La basílica de la Seu de Manresa viurà avui un esdeveniment històric que la convertirà en epicentre religiós. A les 11 del matí començarà la beatificació de tres màrtirs caputxins assassinats a la ciutat el 1936 per la seva condició religiosa. Ara, 85 anys després, els frares Benet de Santa Coloma de Gramenet, Domènec de Sant Pere de Riudebitlles i Josep Oriol de Barcelona, seran beatificats.
Que se’n tingui constància, es tracta de la primera celebració d’aquest tipus que es fa a Manresa i al bisbat de Vic, des d’on expliquen que, abans de la centralització romana de les beatificacions, era un procés molt menys regulat i documentat, fins al punt que, a diferència d’ara, moltes vegades els màrtirs eren directament canonitzats (proclamats sants) sense passar per l’etapa prèvia de la beatificació. Amb tot, a dia d’avui, al bisbat no hi ha coneixement ni constància d’una beatificació ni a Manresa ni a la diòcesi.
Accés pel portal de Santa Maria
A la celebració, oberta a tots els fidels, s’hi podrà accedir sense invitació fins a omplir l’aforament màxim de la Seu, que té capacitat per a 1.000 persones. Les portes s’obriran a les 10 del matí i l’accés serà pel portal de Santa Maria. Cal dur posada la mascareta i posar-se gel hidroalcohòlic a l’entrada.
Entre els assistents hi haurà descendents dels nous beats, les restes de dos dels quals s’han dipositat en una urna juntament amb objectes personals del tercer caputxí, del qual no se n’ha pogut localitzar la sepultura.
L’acte d’avui tindrà una important representació per part de l’Església catòlica. Com a delegat del Sant Pare hi serà el cardenal prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, Marcello Semeraro, que presidirà la celebració. Concelebrant amb ell hi haurà el bisbe de Vic, Romà Casanova; l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives; el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés; el bisbe de Tortosa, Enric Benavent, i els bisbes auxiliars de Barcelona Antoni Vadell i Javier Vilanova. També hi ha previst que concelebrin el nunci apostòlic Bernardito Auza i els abats de Montserrat i de Poblet, Manel Gasch i Octavi Vila.
En la celebració també hi participaran frares caputxins de Catalunya i Balears, entre els quals el provincial Eduard Rey i el vice-postulador de la Causa de beatificació, Pere Cardona. A més a més, hi haurà un gran nombre de preveres diocesans i d’altres bisbats, especialment de l’arquebisbat de Barcelona i del bisbat de Sant Feliu de Llobregat on van néixer els beats, així com els actuals rectors de les seves poblacions d’origen.
‘In odium fidei’
El terme beat fa referència a la paraula llatina beatus que vol dir feliç, benaurat. En declarar una persona beata, l’Església la reconeix de manera oficial com un model de vida i algú a qui acudir perquè intercedeixi davant de Déu. També se’n permet el culte públic. Per culminar el procés de beatificació, cal que prèviament la persona hagi estat reconeguda com a servent de Déu i s’hagi provat que va viure les virtuts en grau heroic. Finalment, cal que es reconegui la seva intercessió en un miracle o, com en el cas dels tres caputxins, acreditar que va morir com màrtir, és a dir, que va ser assassinat a causa de la seva fe, in odium fidei.
La devoció o la veneració d’un beat, en principi queda restringida a un àmbit local o a un determinat col·lectiu. És un culte reconegut per l’Església però no té un abast universal. Quan la devoció a un beat s’estén més enllà de l’àmbit local es pot continuar amb el procés de canonització, si s’acredita un miracle. Finalitzat el procés, el Sant Pare és qui pot declarar aquesta suprema glorificació, per part de l’Església, d’un servent de Déu.
Presència a Manresa fins fa poc
Els frares caputxins són una branca de l’Orde Franciscà fundat per sant Francesc d’Assís a Itàlia el segle XIII. Amb presència a Catalunya des de l’any 1578, a Manresa van tenir convent entre els anys 1582 i 2007, amb els parèntesis forçosos de l’exclaustració al segle XIX i de la guerra civil.
La cerimònia de beatificació serà retransmesa en directe pel canal Trece de televisió.
Nom religiós de Joan Romeu i Canadell. Missioner durant 17 anys a l’Amèrica Central, de tornada a Catalunya el van destinar al convent de Manresa. En esclatar la revolta va ser identificat com a eclesiàstic i el van assassinar el 27 de juliol del 1936.
Nom religiós de Jaume Barjau Martí. Es va dedicar a la predicació, a l’atenció al confessionari, a la direcció espiritual i a la recerca històrica. Després de manifestar-se religiós, va ser insultat i assotat i assassinat el 24 de juliol als afores de Manresa.
Nom religiós de Josep Domènech i Bonet. Va ser fundador dels Amics del cant gregorià i mestre de novicis a Manresa. Detingut el 6 d’agost del 1936 per uns milicians, va ser torturat i assassinat al pla de Cal Gravat el 7 d’agost d’aquell any.
L’any passat es van exhumar al cementiri les restes de dos dels frares, que serviran com a relíquies
El Papa Francesc va aprovar el decret pel qual reconeixia com a màrtirs els tres caputxins el 23 de gener del 2020 i el 17 d’octubre a sobre, unes setmanes abans de la data prevista per a la beatificació -que era el 14 de novembre de l’any passat i es va ajornar per la covid- es va procedir a l’exhumació al cementiri de Manresa de fra Josep Oriol de Barcelona i de fra Domènec de Sant Pere de Riudebitlles. Les restes del tercer, fra Benet de Santa Coloma de Gramenet, no van poder ser recuperades i romanen en alguna fossa comuna de l’època sense localitzar. Les recuperades les ha examinat un metge i, com s’ha dit, serviran com a relíquies durant la celebració d’aquest matí.
El procés de beatificació dels tres caputxins va començar a la diòcesi de Vic el 18 d’abril de 1955 juntament amb la causa de 33 caputxins més assassinats també durant l’etapa de persecució religosa. A partir d’aquest moment es van recollir molts testimonis sobre la vida i la mort dels frares, que van ser transmesos a Roma el 1962. Posteriorment, amb Pau VI, la causa va quedar paralitzada, com totes les de màrtirs d’aquell temps, per evitar manipulacions per part del règim franquista. De fet, en plena dictadura, Franco va voler impulsar la beatificació en massa de tots els màrtirs de la guerra civil, però Pius XII es va estimar més que seguís el curs habitual a través del dicasteri de les Causes dels Sants.
Als anys 90, ja amb Joan Pau II, es van prosseguir i completar la majoria de processos oberts a la dècada del 1950. El vicepostulador de la causa de beatificació, el caputxí fra Pere Cardona, va tenir cura d’escriure la positio i finalitzar el procés diocesà.
Al llarg de la història s’ha anat modificant el ritu de beatificació. Fins a l’edat mitjana, es permetia celebrar-lo a les Esglésies locals però, progressivament, aquest ritual va passar a ser oficiat habitualment a Roma i presidit pel Papa. El 2005, però, Benet XVI va disposar que el Sant Pare deixaria de presidir personalment el ritu i que aquest tindria lloc, en principi, «a la diòcesi que ha promogut la causa del nou beat o en una altra localitat que es consideri idònia». L’objectiu, segons la Santa Seu, va ser subratllar més la diferència substancial entre beatificació i canonització, així com implicar més visiblement les Esglésies particulars.
