Les persones que no es vacunen indignen el col·lectiu sanitari

Hi ha certa sensació d’esgotament, físic i emocional. Frustració. I d’angoixa, segons han explicat professionals sanitaris de la Catalunya central consultats per Regió7. Cada cop que semblava que la situació estava sota control, una nova onada o una nova variant torna a generar incertesa acompanyada d’indignació amb les persones que es neguen a rebre la vacuna. «Part de la culpa d’aquesta onada la té aquesta gent», opinen. El «no s’acaba mai» és el que xafa. Però continuen a primera línia. «Hi estem compromesos», comenten. «Els aplaudiments s’han acabat, però nosaltres continuem».

La sisena onada

Oficialment o institucionalment no hi ha sisena onada. «Però en fa tota la pinta», comenta el cap de la unitat de Malalties Infeccioses del servei de Medicina Interna d’Althaia, Rafel Pérez. «A Europa tenen uns números bastant més alts, i això ens arribarà d’una forma o una altre. Jo crec que anirem enrere tot i que no sabem la magnitud que tindrà».

La gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya central, Anna Forcada, considera que totes les dades indiquen que «ja hi som». Hospital i primària s’han preparat davant l’increment de casos i ingressos amb la particularitat que la vacunació ha fet que l’impacte inicial hagi estat menor que en altres onades. «Això és innegable», conclou Pérez. Ara les mirades estan fixades en la variant òmicron.

Gairebé dos anys després de l’inici de la pandèmia no s’hi veu un final, i això és el que desespera la societat en general i els sanitaris en particular. «Vull ser optimista, però em costa» explica la infermera Alexandra García. Especialista en anestesia i rehabilitació, havia treballat a Althaia i ara és al Clínic de Barcelona. «No veus la llum al final, i quan la veus, tot torna a enfosquir-se». Això genera «desànim, enuig i decepció».

Records que fan tremolar

Creu que «no ho hem fet bé» ni com a societat ni els dirigents polítics, a qui reclama directrius més clares. Afirma que els professionals de la salut necessiten descansar i no poden. «Sobretot la gent de les UCI. Els admiro per tot el que fan, perquè no han parat tot i que gent d’altres serveis els hem ajudat en algun moment». García no veu, generalment, pacients covid perquè és a quiròfan, tret que n’hagin d’operar algú amb la infecció. Llavors «quan et tornes a posar aquell vestit», en referència als equips de protecció, «et porta records que et fan tremolar les cames. La vida d’abans no la tindrem».

No veure la fi de la pandèmia és el que més desanima, comenta la també infermera Carme Besa. Treballa a Althaia. «Pateixes per la feina, per la família, per l’economia, pel país... per tot. Com se sent tothom, suposo, però nosaltres ho vivim des de dins».

Besa es mostra indignada amb la gent que no es vacuna. «Nosaltres com a professionals farem el que sigui, però demanem responsabilitat a la gent, i si la contribució ha de ser vacunar-se, doncs es fa. Això ja no va de llibertat», opina, «sinó de no haver de passar per aquest calvari». Reclama a polítics i jutges que «es mullin» i legislin en la mateixa línia que fan alguns països europeus que preparen lleis per fer obligatòria la vacuna, confinar els no vacunats o bé multar-los.

UCI de la Fundació Althaia Arxiu/Mireia Arso

«No acabem d’entendre perquè la gent no es vacuna», afirma Josep Ubach, metge de família al CAP de Sant Fruitós de Bages. Comenta que no viuen el «drama» de la primera onada. Però tot i així «estem cansats. Això es fa molt llarg». També desbordats i col·lapsats per manca de personal. «Hi ha professionals molt cremats, al límit. Això depèn de cada persona. No esperàvem aquesta sisena onada i ara ve la grip. Ens fa por que vingui forta perquè ha estat un any amagada».

Covid i refredats

A la covid s’hi han afegit, ara, els refredats. «La gent ve alarmada i ens veiem obligats a descartar que tinguin el coronavirus. El que fa dos anys era un refredat ara pot ser covid, i això dona una feinada horrorosa», especialment a la gent que ha de fer les proves PCR o el test ràpid d’antigens.

Ubach també opina que la nova variant òmicron ha aparegut, com ho va fer la Delta en el seu dia, perquè no hi ha hagut una vacunació universal i, sobretot, en països més empobrits. «Sense vacunes el virus campa i afavoreix que hi hagi mutacions. Seria molta causalitat que sortís una mutació pitjor, però podria ser». Sentencia que «fins que l’epidèmia no estigui controlada a escala global, patirem».

Dia a dia esgotador

Paquí García és infermera al Berguedà. Explica que el «dia a dia és esgotador». Amb la sisena onada «no torno a pensar en res més que no sigui feina, feina i feina». Igual que la majoria de professionals de la salut consultats per aquest diari, opina que el que més angoixa «és no veure el final». Creu que la ciutadania «no s’adona de la pressió que tenim a primària», on s’han duplicat les visites per covid en dues setmanes. «Cada dia dic que no aguanto, però aguantem», comenta. El fet que l’onada coincideixi amb el final d’any ho empitjora. «Sembla que tot s’hauria d’acabar i no s’acaba. Els professionals necessitem descansar». Critica també qui no es vacuna: «per defensar els seus drets limiten els nostres».