Els treballs arqueològics previs a les obres de millora del carrer del Balç han permès localitzar un vial medieval que connectava el carrer de Santa Llúcia amb la plaça Major travessant el carrer del Balç. El vial, del qual se’n desconeixia l’existència, queda tallat pels darreres de l’edifici propietat de l’Ajuntament que hi ha al número 5 de la plaça Major. 

Ahir a la tarda es va fer una visita guiada al carrer del Balç on, a banda dels resultats més que evidents de les obres, de les quals en destaca la il·luminació, que fa guanyar alçada i perspectiva al carrer medieval, i del nou paviment a base de còdol de riu i de pedra de la Sènia, en van destacar les explicacions de les troballes arqueològiques. La seva incorporació al projecte inicial, va confirmar l’alcalde Marc Aloy, és el que ha fet endarrerir l’actuació, iniciada el novembre del 2020 amb una durada prevista de 5 mesos. 

Les obres han costat 359.273 euros (IVA inclòs), dels quals n’ha aportat 210.813 l’Ajuntament (la meitat més l’IVA) i 148.461 els fons europeus Feder (la meitat sense IVA). S’ha urbanitzat una superfície de 479,31 m2 que inclou el carrer de punta a punta, incloses les escales del carrer dels Arcs de Santa Llúcia i les que baixen cap al carrer de Santa Llúcia. 

La descoberta del nou carrer es va fer eliminant el paviment posterior que el cobria, de manera que s’ha pogut recuperar l’empedrat dels segles XVII-XVIII i s’ha deixat a la vista. Neix al carrer de Santa Llúcia, que en algun tram només conserva la filera de l’empedrat del clavegueram i en d’altres el té tot. Quan arriba al carrer del Balç es projecta cap a la plaça Major, però queda tallat per la façana de l’edifici de l’Ajuntament, on seria interessant fer cales per saber si continua.

Es tractaria d’un carrer com el dels Arcs de Santa Llúcia, que arribaria a la plaça Major amb unes escales. 

Al costat del nou vial hi ha un fonament d’època medieval (segle XIII-XIV) d’una antiga façana que hi havia abans que es construís l’edifici actual. Malgrat que el paviment és posterior, l’existència d’aquest fonament paral·lel al carrer que s’ha localitzat confirmaria que aquest ja existia quan es va fer l’edifici. Del nou carrer no se’n sap el nom. «El desconeixem completament», va remarcar ahir Jordi Morera, responsable de la recerca arqueològica.

En tota la recerca al Balç, va informar l’arqueòleg, «van sortir vestigis dels empedrats que hi havia en l’últim ús d’aquest carrer». El fet que amb els anys hi hagi hagut una superposició de serveis i de paviments ha fet, però, que s’hagin trobat molt fragmentats. Hi ha un tram, en canvi, on es conservava prou bé com per deixar-lo a la vista perquè el visitant es pugui imaginar com era el paviment del segle XVI-XVII fet amb còdols. També hi ha un tram de claveguera. Ho va presentar com «una finestra a com era el carrer en aquella època». Les parts baixes de les cases a banda i banda del Balç també han donat pistes atès que «molts són fonaments típicament baixmedievals», dels segles XII-XIV. Significa que en època medieval el Balç «ja estava totalment urbanitzat». 

En la presentació de les obres, el regidor de Turisme i Projecció de Ciutat, Joan Calmet, va definir el carrer del Balç com un dels atractius turístics del patrimoni manresà amb més potencial. La millora d’ara s’ha fet a partir del projecte del 2008 signat per l’arquitecte Josep Maria Esquius, responsable de les obres que el 2011 van donar com a resultat el Centre d’Interpretació del Carrer del Balç. Ahir, Esquius va ser present, juntament amb regidors i professionals lligats al món del turisme i de la restauració, a la visita, que va acabar amb un maridatge a cura del xef Jordi Llobet. 

«Ara toca donar-lo a conèixer»

L’alcalde Aloy va presumir de carrer. A Catalunya, va dir, «de carrers oberts medievals no n’hi ha i amb aquesta longitud, encara menys». Va anunciar que «ara toca donar-lo a conèixer» i va informar alhora que la renovació de les instal·lacions s’ha fet pensant que algun dia es pugui donar ús als baixos, la majoria dels quals són de propietat privada, cosa que confia que arribi amb la reactivació de les visites turístiques al vial. 

En concret, les obres de millora han inclòs la renovació de la il·luminació i les xarxes de clavegueram, aigua, electricitat i telecomunicacions, i la construcció d’un nou paviment.