Les restauradores mallorquines Zaira Bordoy i Sandra Caballero treballen aquests dies en la consolidació de les restes del jaciment del plans de Santa Caterina. En destaquen que «està molt ben conservat» però que «la pedra és una mica arenosa. No és de gaire qualitat. Es trenca molt fàcilment».
El dia que Regió7 va visitar el jaciment, treballaven en la consolidació de l’arrebossat d’una paret de la capella. Bordoy hi injectava una barreja d’alcohol amb aigua per netejar la part del darrere per enganxar-la. «Està molt bufat i, perquè no acabi de caure amb la pluja i vent i altres alteracions climàtiques, l’intentem injectar perquè quedi fixat».
L’arqueòleg Jordi Morera apuntava que « totes les estructures anaven arrebossades tant per dins com per fora, però, com que era una arrebossat amb terra, sempre cau i es perd. Hem tingut la sort que en aquesta cantonada s’ha conservat». Segons Caballero, «una altra de les problemàtiques que ens estem trobant molt, també, són les arrels de les plantes que, a part de l’erosió i de la humitat, és el que bufa i desprèn els morters originals».
Coronaments i paviments
A l’hora de fer la consolidació també s’ha protegit «el coronament dels murs, sempre amb uns criteris de mínima intervenció, però fent que el s’ha trobat no es perdi més del que ja s’ha perdut», expliquen les restauradores. «Hi posem una capa de morter intentant imitar les restes dels morters que es troben. El més semblant possible quant a color i a granulometria», però «sempre diferenciant-ho. A la que afegeixes una filada, com en el cas de l’entrada a l’església que es va perdre i s’hi ha tornat a posar perquè es pugui entendre més be, es diferencia amb una malla per deixar el testimoni que això és un afegit que hem fet nosaltres per ajudar a la interpretació del mur i, sobretot, abans de posar-hi el morter, el que fem és sanejar tot el que són terres, morters que s’han desprès, arrels i plantes. Hi ha vegades que ens hem trobat que hem de desmuntar murs sencers per treure arbres que han crescut dins de les estructures. El millor seria no tocar-ho però has de valorar què és el que convé més, si a la llarga acabarà caient el mur o no».
«La idea principal és intentar conservar el que es troba sense afegir-hi falsos històrics. I, en el cas de fer-ho per millorar la interpretació, se senyala. Al mur hi hem posat una malla però, a més a més, a cada pedra afegida hi anirà una tessel·la de ceràmica, com un marcador que és afegit. Ens basem sempre en el que ens diuen els arqueòlegs».
A tots els paviments «es posarà una capa de grava perquè es pugui circular sense trepitjar el que ha sortit, que sigui agradable i que no sigui agressiu. I ajuda molt a la lectura perquè aquest sol ara mateix no saps gaire què és. Costa d’interpretar i quan ho tens delimitat, ajuda. Es fa amb el criteri que si cal es pugui treure. Que sigui reversible».
Mercè Argemí, tècnica de patrimoni, explica que, una vegada completada la consolidació, la idea és posar-hi un plafó explicatiu i fer visites concertades. Remarca que, juntament amb els camins i els murs de pedra seca que ja s’han arreglat, quan es faci el mateix amb la torre de Santa Caterina, «ajudarà a configurar un espai natural i patrimonial de molt interès per a la ciutat» i per als visitants que arribin a la capital del Bages pel Camí Ignasià, sobretot a les portes del 2022.
