Els membres de l’Assemblea del Bages es van posar en guàrdia quan van detenir un jove Joan Badia a Callús el 1973. «L’arrest es va produir quan estàvem reunits a l’església de Fals i hi érem prop d’un centenar persones», recordava ahir Ignasi Perramon, que ja en l’etapa democràtica ha estat regidor a l’Ajuntament de Manresa i president del Consell Comarcal. Els temors estaven més que justificats perquè si la policia hagués seguit el vincle de Badia amb els membres de l’Assemblea, «hauria caigut tota l’oposició antifranquista del Bages».

La pista que va seguir va ser la del Comitè de Solidaritat, que ajudava els represaliats pel franquisme, i, per tant, l’Assemblea no va caure en el cop policial. Anècdotes com la que va explicar Perramon ahir es van sentir a l’Auditori de la Plana de l’Om en la commemoració dels 50 anys de la fundació de l’Assemblea del Bages i la de Catalunya. Un acte que va tenir la presència d’altres membres bagencs de l’agrupació antifranquista, com Josep Camprubí i Ramon Majó, i dos coneguts representants de la seva homònima catalana, l’advocada i activista Magda Oranich i el cineasta Pere Portabella.

Els ponents van explicar en primera persona el que van viure com a activistes antifranquistes en un acte que es va erigir com un exercici de memòria històrica. «Hi va haver detencions i altres persones van fugir uns quants dies. A mi també em va tocar el rebre. Després vam tenir el judici», va seguir Perramon. Josep Camprubí, que va ser president d’Òmnium els anys 80 i activista antifranquista amb anterioritat, destacava que una de les claus de l’entitat que aglutinava el moviment contra la dictadura a la comarca va ser que «hi havia solidaritat i col·laboració entre gent molt diversa per fer front a un adversari comú, el franquisme». I és que hi havia des de membres del PSUC fins a sectors cristians locals. «L’esforç per a la col·laboració era gran i imprescindible», va destacar.

Per la seva banda, Ramon Majó va ressaltar que a Manresa va ser la primera ciutat on es va fundar una assemblea de forces antifranquistes –fins i tot abans que veiés la llum la catalana–, perquè «la gent que estava més organitzada es movia pel centre de la ciutat» i es coneixien, més enllà de la política, «per formar part de les mateixes entitats culturals».

En l’acte es va posar de manifest que, mig segle després de la fundació de l’Assemblea, encara hi ha temes pendents. «Un d’aquests és l’amnistia, perquè encara hi ha represaliats i exiliats polítics», va destacar Perramon. I és que més enllà de l’exercici de memòria històrica, els antics antifranquistes van destacar que els valors que els van moure continuen vigent. «Com que és una cursa de relleus, hem de passar el relleu a les noves generacions que estan lluitant per les mateixes causes», va emfatitzar.

L’historiador Quim Aloy, que va introduir l’acte, va anunciar que es col·locaran plaques commemoratives i informatives a les esglésies on van tenir les primeres reunions de l’Assemblea, la de Camps i la de Fals, a Fonollosa.

El dia que van arrestar 113 membres de l’entitat i Cruyff va debutar amb el Barça

L’advocada i activista barcelonina Magda Oranich va ser una de les arrestades el 28 d’octubre. La policia va detenir a la parròquia de Maria Mitjancera de Barcelona 113 persones de l’Assemblea de Catalunya mentre participaven en una reunió plenària. Oranich va recordar ahir en l’acte de l’Auditori de la Plana de l’Om el paper que va tenir l’entitat en la lluita antifranquista i va parar especial atenció en aquell episodi de la repressió de la dictadura. «A més, era el primer dia que Johan Cruyff jugava amb el Barça i vam guanyar el Granada, mentre jo pensava a cada gol que ens matarien si en feien més», va ironitzar per narrar aquest dur episodi. El debut de Cruyff va acabar 4 a 0. També hi va intervenir el cineasta Pere Portabella, que va tenir un paper destacat en l’Assemblea de Catalunya. Portabella va recordar l’episodi de la tancada d’intel·lectuals a Montserrat i com l’abat els va defensar.