Preveure i mitigar l’impacte dels riscos naturals, com ara fenòmens climàtics extrems, incendis incontrolables que es coneixen com de cinquena generació i fins i tot erupcions volcàniques, ara tant de moda, és la feina de l’investigador manresà Àlex Martí. La ciència i anys de recerca li van permetre desenvolupar la tecnologia necessària per fer el salt, de bracet amb el Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona, al món empresarial. En aquest cas, però, a una empresa peculiar: anàlisi de riscos davant amenaces naturals. Es diu Mitiga Solutions.

L’aventura empresarial va començar el 2018, quan es va constituir Mitiga, i el 2019 quan, després d’una ronda d’inversió, es va posar en marxa.

Especialista en vulcanologia, en un primer moment l’activitat es va centrar, sobretot, en el sector de l’aeronàutica. Martí va desenvolupar un model de simulació mitjançant la intel·ligència artificial i la supercomputació que permetia calcular l’emissió o el transport de cendres volcàniques, informació vital per a les companyies del sector per poder esquivar els núvols volcànics. Treballa amb Volotea i amb la fabricant de motors Rolls-Royce, entre d’altres.

Gestionar desastres naturals

Aviat, però, Mitiga també va evolucionar. La previsió d’altres amenaces naturals, com la climatologia extrema i les seves conseqüències com inundacions, els esmentats focs de cinquena generació i sequeres, forma part de l’activitat de Mitiga que dirigeix Martí. En aquest cas, enfocat al sector assegurances per avaluar riscos i calcular primes i a tots aquells sectors d’empreses que han de gestionar un desastre natural o predir l’impacte que pot tenir abans que passi. Seria el cas de la indústria energètica, telecomunicacions, transport...

Mitiga treballa per a grans empreses com Suez i Indra, i també ha obert una línia de col·laboració amb organitzacions humanitàries com Creu Roja. Recentment Martí ha estat nomenat assessor de les Nacions Unides.

Tres models de predicció

Però com es fa per predir un risc? De tres maneres diferents, explica Martí. La primera és el model de l’amenaça. Mitjançant algoritmes i models plantegen diversos escenaris de risc en funció de diferents variables. «Una asseguradora a Califòrnia, per exemple, ha de saber el risc que s’està exposant quan ha de decidir una prima».

Una segona manera és fer la previsió abans que passi. El cas dels volcans, per exemple. La informació de Mitiga permet a les companyies aèries esquivar núvols de cendra i no haver d’interrompre el servei o danyar els motors dels avions. I el tercer model de predicció són «el que en diem escenaris de desastre. Avaluar el dany si passa això o allò altre. Això és el que fem per al sector humanitari i també per a governs».

Predir amenaces naturals s’ha convertit, doncs, en un negoci. Entre altres coses perquè «abans no es podien fer aquestes prediccions». La ciència o la supercomputació ho han permès.

El canvi climàtic, a escena

I aquí entra en escena el canvi climàtic, el causant de bona part de les situacions climatològiques extremes. «Tothom s’ha d’adaptar a la gestió dels diferents riscos per culpa del canvi climàtic», reflexiona Martí. Comenta que «els últims 10 anys ja no són representatius dels 10 següents». Opina que «els patrons canviaran. Veurem moltes més inundacions, tempestes i focs a gran escala com els de Califòrnia. De fet, ja ho estem veient», sentencia.

El canvi climàtic, una factura carai a llarg termini

«Si avui deixéssim de contaminar del tot, encara hauríem de pagar la factura durant 20 o 25 anys. Això no ho podem parar», vaticina Àlex Martí. La climatologia extrema, una de les experteses del manresà i al que es dedica l’empresa que dirigeix, Mitiga Solutions, és una de les conseqüencies d’aquest canvi climàtic. Martí té la família a Manresa. I, de tant en tant, «torno a casa». És doctor en Física Aplicada i va treballar durant 10 anys als Estats Units. Fa recerca al Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona, tot i que ara «faig més d’emprenedor» i no tant de científic. «Salto d’una cosa a l’altra. Estic a la ciència pura, que és el centre de supercomputació, a la ciència aplicada, que és Mitiga», amb oficines a Barcelona i Londres. Ha publicat diversos treballs en revistes científiques com Nature. En un d’ells va simular una supererupció volcànica que hi va haver fa 39.000 anys a Nàpols, a Itàlia, que va alentir l’expansió de l’home modern a Europa des de l’Orient Mitjà perquè les temperatures van baixar d’una forma notable a tot el planeta.