La basílica de la Seu de Manresa va lluir ahir al matí com una autèntica catedral. Ho va fer la seva arquitectura majestuosa, la seva Capella de Música i tots els elements que van acompanyar la beatificació dels màrtirs caputxins Benet de Santa Coloma de Gramenet, Domènec de Sant Pere de Riudebitlles i Josep Oriol de Barcelona, que van morir assassinats a Manresa l’any 1936 per la seva condició religiosa.
La celebració, que va incloure una invitació del bisbe de Vic, Romà Casanova, al Sant Pare perquè visiti Manresa l’any vinent, no va omplir la Seu, amb cabuda per a un miler de persones. Se n’hi van aplegar unes 600, entre les quals familiars dels tres nous beats i conciutadans seus. Va ser, segurament, el dia en què la Seu va acollir més religiosos per metre quadrat. Van acompanyar el cardenal prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants del Vaticà, Marcello Semeraro, que va presidir la celebració de l’eucaristia i de la beatificació en nom del Sant Pare, més d’una trentena de representants eclesiàstics, entre els quals fra Eduard Rey, provincial dels caputxins de Catalunya i Balears, a banda de mig centenar de caputxins i de preveres del bisbat de Vic i d’altres bisbats de Catalunya.
Per part de les autoritats, hi van assistir la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley; l’alcalde de Sant Pere de Riudebitlles, Joan Llort; l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el comissionat del Diàleg Interreligiós de l’Ajuntament de Barcelona, Khalid Ghali Bada.
L’acte, que va durar una hora i mitja, que va incloure el català, el castellà i el llatí, que va acompanyar amb els seus cants -entre els quals els Goigs de la Llum- la Capella de Música de la Seu, i que va ser retransmès en directe pel canal Trece de televisió, va començar puntual a les 11, amb la gent situada als bancs. El cardenal Semeraro, i la resta de concelebrants i preveres, ben bé una setantena, van arribar des del fons de la nau pel passadís central.
La seva festa: el 6 de novembre
Els ritus de la beatificació van començar de seguida, amb la petició del bisbe de Vic, acompanyat pel postulador de la causa, fra Carlo Calloni, de la inscripció dels tres màrtirs de l’Orde de Framenors Caputxins com a beats, i de la seva presentació, i de com van trobar la mort, per part de fra Pere Cardona, vicepostulador de la causa. La resposta del cardenal Semeraro va ser la lectura de la carta apostòlica del Sant Pare: «Donem facultat perquè els Venerables Servents de Déu Benet de Santa Coloma de Gramenet, Josep Oriol de Barcelona i Domènec de Sant Pere de Riudebitlles, preveres de l’Orde de Frares Menors Caputxins, màrtirs, humils deixebles de Crist, testimonis d’Ell fins a vessar la sang, d’ara endavant siguin anomenats beats i pugui ser celebrada la seva festa cada any en el lloc i segons la manera establerts pel dret el dia sis de novembre».
Ja beatificats, es va aixecar la lona que tapava una icona penjada a l’absis que representa els tres frares, que els presents van rebre amb aplaudiments. El capítol següent de la cerimònia va ser la processó i veneració de les relíquies dels tres beats. Els cossos de dos d’ells es van exhumar l’any passat al cementiri de Manresa, i del tercer se’n desconeix la sepultura. En el primer cas, es van incloure restes òssies a l’urna que van acostar un grup de caputxins fins a l’altar i, en el segon, algun article que va estar en contacte amb ell, que no s’ha especificat. Sí que se sap que el responsable d’examinar les restes va ser l’antropòleg, expert en paleopatologia, Lluís Guerrero, molt vinculat a la basílica de la Seu.
Un cop venerades les relíquies pel cardenal Semeraro, encensant-les, va arribar la litúrgia de la paraula de la beatificació, que va incloure la seva homilia amb l’enunciat: Els màrtirs, primavera de l’Església.
Celebrada la litúrgia eucarística, en la seva intervenció de comiat va ser quan el bisbe de Vic va fer arribar un missatge al cardenal Semeraro per al Sant Pare: «Faci-li una abraçada, i digui-li que l’esperem a Manresa per commemorar els 500 anys de la conversió d’Ignasi de Loiola», l’any que ve. Per part seva, el provincial dels caputxins fra Eduard Rey va demanar als ja nous beats «pregueu per nosaltres». El cant del Virolai va posar punt final a la cerimònia. Als concelebrants els esperava un dinar de germanor al santuari de la Cova.
