El 31 de març del 1979, tres dies abans de les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura franquista, el teatre Conservatori va acollir un debat electoral entre els vuit caps de llista dels partits polítics que s’hi van presentar. Memoria.cat, el portal que aplega les webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, que treballa perquè no es perdi la memòria històrica, ofereix des d’avui els àudios d’aquell acte i les seves transcripcions.
Les últimes eleccions municipals democràtiques s’havien celebrat el 1934, en temps de la República. Les del 79, per tant, van ser tot un esdeveniment. S’hi van presentar: l’Agrupació d’Electors Independents (Ramon Cuitó Miserachs), Centristes de Catalunya-UCD (Josep Agustí Garriga Caro), Convergència i Unió-CIU (Josep Maria Vives i Llambí), Esquerra Republicana de Catalunya-ERC (Conrad Planas i Bages), Falange Española (Fernando Pastor Campoy), Partit dels Socialistes de Catalunya (Joan Cornet Prat), Partit Socialista d’Alliberament Nacional-PSAN (Ignasi Perramon i Carrió) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya- PSUC (Ramon Majó Lluch). Cap dona.
El PSC va obtenir 8 regidors (el consistori es va constituir el 19 d’abril amb Cornet elegit alcalde per 14 vots a favor del PSC, PSUC i PSAN i 11 en blanc de CiU, UCD i Independents), CiU va obtenir 7 regidors, el PSUC 5, CC-UCD 3, el PSAN 1 i l’Agrupació d’Independents 1. Ni ERC ni tampoc la Falange no en van rebre cap.
Més informació de l’acte
A més dels àudios i de les transcripcions de la presentació de l’acte, dels candidats -que van tenir set minuts cadascun per explicar el seu programa- i de l’hora i quart de preguntes del públic, Memoria.cat ofereix fotografies del debat, la informació que en van publicar els diaris i dos articles encarregats als periodistes històrics de Regió7 Xavier Domènech Sala i Gonçal Mazcuñan i Boix amb una mirada actual.
La vetllada, organitzada per la desapareguda Jove Cambra de Manresa amb la col·laboració de la Gazeta de Manresa, Ràdio Manresa i Regió7, la va moderar Joan Verger Grau, membre de l’entitat.
Tot i que en alguns moments alguns àudios presenten deficiències en el so, els responsables de la web aconsellen «escoltar les veus dels candidats i les reaccions del públic, amb aplaudiments, crits o xiulets davant de segons quines intervencions», com en la del representant de la Falange Española. En les transcripcions, si alguna paraula no s’entén hi posa inintel·ligible.
La foguera que es va haver de suspendre i una primera pregunta sobre els bars clausurats
Els periodistes i el públic assistents a l’acte electoral al teatre Conservatori de fa 42 anys van poder escriure en unes butlletes les preguntes que els va interessar fer als candidats, que el moderador es va encarregar de triar.
A l’inici, en la presentació, es va advertir als presents que no s’acceptarien «preguntes de caràcter personal, qüestions referents al passat i temes que no siguin propis de la futura administració municipal». Sí que es van acceptar «preguntes referents a la trajectòria pública i política de les diferents candidatures». En la presentació de cadascun dels caps de llista, l’ordre dels quals es va decidir per sorteig, el conductor de l’acte en va donar el nom, l’edat i també l’estat civil, és a dir, si estaven casats o solters.
De la trentena de preguntes formulades en van destacar les relacionades amb la toponímia franquista, referides als padrins que tenia l’Agrupació d’Electors Independents, de la fiscalitat, del Conservatori de Música, de la Banda Municipal de Música, de l’escola d’adults, de la Guàrdia Urbana, de la professionalització dels càrrecs de l’alcalde i dels regidors, del Pla General d’Ordenació Urbana, de l’ensenyament, del patrimoni urbà, de la planta de gas, de la descentralització dels plens municipals, sobre la hisenda, del servei de premsa de l’Ajuntament i dels pactes de govern postelectorals.
Abans, Ramon Majó (PSUC) va demanar poder intervenir per anunciar que un dels actes organitzats aquella nit -una foguera per simbolitzar el final «de la designació a dit dels alcaldes fins ara»- s’havia suspès «per pressions de tot tipus. Algunes es poden descobrir fàcilment a través de la carta que ha enviat el senyor [Emili] Utgés de Fuerza Nueva al diari Manresa» i «per provocacions, per amenaces de violència» i perquè els responsables de la vetllada no van voler que s’espatllés l’ambient de civisme que havia caracteritzat la campanya. Sí que es va mantenir el ball.
La primera pregunta va ser: «M’agradaria saber la postura que adoptaran un cop dins l’Ajuntament sobre els bars on preferentment s’hi reunia jovent últimament clausurats». Val molt la pena dedicar una estona a les respostes, a tota la resta de les intervencions i a les reaccions del públic a www.memoria.cat/eleccions-municipals-1979/debat/
