Aquest dijous es portarà a aprovació al ple municipal el Pla Estratègic per al Cardener, un document nou de trinca que concreta les actuacions necessàries per conservar i augmentar la biodiversitat del riu, la seva connectivitat biològica i també amb la ciutat, l'ús públic de la ribera i, alhora, per donar a conèixer els valors patrimonials i naturals del seu entorn. El pla fixa les actuacions fins al 2030, repartides en tres mandats. En l'actual, la previsió és destinar a les intervencions que es contemplen un milió d'euros. Algunes ja s'han dut a terme, com les passeres del Cardener i de la riera de Rajadell; la retirada de la Carpa del Riu; l'eliminació de canyes i la seva substitució per vegetació autòctona a l'alçada de la c-25, i diversos tallers de divulgació de la fauna i de la flora del riu i del bosc de ribera. A més a més, tal com ha informat a aquest diari el regidor de Ciutat Verda, Pol Huguet, el gener vinent l'Ajuntament es presentarà a uns ajuts estatals per obtenir 3,5 milions d'euros amb els quals, si s'aconsegueixen, es podrà avançar en actuacions previstes per a més endavant. La idea és tenir-les concretades però l'ordre d'execució, han remarcat, dependrà de la disponibilitat pressupostària en cada moment.

La presentació del Pla Estratègic per al Cardener, el primer de Manresa en aquest tema, l'han fet aquest matí, sota el Pont Vell, l'alcalde Marc Aloy i el regidor Huguet acompanyats pels tècnics Jordi Orozco i Alba Alsina. El pla contempla tot el tram que va de can Poc Oli fins al pont petit de Sant Joan de Vilatorrada -es centra bàsicament en el marge esquerre, que és el més proper a la ciutat i el més accessible- i ha estat fruit d'un procés participatiu iniciat el 2019 en el qual ha intervingut diversos actors, des de la comissió de l'Anella Verda fins a tècnics de diferents àrees de l'Ajuntament, passant per persones a títol personal, entitats i també els grups municipals. Aloy ha destacat que les intervencions que fixa es pagaran amb fons municipals però també anant a buscar finançament extern en forma de subvencions, ja sigui de l'ACA, de la Generalitat, del Govern estatal i de la Comunitat Europea.

Huguet ha afirmat que el nou pla és "una eina necessària" per gaudir i, alhora, salvaguardar al màxim el riu. Per a ell un dels aspectes clau és que s'ha fet per treballar-lo "a mig termini. No estem parlant de 40 anys vista". L'integren quatre grans objectius i cinc línies estratègiques, en cadascuna de les quals hi ha una sèrie d'actuacions. Ha desmentit que "la ciutat visqui d'esquena al riu. Només cal venir un dissabte al matí per veure-ho".

El pla es preveu que es digui a terme per blocs d’actuació de quatre anys, segons un pla d’etapes que es determina en funció de les prioritats d’actuació i les possibilitats reals que es preveuen de desenvolupar les actuacions. Es planteja que els quadriennis coincideixin amb els mandats municipals i que per a cada mandat es pugui desenvolupar un pla d’acció que concreti el detall de les actuacions a fer durant els quatre anys, basades en les existents en el pla estratègic. D'altra banda, es proposa fer el seguiment del pla d’acció en el marc del plenari de la comissió de l’Anella Verda, que reuneix entitats i particulars interessats en preservar, potenciar i difondre els valors patrimonials, paisatgístics, ambientals i socials del rodal de Manresa. Les reunions de seguiment tindran lloc un cop l’any. En aquestes trobades es donarà compte de l’estat de consecució de les actuacions previstes pel pla d’acció del mandat, i del global del pla estratègic. Es compartiran i debatran les actuacions previstes per a l’any següent; i es compartirà l’elaboració del nou pla d’acció de mandat cada quatre anys.  

Els principals objectius que es persegueixen amb el pla són els següents:

  • Millorar l’estat de conservació i incrementar la biodiversitat fluvial.
  • Millorar la connectivitat ecològica del riu Cardener.
  • Millorar l’ús públic de la llera i fer-lo compatible amb els seus valors naturals.
  • Donar a conèixer els valors naturals, patrimonials i ambientals del riu.

Les accions que proposa es divideixen en cinc línies estratègiques:

Recuperar la biodiversitat de l'àmbit fluvial

  • Recuperació de la vegetació en llocs erms:
  • Recuperació de la vegetació de ribera a la zona de davant l’estació de servei Petrocat.
  • Millora ambiental i recuperació de la vegetació de la zona de l’antic desballestament Marcel Soler. Recuperació de la vegetació de ribera a la zona del pont Nou i Panyos.
  • Recuperació de la vegetació de ribera a la zona de sota el parc Vidal.
  • Gestió de la vegetació existent:
  • Gestió adequada dels desbrossaments per tal d’afavorir la biodiversitat de l’entorn del riu.
  • Substitució de l’arbrat d’alineació mort.
  • Replantat d’arbrat de ribera en zones poc denses.
  • Eradicació de les espècies invasores i substitució per espècies autòctones.
  • Substitució de les canyes a favor de plantes arbustives en la zona del talús dels Panyos.
  • Protecció i reproducció de la fauna:
  • Recuperació de la connectivitat longitudinal del riu per als peixos.
  • Identificació i preservació dels espais naturals necessaris per a la reproducció d’aus aquàtiques, llúdrigues, amfibis, etc.
  • Seguiments periòdics de l’estat de l’aigua i de les poblacions de fauna.
  • Col·locació i seguiment de caixes niu d’ocells i ratpenats.

