La recerca arqueològica als plans de Santa Caterina de Manresa, a uns escassos 200 metres de la torre, ha donat nous resultats. Després de la troballa de restes d’un antic convent, capella i mas, la campanya impulsada enguany per l’Ajuntament ha confirmat el que els arqueòlegs sospitaven: a Santa Caterina hi va haver una vil·la romana tipus la de Sant Amanç de Viladés (Rajadell), que era un mas de l’època on vivien (temporalment o no) el senyor i la seva família directa, els parents llunyans i els esclaus. És la primera vegada que es localitzen estructures d’aquella època a Manresa. Queda per veure què en queda.
En la darrera fase d’excavacions, en la qual ja s’han esgotat els nivells antròpics (fets per l’home), és a dir, que ja no es pot anar més avall, s’han trobat un parell de sitges excavades a terra i sis cavitats per posar-hi recipients de terrissa d’un assentament romà de tipus productiu dins d’una vil·la romana. També un mur que tot fa pensar que és romà perquè no té cap relació estructural amb la resta. Caldrà una nova campanya més extensiva al terreny per comprovar si hi ha més restes. Actualment s’estan consolidant les troballes fetes per visitar en condicions el jaciment de 440 m² a cel obert, que protegeix una tanca al voltant.
El primer que es va trobar als plans de Santa Caterina van ser fragments de ceràmica romana (s. II i III dC). Va ser el 2016, al que aleshores era un petit turó cobert de vegetació boscosa. L’artífex de la troballa va ser l’historiador Jordi Piñero mentre realitzava un estudi del camí de Manresa a Igualada. Aquell mateix any, per encàrrec de l’Ajuntament, es van dur a terme sondeigs amb georadar i cales per delimitar l’extensió del jaciment. A banda de documentar els murs perimetrals, van sortir restes d’un forn d’obra d’època romana. El segon semestre del 2020 es va fer una segona intervenció per excavar en extensió el jaciment, que va quedar protegit amb una tanca. L’Ajuntament hi va destinar 30.005 euros. Enguany, s’ha fet una tercera fase amb una partida de 40.000 euros per acabar d’excavar els nivells que semblaven d’època romana i consolidar totes les restes. Va començar l’agost passat i la finalització és imminent.
L’arqueòleg Jordi Morera, de l’empresa Catarqueòlegs SL, responsable de les prospeccions, fa notar que, «dins el límit del convent, que després es converteix en un mas, és on s’han fet més reformes, on s’ha mogut més terra, de manera que està tot arrasat, excepte el que van excavar en el terreny». En aquest escenari, «hem trobat retalls i estructures d’època romana». Hi ha «sitges i unes cubetes que recorden molt el lloc on es posaven els dolium, uns grans dipòsits d’època romana que substitueixen les sitges en un cert moment. En lloc de foradar el terra, construeixes un gran dipòsit on guardes el gra. Perquè no ballessin, es feia una cubeta, s’hi encastaven i quedaven fixats».
Tenint en compte el forn que es va trobar en la primera fase, «ens fa pensar que estem en el marc d’un assentament productiu de tipus industrial d’època romana». I, estirant més el fil, «pels materials, dels segles I i II dC com a mínim, un assentament d’aquest tipus l’emmarquem en una vil·la romana; per tant, fora del jaciment podria ser que se’n conservessin parts». Remarca que «científicament és molt prometedor perquè és la primera evidència d’estructures reals d’època romana a Manresa». Una altra cosa diferent, avisa, és que «estructuralment es conservin coses. Dins del jaciment està tot arrasat. Tenim l’esperança que a fora no ho estigui, però hi podria estar».
Hi haurà més excavacions
Mercè Argemí, tècnica de patrimoni de l’Ajuntament, fa notar que «on va sortir el forn hi ha uns desmunts que no sabem fins a quin punt han afectat restes anteriors». Assenyala alhora que «el jaciment va resultar més gran del que ens pensàvem. Els primers murs identificats ens pensàvem que eren del tancament de la capella i va resultar que eren d’una punta del mas i que la capella va sortir a l’altra banda». Això va fer que el que es volia executar en una sola fase s’hagi fet en dues. Acabada l’actual, «la voluntat és anar continuant per exhaurir el jaciment». Cal confiar que el pressupost municipal del 2022 hi destini una partida.
Tres tipus de tombes
Al marge de les restes romanes, al jaciment, batejat com dels plans de Santa Caterina, s’han fet altres troballes interessants ja explicades. És el cas de «murs del convent que hi havia el segle XIII. L’església i parets que es reaprofiten per fer el mas ens indiquen que, més o menys, ja tindria aquest perímetre. Al segle XV el convent s’abandona i es refà a principis del XVI; primer, l’església i, immediatament després, es recupera l’antic convent sense monges i es fa un mas. Fins al segle XIX, que s’abandona», repassa Morera.
A la capella i al mas s’hi han trobat enterraments. «A dins de l’església n’hi ha de dos tipus: un forat excavat a l’argila per posar-hi el mort i uns forats amb trossos d’ossos enterrats. Vam interpretar que, quan feien obres, trobaven ossos i, com a senyal de respecte, els van tornar a enterrar en aquests forats». A fora de l’església hi ha un altre forat, en aquest cas excavat a la roca, «que és anterior. Se situa en els segles IX-X i d’aquests segles aquí no hi ha res. Per tant, hi ha un lloc d’enterrament» que confirma «el que intuíem d’una continuïtat d’ocupació a la zona per la seva significació».
