L’eutanàsia ja s’aplica a Manresa en ple debat entre els sanitaris

Des de l’entrada en vigor de la nova legislació, el Departament de Salut i els centres sanitaris de la Catalunya Central s’han centrat a perfeccionar el procés per atendre les sol·licituds d’eutanàsia i cap responsable ni institució vol entrar, de moment, a detallar quantes persones ho han demanat. S’escuden en la privacitat dels malalts, tot i que aquest diari tan sols els ha preguntat la xifra per saber si actualment ja és una opció a la qual s’acullen malalts terminals de les comarques centrals. De manera no oficiosa, n’hi ha que diuen que, fins ara, pocs pacients ho han demanat, sense concretar-ne el nombre.

Algunes de les institucions consultades, i també de forma no oficial, afirmen que no només es tracta de preservar la privacitat dels pacients –sobre la qual aquest diari no ha preguntat mai– sinó també la dels sanitaris que estan aplicant la llei a petició dels pacients que ho sol·liciten. I és que es tracta d’una legislació que crea controvèrsia i dubtes en els centres de salut i que xoca amb el dret dels facultatius de no voler participar en la mort assistida dels pacients terminals. Hi ha objectors de consciència, tot i que són una minoria, segons es desprèn de les intervencions de l’acte que va tenir lloc dijous a la Torre Busquet de Manresa.

En el col·loqui també es va esmentar un registre intern del Departament de Salut, i que no pot consultar la ciutadania, de facultatius objectors i que han manifestat que no volen aplicar l’eutanàsia als pacients.

Un model en xarxa

Una de les ponents, la doctora Olga Rubio, va destacar que «s’ha creat un grup amb membres de l’Atenció Primària, treballadors socials i directors dels centres per oferir un model en xarxa i multidisciplinari» que assessora els equips que garanteixen la prestació «i ho facin amb qualitat». I va afegir que, per altra banda, s’ha creat una comissió en el Col·legi de Metges per garantir els drets dels facultatius, dins dels quals hi ha el d’objecció.

Entre el públic assistent dijous també hi havia el director assistencial d’Althaia, Ignasi Carrasco, que va intervenir en el torn de preguntes per afirmar que al març, quan el Congrés va aprovar la llei, a la Catalunya Central van començar a treballar conjuntament amb «les direccions de l’Institut Català de la Salut (ICS), Sant Andreu Salut i el Centre Sanitari del Solsonès [que també entra dins del sector sanitari]» perquè estaven «neguitosos» per si els pacients demanaven acollir-se a la llei de l’eutanàsia. «Havíem d’estar preparats. L’objectiu del grup, del qual en formen part infermeres, metges, treballadores socials i psicòlegs, entre altres, és acompanyar els pacients i les famílies». I és que Carrasco va fer palès que «és un procés molt complicat des del punt de vista emocional i tècnic».

L’acte del Col·legi de Metges va tenir la participació de ponents de primera fila. A part de Rubio, hi van prendre part Begoña Román, filòsofa especialitzada en bioètica; Núria Terribas, jurista especialitzada en bioètica i membre de la comissió de garantia i avaluació de l’eutanàsia a Catalunya; Montse Busquets i Montse Gomis, professionals de l’àmbit de la infermeria i el treball social, respectivament. Les ponents van posar de manifest la necessitat de redactar el document de voluntats anticipades, amb la finalitat de mantenir el respecte a les decisions dels pacients. Unes 500 persones van seguir l’acte on line, dada que constata l’interès que desperta aquest tema.