No sé si dijous a la tarda el regidor socialista Felip González ironitzava quan va dir que la ciutat estava «expectant» pel que es diria en el ple municipal que acabava de començar, però en aquell moment la retransmissió per internet tenia deu espectadors. Entre aquests i els pocs de la sala, la representació tenia més actors (l’alcalde i 24 regidors) que públic. És cert que tot just érem als entrants, però quan va arribar el plat principal, la compra de la Fàbrica Nova, la xifra no va passar dels disset internautes connectats.

De manera que ben pocs manresans van escoltar en directe com el regidor d’Urbanisme, David Aaron López, explicava que la nau de la Fàbrica Nova s’hauria pogut obtenir de franc en un moment determinat del llarg procés de converses amb CaixaBank. Quan diem de franc volem dir per cap diner, perquè, com va dir l’altre dia Pere Aragonès en rebutjar el suport del PSC als pressupostos, res no és gratis.

El preu per la cessió gratuïta de la característica nau industrial era permetre certs volums d’edificació, en altres parts del solar, que no agradaven al govern municipal. Per això van continuar negociant fins arribar a l’acord de compravenda, per dotze milions d’euros, de la nau i dels terrenys on ja no es faran pisos. I a tothom li sembla bé, ja que el ple ho va aprovar per unanimitat entre aplaudiments, fotos i grans mostres de complaença.

Dotze milions, que equivalen a una vuitena part del vigent pressupost municipal, i a la totalitat de la seva partida d’inversions. És a dir, que Manresa destinarà a aquesta compra el mateix que a totes les inversions d’aquest any i un trenta per cent més que les de l’any passat.

Dotze milions que, tanmateix, no es començaran a desembutxacar fins passades les eleccions municipals, perquè el primer pagament, de 5,8 milions el febrer vinent, es finançarà amb un préstec per al qual es demanarà una carència de dos anys als bancs interessats. I el segon se signarà abans del 15 de maig del 2023, de manera que es resoldrà amb un préstec a liquidar després d’aquesta data. I les eleccions són justament al maig del 2023.

Segons López, el cost de la cessió gratuïta no era acceptable perquè la nau, tota sola, no permetia un projecte ambiciós; perquè fer molts habitatges allà era dolent per al barri, i perquè es malmetia «un privilegiat emplaçament històric que no podia néixer amb limitacions». Per tant, es pagaran dotze milions, que donaran peu a una operació valorada en 41 milions quan tothom, amb la UPC com a protagonista, hi posi la seva part, segons xifra avançada pel regidor socialista Felip González tot comentant una informació que tenien els regidors però no els disset espectadors de YouTube (i sí, en canvi, un dels presents a la sala: Pere Palà Schönwälder, director de la Politècnica manresana).

Fa més de trenta anys l’Ajuntament hauria pogut aconseguir mig Casino de franc a canvi de permetre usos comercials i d’aparcament a l’altra meitat i al pati. Va preferir comprar-lo sencer i va acabar costant-li més de vuit milions, però a canvi Manresa té una bona biblioteca, un centre cultural i tindrà un jardí de flors arbustives. I a la Fàbrica Nova, un «pol de concentració tecnològica». Un campus orientat a la tècnica i el coneixement. Que és el que pertoca a una Universitat Politècnica, oi?