Les places d’hotels i hostals de Manresa s’han reduït a menys de la meitat respecte de fa vint anys. L’any 2000 hi havia 314 llits disponibles, mentre que, avui en dia, aquesta xifra ha caigut fins a 116, el que suposa una disminució d’un 63,05%. Els professionals de l’àmbit de l’hostaleria apunten que la manca d’oferta d’allotjament és un problema que s’agreuja en el moment que se celebren esdeveniments multitudinaris a la ciutat, quan temen no ser capaços d’absorbir la demanda de visitants. En aquest context, tenen l’esperança que aquesta tendència no es cronifiqui i que obrin nous establiments a la ciutat, que siguin sostenibles en el temps.
Si es mira l’evolució de les places per etapes, el canvi més significatiu es va produir amb el tancament de l’Hotel Pere III l’any 2012. Es tracta de l’establiment que tenia l’oferta més àmplia amb 113 habitacions. D’ençà de la seva clausura, la ciutat no ha tornat a obrir un gran hotel, però, al seu torn, han sorgit propostes d’unes dimensions menors, més ajustades a la demanda al llarg de l’any, com ara l’Hotelet, situat al Passeig, o Les Cabanes del complex enoturístic l’Oller del Mas. Més recentment, però, el sector ha lamentat una nova pèrdua, la de l’Hotel 1948, ubicat a la carretera Santpedor, a causa de la jubilació del seu propietari.
«El seu tancament és una mala notícia per la ciutat i també pel sector, que perd fortalesa cada vegada que un establiment abaixa la persiana», posa en relleu Tania Infante, al capdavant de l’hostal La Masia. La que també és presidenta de la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa (UBIC) destaca que el tancament d’aquest negoci «empetiteix la capacitat del sector a l’hora d’absorbir la demanda que generen els grans esdeveniments que es duen a terme a la ciutat», i posa d’exemple dues propostes que se celebren a la tardor com la Fira Mediterrània o Les Comes 4x4 Festival.
En la mateixa línia, Aitor Suárez, que regenta l’hostal Manila, remarca que «les fires i les festes que tenen lloc a la capital bagenca han guanyat projecció i, en les dates assenyalades, sempre em quedo sense habitacions per oferir i, sovint, he de dirigir els clients a altres establiments de la comarca, ja que els de la ciutat també estan plens». Qui també es pronuncia sobre la necessitat d’augmentar les places és la responsable d’Els Noguer, Rosaura Querol. «El problema arriba quan la ciutat registra un pic de visitants i nosaltres no som capaços de donar-hi resposta», lamenta. No obstant això, puntualitza que el creixement del sector ha de ser sostenible en el temps, «atès que durant la major part de l’any el flux de persones que pernocten a la ciutat s’adequa perfectament a l’oferta existent».
Creix l’oferta d’apartaments
Mentre que les places d’hotels i hostals han experimentat una reducció en els últims anys, els apartaments turístics han guanyat pes a la ciutat. Si fa dos anys, podien oferir allotjament a més de 200 persones, enguany l’oferta de places s’ha disparat fins a 312. Una de les persones que ha testimoniat aquest creixement és l’administradora dels apartaments La Farola, Maria Salido. «Si aquest model està a l’alça respon, en part, al fet que molts particulars s’han introduït en el negoci dels apartaments d’ús turístic», explicita Salido, que alhora remarca que el perfil de clientela que reben «és força diferent de la dels hotels i hostals».
«La majoria de les persones que s’allotgen als apartaments», continua Salido, «hi passen almenys dues setmanes, ja sigui perquè han vingut de l’estranger per visitar familiars, a causa d’un procés d’obres que els obliga a abandonar la seva llar o per motius laborals». En el cas d’Els Noguers, Querol comenta que «el perfil majoritari són els empresaris que estan de pas a la ciutat, però els caps de setmana rebem alguns turistes interessats en la ciutat i els seus entorns». De fet, Suárez constata, des de l’hostal Manila, que «cada vegada arriben més visitants que ressegueixen el Camí Ignasià o el Camí de Sant Jaume».
De fet, els professionals del sector consideren que el pelegrinatge és un dels eixos turístics principals de Manresa, «juntament amb altres atractius com la proximitat amb Montserrat, la cultura del vi o les propostes culturals», fa notar Suárez. Uns actius que el sector constata que han guanyat projecció en els darrers temps, amb una major arribada de turistes. «Ara, aquesta feina s’ha vist estroncada per la pandèmia i, per tant, el nostre repte és recuperar el ritme que portàvem abans i créixer d’una forma sostenible, consolidant projectes que s’ajustin a la demanda», conclou Infante.
«Per consolidar el turisme a la a la ciutat calen recursos i temps»
«Fan falta anys i recursos per consolidar el sector turístic a Manresa», afirma el regidor de Turisme, Joan Calmet. Malgrat la constatació que el camí a recórrer és llarg, assegura que, en els darrers anys, «s’ha fet una aposta per projectar la ciutat amb què s’han guanyat visitants». Per acollir els forasters, el regidor considera que «l’oferta d’allotjament és variada i de qualitat, tot i que el nombre de places hoteleres continua sent discret».
El principal motiu a què fa referència per explicar l’escassa oferta hotelera és que «la decisió política de fer de Manresa un destí turístic és força recent». Calmet destaca que, durant molts anys, «el sector secundari va ser un dels motors econòmics de la ciutat, mentre que altres indrets ja desplegaven recursos turístics». En aquest sentit, subratlla que l’any 2014 es va posar en marxa el Pla de Desenvolupament Turístic de Manresa, «que ha permès promocionar els actius que ens defineixen, com la petjada ignasiana, el patrimoni arquitectònic o l’entorn natural i els productes de proximitat que se’n deriven».
El regidor posa en relleu que la inversió anual de 600.000 euros aproximadament que el consistori inverteix en el sector «ha permès ampliar el nombre de persones que passen per la ciutat» i està convençut que «com més creixi la demanda per fer nit a Manresa, més creixerà l’oferta d’allotjament».
