A Manresa hi ha una ordre de desnonament cada tres dies. Són càlculs de la PAHC Bages que inclouen el que anomenen desnonaments invisibles. Els que no acudeixen a la plataforma per intentar trobar una sortida a la seva situació o els que opten per deixar el seu habitatge perquè ja no poden pagar la hipoteca o el lloguer i busquen una altra alternativa. Sense tenir en compte aquests darrers casos, la PAHC ha aturat els dos últims mesos, des de principis de setembre i fins ara, 16 llançaments judicials.

La setmana ha començat amb quatre desnonaments a Manresa. Ahir n’hi va haver dos que es van poder ajornar i que afectaven dues famílies amb sis menors d’edat. Avui n’hi ha previst un altre i demà el quart. Quatre en tres dies. En alguns casos es tracta de pisos ocupats, i en altres, com el d’aquest dimecres, d’una família que no pot assumir el lloguer.

El que pot venir

Això, però, pot ser el començament d’una situació que es pot acabar desbordant, alerta la PAHC. Temen que arribi el dia que hi hagi desnonaments diaris. Per diversos motius. Un seria els estralls que ha causat en l’àmbit econòmic la pandèmia. Gent que s’ha quedat sense feina i sense recursos per pagar el lloguer. En alguns casos els empara la suspensió dels processos de desnonament que el govern central va aprovar a l’inici de la pandèmia i que ha anat prorrogant. Ara fins al febrer vinent. Però només en determinats casos. Els habitatges ocupats no entren dins aquest supòsit, cal que l’arrendatari sigui considerat vulnerable i no acostuma a tenir-se en compte en el cas de petits propietaris de pisos. L’altre factor que la PAHC apunta com a clau és l’emergència de l’habitatge, un mal endèmic i «històric» segons el membre de la plataforma, Berni Sorinas.

Per una banda, l’Administració no pot garantir un pis per a tothom qui en necessita perquè no hi ha prou habitatge públic. A Catalunya és d’un 1 %. Llavors «estan en mans privades» i «el mercat no ho posa fàcil». Opina que l’Administració local «arriba a on arriba. Segurament podria fer més. Però és un problema històric perquè no s’ha pensat a fer polítiques d’habitatges públiques». Per tant «no està garantit el dret a l’habitatge», sentència.

Ahir a primera hora una comitiva judicial es va presentar davant el pis que la Nadia i els seus dos fills, de 14 i 7 anys, ocupen al carrer Hospital de Manresa. A fora una trentena de persones li donaven suport. «És un pis de la SAREB», va aclarir la portaveu de la PAHC; Lídia Soler. El banc que es va crear per assumir els productes tòxics durant la bombolla immobiliària. «Estava al carrer i va ocupar el pis», va afirmar.

Nadia va entrar a l’habitatge el carrer Hospital fa dos mesos, segons va explicar a Regió7. «Jo no vull problemes. Vull arreglar els papers i un lloguer social». Treballa fent tasques de neteja. Després d’una breu conversa amb els membres de la comitiva judicial, el desnonament es va ajornar, igual que un altre que hi havia pràcticament a la mateixa hora al barri de La Parada.

En el cas de la Nadia el procediment judicial del desnonament no anava al seu nom. Ara l’espera tota una tramitació burocràtica entre jutjats i serveis socials de l’Ajuntament de Manresa per intentar regularitzar la seva situació i buscar una sortida davant la propera cita per desnonar-la, no se sap quan.

Però aquí sorgeix un altre problema, explica Sorinas, que es dona no tan sols a Manresa sinó en l’àmbit nacional. Es tracta, segons diu, de la mesa d’emergència habitacional. No funciona, assegura. «Hauria de ser un mecanisme perquè la gent desnonada tingués un habitatge social, però està desbordada». Pot tardar entre un any i mig i fins i tot dos anys per atorgar un pis de protecció social o bé una habitació, i «tan sols això vol dir que el mecanisme falla».

Una família que pateix un desnonament entra a la mesa d’emergència, però «ja anem tard si cal esperar que tinguis l’ordre per entrar-hi». I es torna a l’inici: «com que l’Administració no té prou pisos, triguen dos anys a adjudicar-ne un». Això vol dir que una família pot passar per 5 o 6 habitatges abans que n’hi concedeixi un, «amb l’impacte i l’alarma que això suposa» sobretot, si hi ha menors, comenta.

Nou anys de la PAHC

Si bona part de desnonaments es paren d’aquí al febrer per la pròrroga del govern central, i s’hi sumen els que ja hi ha habitualment ara, la situació empitjorarà molt, vaticina. Davant d’això Sorinas assegura que «per sort estem en el millor moment», en referència a la PAHC del Bages. «Es nota que fa 9 anys treballem, i no para d’arribar gent. Estem forts i disposats a plantar cara», avisa.

En dos mesos la plataforma atén 62 casos nous

Des de l’1 de setembre i fins ara la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca ha aturat 16 ordres de desnonament, segons dades de la pròpia PAHC. Tots habitatges de grans propietaris. D’aquests 16 casos, 14 han estat a Manresa, i dos a Sant Joan de Vilatorrada. Entre les famílies afectades hi havia 25 menors, destaquen.

També des del setembre i fins ara la plataforma ha acollit a les seves assemblees, que generalment se celebren els diumenges, 62 casos nous de famílies que tenen problemes amb l’habitatge. S’han incorporat als que ja tenien anteriorment. En més de la meitat de casos qui es presenta a l’assemblea de la PAHC per exposar el seu problema i demanar consell o suport són dones.

D’aquests 62 casos, 17 són de problemes per pagar el lloguer, cosa que «és bastant nou per nosaltres», asseguren fonts de la plataforma, i hi hauria prop d’una setantena d’infants afectats. També d’aquests casos nous, 21 tenen problemes de subministrament. «O no tenen aigua o no tenen llum». Una desena són de persones directament sense sostre.

Ocupacions a Manresa

Segons dades que l’Ajuntament de Manresa va aportar a la Taula de l’Habitatge de la ciutat, els expedients judicials de desnonament a la ciutat creixen per l’impagament de lloguer i per les ocupacions, i en canvi els casos per hipoteques són mínims.

El mig centenar d’expedients que es van obrir el 2017 i el 2018 per no pagar el lloguer es van doblar el 2019 i el 2020. Per ocupacions n’hi va haver 15 el 2017; 43 el 2018; 57 el 2019; i 61 el 2020.

Els darrers tres anys hi ha hagut un increment significatiu d’ocupacions d’habitatges. L’any passat n’hi va haver 454 davant les 297 del 2019 i les 65 de l’any anterior, el 2018. Més de 800 ocupacions en tres anys.

Segons les dades municipals, entre el 2017 i el 2020 es van obrir 489 expedients judicials de desnonaments. . Els ajornats van superar els notificats, excepte el 2019, quan hi van haver nou notificacions més que ajornaments.