De l’estació de la Renfe a la plaça de Sant Domènec, 7 minuts. De la plaça de Crist Rei a la zona universitària, 13 minuts. De la plaça de la Creu a la Salle, 11 minuts. Amb l’objectiu de desterrar el cotxe dels itineraris urbans tant com sigui possible, l’Ajuntament de Manresa ha creat el mapa Manresa a peu!, que indica la durada temporal de 35 recorreguts a peu dins del municipi per demostrar que la gran majoria de destinacions són perfectament assolibles caminant. Aquesta és una de les mesures que proposa el consistori per fomentar el transport sostenible, com la TJove 18, una targeta que ja estan rebent els joves d'entre 16 i 18 anys que els permetrà desplaçar-se en bus de forma gratuïta per la ciutat.
La comprovació dels recorreguts s’ha fet a una velocitat de 4,5 quilòmetres per hora, que és la velocitat mitjana que es considera que solen utilitzar la majoria de persones. Aquest diari ha fet la prova. De la Bonavista fins a la plaça de l’11 de Setembre, cronòmetre en mà, la durada del trajecte a un ritme fins i tot més relaxat va ser de menys de 5 minuts. Fonts de l’Ajuntament aclareixen que el temps està calculat a partir de les distàncies entre cadascun dels dos punts, i no seguint les línies marcades al mapa, que són indicatives, sinó els itineraris reals per anar d’un lloc a l’altre.
(fes clic aquí per descarregar el mapa en PDF)
Els recorreguts més allunyats que proposa són al Xup, a Sant Pau, al Palau Firal i al Parc de l’Agulla. En el primer cas, des de Sant Domènec, per arribar al barri perifèric pujant per la Catalana, són 30 minuts. A Sant Pau, des de la plaça Major i anant per la carretera passat el Pont Vell, 16 minuts. 16 minuts! Segur que hi ha molts manresans que no hi han anat mai, a Sant Pau. Des de la rotonda de Prat de la Riba fins al Palau Firal, es triguen 20 minuts, i des de Can Font fins al Parc de l’Agulla, 24. El mapa també permet acumular trajectes per calcular noves durades. Un exemple: per anar de la plaça Major a La Salle, són 35 minuts: 12 de la plaça Major a la plaça de la Bonavista, 8 més fins a Prat de la Riba i 15 més fins a La Salle.
A banda dels 35 trajectes esmentats amb les seves respectives durades, el mapa també en concreta onze més, en aquest cas prenent com a epicentre la plaça de Sant Domènec fins als punts més allunyats del nucli urbà, com si fos una mena de rellotge i cada agulla anés a un indret. Fins al parc de l’Agulla, són 44 minuts; fins a La Salle, 40; a l’institut Guillem Catà, 33; a l’institut Cal Gravat, 28; a l’Hospital Sant Joan de Déu, 18; al barri de Sant Pau, 20; al barri del Xup, 30; a la zona esportiva del Congost, 17; a l’escola Sant Ignasi, 16; a la zona universitària, 21 i a l’escola Les Bases, 28.
El hàndicap, les pujades
El que no especifica el mapa són les pujades que cal superar per anar a molts llocs. Manresa no es caracteritza precisament per ser una ciutat còmoda a l’hora de caminar justament per les pujades que n’omplen l’orografia. Un bon exemple d’això és que hi ha un parc al mig de la ciutat -el de Puigterrà- que està espectacularment infrautilitzat. Per què? Molt senzill. Per arribar-hi cal superar un desnivell de 33 metres.
Justament perquè Manresa no és una ciutat plana, els darrers anys ha calgut ubicar ascensors públics en indrets on la ciutadania tenia problemes per arribar a peu. El cas més representatiu és l’ascensor que comunica la plaça Major amb el carrer de Santa Llúcia, que salva 11 metres de desnivell.
L’alternativa a peu és una baixada del Pòpul que tot fa pensar que els arquitectes que la van dissenyar ho van fer amb la idea de posar a prova els vianants a l’hora de passar-hi sense trencar-se coll i barres, si es té en compte el pendent. Els altres ascensors són al pàrquing de la Reforma, per arribar a la plaça i a la basílica de la Seu; a l’exterior de la residència de Sant Andreu, on comunica el carrer del Remei de Baix amb el Remei de Dalt (abans, gent gran del sector utilitzava el del CAP Barri Antic, tot i ser per als usuaris); i l’ascensor de la plaça Espanya per anar al carrer de Circumval·lació. En aquest cas, l’alternativa a peu són unes escales o un revolt amb pendent que també és un desafiament per als vianants.
