La diferència entre el padró del 2020 i del 2021 era d’una pèrdua de 38 habitants amb la població estabilitzada dintre dels 78.000. Però si es mira més enllà el que trobem és una significativa tendència a la baixa, fins al punt que quan d’aquí a un any es presenti el nou padró Manresa haurà baixat als 77.500 habitants.

Actualment, el padró continu mostra que Manresa té 548 habitants menys que els comptabilitzats a 1 de gener del 2021. A 1 de gener de 2022, aquesta xifra haurà crescut fins als 731 habitants menys, segons les estimacions de la Unitat d’Estadística, Gestió de Població i Processos Electorals. En números totals, això vol dir que si a 1 de gener del 2021 la capital del Bages tenia 78.231 habitants, 38 menys que els 78.269 d’un any abans, a 1 de gener del 2022 la previsió és que baixin a 77.500. La previsió se sustenta en el fet que a finals de novembre el nombre d’empadronats és de 77.683. Es tracta d’una xifra resultat del degoteig de disminucions en el nombre d’empadronats.

El regidor d’Hisenda, Valentí Junyent, va explicar en el darrer ple municipal de l’Ajuntament de Manresa que «la previsió que fa la unitat d’estadística és que baixarem de nou i que a 1 de gener del 2022 la població serà a l’entorn de 77.500 persones». Això tenint en compte la tendència a la baixa i que dijous passat el padró continu marcava 77.683 habitants.

El regidor d’Hisenda va afirmar que algunes caducitats dels permisos de residència són de 2 anys si no s’acredita el contrari, i altres persones han de renovar el permís de 5 anys «i, per tant, hi ha un circuit entre aquests 2 anys i 5 anys que fa que hi hagi unes oscil·lacions notables». Malgrat aquesta dificultat, Junyent va dir que enguany s’havia quadrat l’actualització del padró municipal amb només 39 persones més que les comptabilitzades per l’Institut Nacional d’Estadística.

Segons va dir, «s’ha de felicitat a la Unitat d’Estadística, Gestió de Població i Processos Electorals perquè entre les seves dades i les de l’Institut Nacional d’Estadística només hi ha una diferència de 39 habitants en una població que té molt moviment en una part dels seus membres, i això costa de quadrar i fer-ho coincidir». Tot i el descens encara hi ha marge fins als 75.000 habitants, que suposa la ratlla poblacional divisòria perquè les poblacions entrin dintre de la categoria de ciutats grans a l’hora de rebre transferències de l’Estat.