El barri del Xup de Manresa es va fer sentir ahir per reivindicar la construcció d’una residència pública per a gent gran. L’acte, que va aplegar més d’un centenar de persones, va tenir tres parts: parlaments de representants de sis associacions i plataformes; cercavila reivindicativa i col·locació de la primera pedra simbòlica a tocar dels terrenys que s’han cedit per fer-hi l’equipament; i una arrossada popular a la pista poliesportiva.

Col·locació de la primera pedra simbòlica a sota dels terrenys previstos per a la residència | ALEX GUERRERO

Els participants en la xerrada van defensar que la construcció d’una residència amb places públiques és «una necessitat urgent» per a la gent gran de Manresa. Josep Antoni Carballido, de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa, va recordar que a la ciutat hi ha «un dèficit important» de places geriàtriques: «Entre públiques, concertades i privades n’hi ha 446 i en farien falta unes 800 per cobrir la demanda». A Manresa, actualment hi ha les 58 places públiques a la residència de la Font dels Capellans, la resta són concertades (168) o privades (220). «Hi ha un dèficit que cal resoldre, i la Generalitat s’ha de posar les piles i apostar pel model públic», va remarcar Enric Martí, de la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran-Manresa. Víctor Feliu, també de la plataforma, va recordar que a Manresa «hi ha una llista d’espera que arriba als dos anys per entrar a la residència pública, perquè amb la pensió que cobren la major part de jubilats no se’n poden pagar una de concertada o privada». I va afegir que aquesta situació «s’agreujarà» perquè Manresa «és una de les ciutats de Catalunya amb la població més envellida».

Totes les intervencions van posar èmfasi en la lluita per aconseguir «una residència pública per a Manresa». La previsió és que tingui 60 places públiques i s’ubiqui al Xup, en uns terrenys molt a prop de l’església que va cedir la família Farrés, segons l’acord a què es va arribar amb l’Ajuntament el 2019.

Després dels parlaments, es va fer un reconeixement a Joaquín Vizcaíno, un dels fundadors i primer president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Xup, que també va ser l’encarregat de col·locar la primera pedra simbòlica. Tant ell com el president actual, David Sotelo, esperen que «no triguem gaire temps a veure l’inici real del projecte». També es va clavar una placa que recorda que a sota l’olivera hi ha enterrada la primera pedra. S’hi pot llegir: «Per la residència del Xup, per a la gent de Manresa i comarca».

Veïns i associacions lamenten l’endarreriment del projecte i fan pressió perquè tiri endavant

El juliol passat havien de començar les obres de construcció de la nova residència de Manresa, al Xup, però ni tan sols se n’ha redactat el projecte definitiu. L’endarreriment de les obres preocupa les associacions de veïns i les plataformes que defensen centres geriàtrics públics: «No es pot anar ajornant un projecte que ha de ser prioritari per a Manresa». No hi ha res que justifiqui, diuen, l’incompliment dels acords del 2019. Confien que l’Ajuntament de Manresa compleixi el compromís de tirar endavant el projecte, i li demanen que «faci pressió» a la Generalitat perquè inclogui la construcció de la residència en els pressupostos del 2022.