Regulació dels usos del riu

  • Definició dels usos permesos i de les seves condicions:
  • Redacció d'un pla d'usos del riu, amb possibles ubicacions per tipus d'us.
  • Establiment de criteris per la gestió dels horts existents a la riba del riu.
  • Acord amb els pescadors sobre les zones i condicions de pesca.
  • Generar noves funcionalitats en alguns espais del riu:
  • Identificar possibles espais i característiques per a l’establiment d’una zona amb taules per a l’esbarjo al costat del riu.
  • Millorar el parc infantil del parc Josep Vidal.

Recuperar la connectivitat i accessibilitat al riu

  • Millorar la connectivitat longitudinal:
  • Connexió amb la riera de Rajadell:
  • Construcció d’un gual damunt del riu Cardener, a l’alçada del viaducte de la carretera.
  • Construcció d’un gual a la riera de Rajadell, a l’alçada de can Poc Oli.
  • Enderroc de l’edifici de l’antiga discoteca Cronos.
  • Connexió amb Castellgalí:
  • Construcció d’un voral segur a la C-55 des de viaducte fins al polígon dels Comtals.
  • Obertura d’un camí al marge esquerre del riu darrera la torre dels Comtals.
  • Obertura d’una camí que garanteixi la connectivitat al marge dret, a l’alçada del golf Castellgalí.
  • Connexió amb Sant Joan de Vilatorrada:
  • Obertura d’un camí al marge esquerre del riu, entre la rotonda de l’eix transversal i el pont petit de Sant Joan.
  • Millora del pas públic sobre el canal dels Panyos.
  • Enderroc de la caseta de la resclosa de la Pirelli.
  • Recuperació camí del riu pel seu lloc original.
  • Reforma de la C-37z com a vial urbà de connexió entre la rotonda de l’eix transversal i la carretera Cardona.
  • Obertura d’un camí al marge dret del riu, entre l’empresa Pirelli i el pou Nou.
  • Millora de la connectivitat en la zona més urbana:
  • Enderroc de la carpa del riu.
  • Construcció d’un pas per a vianants que connecti la zona dels Panyos i la zona de sota el parc Vidal per sota el pont del Gas.
  • Petites millores al camí del riu.
  • Construcció d’un voral segur a la carretera C-1411b, des del pont vell fins a les fàbriques del riu.
  • Millorar l’accessibilitat al riu des de la ciutat:
  • Petrocat-Miralpeix:
  • Desenvolupament del pla de parcial del Parc Tossal Cigalons.
  • Construcció d’una rampa helicoïdal a l’alçada del pont Nou, que doni accés al riu des de la carretera de Cardona.
  • Ampliació de les voreres de la carretera Cardona.
  • Arranjament del corriol d’accés al barri de Sol i Aire des del pont del Gas.
  • Construcció del nou vial de la Reforma.
  • Desenvolupament del pla font de Fans.
  • Arranjament del camí entre el barri de la Balconada i el barri de Sant Pau.
  • Recuperació del camí històric entre el barri de Sant Pau i la fàbrica Blanca/ Vermella.
  • Millorar la connectivitat entre les dues lleres:
  • Execució del pont previst pel POUM sota l’escola Sant Ignasi.
  • Construcció de la passera del Panyos, prevista en el POUM.
  • Construcció de la passera del Polvorers-la Favorita prevista en el POUM.
  • Ampliació de les voreres del pont del Gas.
  • Eliminació del pàrquing de la Renfe.

Mantenir i protegir el patrimoni històric

  • Recuperació del patrimoni històric del riu:
  • Gestió d’acords amb els propietaris del patrimoni per a la seva restauració.
  • Creació d’una taula de treball per a la recuperació del patrimoni històric.
  • Recuperació del canal dels Panyos (possible recuperació del pas d’aigua suficient per fer funcionar la turbina.)
  • Gestió de les rescloses:
  • Valoració patrimonial de les rescloses del riu per determinar la possibilitat d’enderrocament i/o construcció de salts per a peixos.

Difondre dels valors patrimonials, naturals i ambientals del riu i la seva ribera

  • Senyalització d’itineraris:
  • Senyalització d’un itinerari interpretatiu sobre el patrimoni històric natural
  • Sortides de coneixement