«Hem treballat durant molts anys esperant aquest dia»
Una de les persones que van seguir des de primera fila i molt atentament des del banc dels familiars les beatificacions va ser Pere Joan Romeu Cardús. Explicava que del seu municipi, de Sant Pere de Riudebitlles, havien anat a Manresa prop d’un centenar de persones.
El beat Domènec de Sant Pere de Riudebitlles (Joan Romeu i Canadell) era el germà del seu avi. Deu ser una satisfacció per a vostè.
Moltíssima satisfacció. Hem treballat durant molts anys preparant i esperant aquest dia. Tota la dinastia, diguéssim. Des de dalt fins a baix, i al final ens n’hem sortit.
Suposo que també és una manera de reconciliar-se amb Manresa, que és el lloc on el van matar.
Exacte. Va ser una cosa terrible perquè va venir precisament per casar els meus pares. Va anar de missioner durant disset anys. A Puerto Rico, al lloc on estava, hi havia 22.000 habitants, i gairebé descalç i amb un cavall anava a les parròquies. I, després d’aquests disset anys, va tornar molt envellit i molt emmalaltit. A Sant Pere va ser on va casar els meus pares i després va venir a Manresa, va esclatar la revolució i es va haver d’amagar.
Què me’n pot explicar dels fets que van portar a la seva mort?
Va ser una cosa inesperada. Tothom s’esperava que sobrevisqués perquè estava ben amagat, però, precisament a la casa on estava amagat, hi havia una minyona i el net d’aquesta minyona... Llavors, per precaució, van dir: aquesta nit no podem esperar i l’hem de traslladar a una altra casa d’incògnit, però, mentre el traslladaven, el van parar, li van dir que renunciés a la seva fe i que no li passaria res. No va voler renunciar a Crist Rei, li van fúmer un tret i el van pelar de cop.
Ell i fra Oriol de Barcelona estaven enterrats al cementiri de Manresa, d’on en van fer l’exhumació l’any passat per fer les relíquies.
Era aquí a Manresa però ara els han de traslladar a la seu central dels caputxins.
La icona amb què es va fer culte dels tres beats inclou la Moreneta i la Seu
La icona dels nous beats és un element central en tota beatificació. La imatge es mostra per primera vegada en públic dins de la celebració. Situada a l’absis, ahir va estar tapada per una lona a l’inici de la celebració i es va descobrir al final del ritual de la beatificació, quan el cardenal Marcello Semeraro va llegir públicament -en llatí- la carta apostòlica del papa Francesc aprovant la beatificació. És quan, per primer cop, es va fer culte de manera pública als nous beats.
La imatge és obra de l’artista Laura Alberich, pintora experta en tècniques d’imatgeria medieval que ja ha realitzat la iconografia d’altres beatificacions recents. Hi destaca, emmarcada en un cel blau, la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. Al seu costat, sota una resplendor lluminosa, hi ha els tres màrtirs caputxins, que aixequen les mans en senyal d’acceptació i pregària i la contemplen. Als dos costats superiors s’hi veuen les siluetes de la palma, símbol tradicional dels màrtirs, i de la Seu de Manresa.
Als tres frares caputxins els van matar a traïció a la carretera del Pont de Vilomara
Durant el ritus de beatificació, fra Pere Cardona, vicepostulador de la causa, que va viure durant molts anys a Manresa, va explicar com havien mort els tres caputxins a la capital del Bages.
«El pare Benet fou detingut el 6 d’agost en la masia on el van acollir. Durant el trajecte el van maltractar físicament i verbalment, tot i que li deien que el portaven a Manresa a declarar. Arribats a la cruïlla de la carretera del Pont de Vilomara amb la de Vilardodis, en el lloc conegut com els Quatre Camins, fou assassinat. El pare Josep Oriol fou reconegut al carrer quan venia de visitar unes religioses. Un cop detingut va començar el seu calvari, insultat i colpejat bàrbarament, ell cantava el Te Deum. A la nit del 24 de juliol l’assassinaren a l’entrada del camí del Pouet, de la carretera del Pont de Vilomara. El pare Domènec fou detingut en el domicili on l’havien acollit, casa Miró, al carrer de l’Hospital, 58. Ja detingut, lluny del domicili, el van maltractar físicament i verbalment. El van assassinar a uns 15 metres de la carretera del Pont de Vilomara, en un camp».
