat tot amb quatre testos de fusta grans plens de terra i de maons. Pel que fa a cal Lara, tenen a la calçada de davant de l’establiment quatre taules amb tres para-sols envoltades amb palets que van pintar ells damunt dels quals han posat tres llums reflectors dels que s’utilitzen a les obres per senyalitzar l’espai.
Tots els locals que en volen posar han de contactar amb l’Ajuntament perquè els doni el permís i la ubicació on col·locar les taules. «És obligatori delimitar la zona de la terrassa amb uns testos que no poden passar d’un metre i vint centímetres d’alçada», comenta González. Hi afegeix que no ha volgut posar para-sol perquè li limitaria l’espai de la terrassa. La resta de locals consultats per Regió7, sí que han optat per posar-ne. Ruiz, de Ca L’Àngel, explica que l’Ajuntament va ser qui li va concedir la cantonada on es troba el seu negoci per posar les taules. Les propietàries de Casa Agnàs diuen que havien de posar algun objecte per delimitar la terrassa i que «hem posat testos amb flors perquè ens agraden, i sempre havíem pensat que si teníem una terrassa, els hi posaríem». Expliquen que «cada tres mesos ens avisen per renovar».
Queixes d’alguns propietaris
Sorinas, propietari de Cal Manel, es queixa que va demanar els permisos per posar la terrassa l’any passat, i fins aquest estiu no li han concedit. Hi afegeix que «la nostra intenció era fer-la amb tarima, però no es pot». Per altra banda, Soriano, de La Soca, comenta que feia anys que demanava a l’Ajuntament que li deixessin ampliar. Hi afegeix, molest, que li van posar un objecte publicitari al davant del negoci que li treu espai per posar una taula més. «A sobre, la publicitat que hi ha és d’un tanatori, quina imatge li dóna al restaurant?». Lara explica que si la poguessin mantenir, la qual cosa els aniria bé per al negoci perquè ho considera una bona alternativa quan l’aforament interior ja no dona per més, la farien «més maca i «amb una tarima» però que, com que no ho saben i per ara és provisional, l’han fet com han pogut.
