De recinte industrial a recinte universitari on el coneixement rellevarà els telers. Aquest dilluns s'ha presentat a Manresa el projecte que ha de transformar l'actual Fàbrica Nova en el nou campus de la UPC a la capital del Bages, al qual es traslladarà l'edifici de la Politècnica, actualment ubicat a l'avinguda de les Bases de Manresa. El nou projecte universitari, que quan funcioni es previst que aculli fins a 3.000 persones i que se centrarà en l'economia del coneixement amb la tecnologia com a base, neix amb l'ambició de ser un referent a nivell internacional.
Aquest dilluns al matí, en la signatura del protocol entre l'Ajuntament de Manresa, per part de l'alcalde Marc Aloy, i la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), per part del seu rector, Daniel Crespo, segons el qual es comprometen a col·laborar plegats per fer realitat la nova fàbrica, Crespo ha destacat que el pol de formació i coneixement que es vol tirar endavant té l'ambició d'esdevenir un model arreu. Pere Palà, director de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM-UPC Manresa), l'ha definit com una "universitat de quarta generació". Aloy ha celebrat que, per fi, l'edifici, buit des de fa més de trenta anys -va tancar el 1989- i protagonista d'iniciatives fallides des d'en fa vint, es comenci a despertar.
La inversió: 12,3 + 25 + 2,8 milions d'euros
A banda dels 12,3 milions d'euros que destinarà l'Ajuntament a la compra de la propietat fins ara a mans de La Caixa -tal com es va saber el passat 4 de novembre i es va aprovar en el ple de dijous passat-, fer realitat el projecte suposarà un cost estimat de 25.908.653 euros per a la rehabilitació dels edificis i 2.840.000 per a obra nova. En total, són els 41 milions que aquest diari ja va avançar dissabte que implicaria l'aposta. Per aconseguir aquests diners, UPC i Ajuntament compten poder als fons Next Generation de la UE i també a lligar inversió privada i pròpia. Palà ha volgut recordar que, per cada 100 euros de despesa pública que reben, les universitat públiques catalanes retornen 499 euros a la societat.
La signatura del protocol per part d'Aloy i Crespo s'ha fet al migdia al saló de columnes de l'Ajuntament, en una taula sota el quadre de la crema del paper segellat. Hi han assistit diversos regidors del consistori i, a banda de Palà, altres responsables de la Politècnica. Aloy ha destacat l'esforç i la implicació de la UPC per donar forma a les línies mestres del futur recinte, que passa per convertir-lo en un districte de coneixement i de recerca universitària en l'àmbit tecnològic. Un projecte, ha dit, "engrescador i il·lusionant". Crespo ha assegurat que "no sempre tens una Fàbrica Nova" a l'abast i s'ha conjurat a treballar bé perquè el que ara només és una idea acabi sent una realitat.
A les 7 del vespre, a l'auditori de La Plana de l'Om, es fa la presentació pública del projecte davant de 180 persones, que han omplert l'aforament. 90 llocs s'han destinat al públic general i la resta el ocupen persones lligades al món de la política, de la universitat i de l'empresa, entre les quals, segons ha anunciat al migdia Aloy, alts càrrecs de la Generalitat. També hi han estat convidats els tres alcaldes que l'han precedit: Jordi Valls, que en el seu dia es va encarregar d'impulsar l'actual campus de la UManresa-FUB; Josep Camprubí, i Valentí Junyent, que alhora és l'actual regidor d'Hisenda.
Un espai obert a la ciutadania
El futur campus UPC a Manresa es basarà en un itinerari formatiu tecnològic que inclourà educació secundària postobligatòria per als joves a partir de 16 anys; els estudis de grau, màster, doctorat i master-postgrau de la UPC-EPSEM; formació continua a càrrec del Centre de Formació Pràctica de la Fundació Lacetània, i un espai de divulgació tecnològic obert a tota la ciutadania en el qual rau un dels trets més identitaris del projecte, a banda dels emprenedors i empreses que s'hi impliquin.
Al marge del contingut purament universitari, en la presentació s'ha posat l'accent en l'efecte que tindrà el nou campus per dinamitzar el Centre Històric de Manresa en concret i la Catalunya central en general, amb la generació de nou habitatge i de noves activitats econòmiques.
El repte està servit. Ara només cal fer-lo realitat. En aquest sentit, Palà ha situat el 2026 com l'any que, si s'aconsegueixen els ajuts que es persegueixen, podrien quedar acabades les obres per començar a caminar.
