Jordi Sanllehí (Manresa, 1956) és la persona que fins ara regentava l’Hotel 1948, un negoci familiar situat a Manresa que va obrir portes l’any 2008. L’establiment es va consolidar a la ciutat com un lloc de parada de molts empresaris i turistes des dels primers anys. Ara, la pandèmia ha accelerat la jubilació del seu propietari, que ha posat l’hotel en venda amb l’esperança de no perdre l’esforç de tretze anys.
Com afronta el tancament de l’hotel 1948?
Amb tristesa, però també amb l’alegria de començar l’etapa de la jubilació. Aquests últims dies m’han vingut a la memòria els inicis del negoci, que no van ser gens fàcils. Del no res, vam remodelar un edifici antic i vam haver de fidelitzar els primers clients. Però l’hotel ens ha donat moltes satisfaccions, sobretot ens ha permès conèixer molt món a través de persones que venien d’arreu.
A què es deu el tancament d’un negoci amb més de 10 anys de trajectòria?
Mai m’hagués pensat que em jubilaria als 65 anys. La meva idea era allargar una mica més, si la salut ho permetia, perquè el negoci funcionava. Però la pandèmia ha suposat un daltabaix per la pèrdua de clientela. A més, he hagut d’afrontar sol la situació, amb tot el que suposa ser l’únic treballador d’un establiment hoteler. Els meus dos fills, en Marc i en Roger, amb qui treballava al principi, ja s’han encarrilat cap a altres feines. Tot plegat ha fet que em plantegés el futur de l’hotel i, al final, he decidit plegar.
Quins han estat els afectes de la pandèmia en el sector hoteler?
El moviment dels empresaris que es desplacen per assumptes de negocis ha caigut en picat. Abans de la pandèmia, aquests eren el principal perfil de clients que s’allotjaven a l’hotel per tal de reunir-se amb els equips d’empreses de la zona i tancar negocis. Però, amb el context en què vivim, moltes companyies han optat per celebrar aquestes trobades de forma telemàtica. D’aquesta forma, les persones que passen per Manresa per motius laborals són menys i aquest fet ens afecta directament.
Quins són els principals perfils de clients que acollíeu a l’establiment?
Al llarg d’aquests anys, ens hem nodrit d’aquelles persones que venien a la ciutat per fer tractes amb les empreses, principalment del sector metal·lúrgic. En molts casos, venien a l’hotel cada cert temps i, per tant, ja hi teníem un vincle. Si parlem del cap de setmana, el perfil de client canvia per complet. Per aquí han passat molts turistes de diverses parts del món que venen a visitar la Cova de Sant Ignasi, Montserrat... Durant els últims anys, tinc la sensació que l’atractiu turístic de la ciutat ha incrementat.
En quins aspectes?
La figura de Sant Ignasi és molt important per la projecció de la ciutat al món. Però la ciutat té altres actius que també poden ajudar a la seva difusió. En aquest sentit, penso que s’ha fet una bona feina promocionant la cultura vitivinícola de la zona o organitzant tota mena d’esdeveniments culturals que ens situen al mapa. Amb tot, recordo caps de setmana que havíem hagut d’enviar gent a altres hotels de la zona perquè estàvem plens.
A què atribueix l’escassa oferta de places hoteleres a Manresa?
És difícil de donar una resposta exacta, però és una realitat. Altres poblacions de la vora, com Vic o Cardona tenen més oferta hotelera que nosaltres. I és que Manresa ha estat molts anys tancada en ella mateixa. Temps enrere, es va donar molt protagonisme a la indústria tèxtil i, més endavant, a la metal·lúrgica, oblidant altres sectors com el turisme. Amb els anys, ens hem adonat que la ciutat té una sèrie d’actius que es poden explotar. Tot i això, aquesta aposta pel turisme no es consolida d’un dia per l’altre, sinó que es necessita temps, i encara més en un context en què no hi ha tanta demanda.
Al llarg dels tretze anys, es van plantejar ampliar l’hotel?
L’any 2008 vam obrir amb vuit habitacions, amb l’objectiu de crear un hotel sostenible a la ciutat. La idea d’un gran hotel de Manresa és, avui en dia, inviable, ja que no hi ha la demanda suficient per fer-lo rendible. El que sí que ens vam plantejar és fer-hi una reforma, amb el propòsit d’instal·lar les tres habitacions de la planta baixa a la superior. Malgrat les ganes de tirar endavant les obres, les traves administratives van alentir els treballs i vam tirar la tovallola. En aquest sentit, seria bo que l’Ajuntament estigués més al costat dels petits empresaris que tenen iniciatives i aportés solucions.
Quina és la seva visió sobre el futur del sector a la ciutat?
Tinc confiança en què aquesta tendència a la baixa canviarà. Crec que Manresa té potencial com a destí turístic i caldrà invertir-hi tots els recursos. Ara, el sector travessa una crisi complicada per la pandèmia, de què estic convençut que es recuperarà i tornarà a recuperar el ritme d’abans. Per aconseguir-ho, fan falta emprenedors disposats a sacrificar-se per tirar endavant un hotel. De fet, el meu desig és trobar algú amb empenta perquè regenti l’Hotel 1948.
