81 clavells van quedar dipositats sota la imatge de Lluís Companys a la discreta plaça que Manresa dedica al president afusellat pel règim franquista. 81 són els anys que fa que va ser assassinat al castell de Montjuïc i, com cada 15 d’octubre, ahir se’l va homenatjar i recordar en un acte en el qual la placeta va quedar plena. Mitja dotzena d’entitats i partits van participar també en l’homenatge fent una ofrena floral.

L’acte el va iniciar el representant d’Òmnium Cultural Jordi Corrons, que va recordar que fa 81 anys Companys va ser assassinat pel règim feixista «perquè personificava la idea de la República». Corrons va continuar dient que es «van pensar que renunciaríem als nostres ideals i a una societat més justa i independent. 81 anys després som aquí». Va opinar que sovint el moviment sobiranista «sembla desorientat, però avancem. Penseu on érem fa 10 anys. Hi ha molta feina per fer».

Corrons va passar la paraula a la historiadora Gemma Rubí, que va fer una glossa de la figura de Lluís Companys. La va titular «Companys, més viu que mai» perquè, segons va dir, «no ha mort en la nostra memòria», on «encara ressona la seva frase tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer». Rubí va assegurar que en ell «s’hi ha volgut veure l’heroi, el màrtir i, fins i tot, el traïdor». Va dir que hi ha diversos Companys, i va repassar la seva activitat d’advocat laboralista, sindicalista i polític. «No pot ser silenciar», va assegurar, ni es pot oblidar «el seu evident compromís nacional i social». Segons la historiadora, el seu «mestratge continua» i cal que el tinguin present tots aquells que volen una societat compromesa i els polítics.

Membres de La Veurem Teatre van fer una lectura de poemes i posteriorment es va dur a terme l’ofrena floral mentre el cor Lupulus Emsembla interpretava L’emigrant. L’organització, fins ara en mans de la dissolta Fundació Independència i Progrés i ara a càrrec d’Òmnium, va afirmar que «continuarem reivindicant any rere any la figura de Companys i de tots els represaliats i víctimes del franquisme». L’homenatge es va acabar amb Els segadors.