La Unió Socialista del Bages (USB) va celebrar ahir els 50 anys –un any més tard del previst per culpa de la covid-19– del seu naixement en un acte al teatre Els Carlins. Va ser una organització clandestina que va estar activa en els últims anys del franquisme i els primers de la transició (va néixer el 1970 i es va extingir el 1977).
Gràcies a una llarga tasca d’investigació i recerca encapçalada per l’historiador Genís Frontera, s’ha pogut recopilar un extensa informació sobre la fundació del partit, la seva trajectòria i les àrees en què treballava i les persones més importants que en formaven part. I el periodista Xavier Domènech n’ha fet el relat definitiu.
En l’inici de l’acte, també es va dedicar un aplaudiment a una desena de persones que formaven part del col·lectiu i que ja han traspassat. Entre ells, Lluís Calderer, un del fundadors i que va morir fa poc més d’un any a l’edat de 76 anys.
«En consta molt poc en els papers impresos», va recordar Xavier Domènech per exemplificar l’intens treball que ha suposat recollir tota la informació.
Segons van explicar els tres ponents en l’acte dels 50 anys -Xavier Domènech, Josep Camprubí (fundador juntament amb el traspassat Lluís Calderer) i Genís Frontera, els bagencs implicats en l’organització procedien de diverses associacions i entitats de la ciutat i la comarca, com ara de l’àmbit de la cultura i també de l’escoltisme, entre d’altres.
De fet, els mateixos promotors del moviment buscaven captar futurs militants en aquests agrupaments escoltes i també de grups que feien cursos de català.
D’altra banda, Josep Camprubí va assenyalar que «vam veure que la mancança de coneixements de la llengua i de la història del país era per les circumstancies polítiques, i vam intentar passar d’una perspectiva cultural a una de política».
A més, Camprubí també va apuntar que hi havia una sèrie de factors que convidaven a portar les activitats culturals en el terreny polític. Tot i que encara hi havia la dictadura franquista i, de fet, la clandestinitat de la formació s’explica en bona part per la por a les represàlies del règim, quan es forma aquest col·lectiu es començava a percebre una tímida obertura plasmada en elements com el naixement de l’Assemblea de Catalunya o un apropament de l’Església catalana cap a posicions més democràtiques.
La Unió Sindicalista del Bages (USB), que inicialment va néixer amb el nom de Comissió de Promoció Política (CCP), va arribar a agrupar prop d’un centenar de persones. Es definia com antifranquista, progressista, catalanista, democràtica i socialista, però no tenia relació directa amb cap partit. Hi van passar persones que, posteriorment, van formar part de partits com CDC, el PSC i el PSAN.
En l’acte també es va posar en valor que una part important dels components de la USB eren dones, que també estaven implicades en càrrecs directius, i no van faltar al·lusions a la situació política catalana actual així com comparacions amb aquella època.
De fet, es va recordar que aleshores ja es reclamava el dret a l’autodeterminació «que encara ara estem demanat. Les circumstancies són diferents, però tots hauríem de continuar remant», va apuntar Camprubí en to de reflexió.
Un web explica l’organització
La història i tots els detalls de l’organització es poden consultar en aquesta web: https://usbages50.wordpress.com/document-resum/. L’objectiu de la USB és continuar actualitzant la pàgina a mesura que vagi obtenint més informació.
En el tram final de l’exposició d’ahir al vespre van agafar la paraula les persones que van tenir un paper destacat en la formació, i que van compartir amb la resta de militants de l’organització i els assistents les seves experiències i vivències en la curta trajectòria de la Unió Socialista del Bages.
