El model de funcionament de l’alberg de joventut el Carme de Manresa ha quedat «obsolet», en paraules de l’alcalde de l'Ajuntament de Manresa, Marc Aloy. A banda, el període de cessió de trenta anys a la Generalitat s’ha exhaurit i actualment funciona amb una pròrroga. Per tot plegat, l’Ajuntament, va explicar ahir al vespre Aloy en la 15a edició del Consell de Ciutat, ha proposat a la Generalitat que el Carme passi de funcionar com un alberg de joventut a ser un espai pensat per al turisme familiar, amb habitacions més petites que les que hi ha ara dotades amb bany interior. I amb preus assequibles.
Després d’una extensa i entusiasta explicació per part del regidor de Turisme i Projecció de Ciutat, Joan Calmet, del projecte Manresa 2022, i de l’alcalde Aloy i el regidor d’Urbanisme i Mobilitat, David Aaron López, de l’operació per convertir la Fàbrica Nova en un nou campus tecnològic tripulat per la UPC, que van rebre el vistiplau i la felicitació del públic present en la sessió, la part final del Consell de Ciutat, que va aplegar una vuitantena de persones a l’auditori de la Plana de l'Om, va servir perquè alguns dels assistents poguessin fer una vintena de preguntes.
La primera es va referir a la manca de places hoteleres que hi ha a Manresa en contrast amb el que Calmet va insistir que és el principal objectiu de la commemoració dels 500 anys de l’arribada de sant Ignasi a la capital del Bages: atraure turisme. La resposta d’Aloy va ser que si bé és cert que hi ha pocs hotels, no succeeix el mateix amb els apartaments turístics. Va esmentar ca l’Assols i la Casa Oller, a la Plana de l’Om, que també n’acull. A banda, va donar la notícia de les converses iniciades amb la Generalitat per convertir l’alberg del Carme en un hotel amb preus assequibles.
Tal com va recordar Aloy, el darrer Consell de Ciutat, que és el màxim òrgan de participació ciutadana, es va celebrar el 31 de gener del 2019 i des d’aleshores, a causa de la covid, no se n’havia fet cap més. El d’ahir, que va durar poc més de dues hores, va servir per presentar dos projectes molt importants per a Manresa a curt i a mitjà termini. En el cas del de la Fàbrica Nova, Aloy va assegurar que «és el que pot generar la transformació més important de Manresa» dels darrers anys.
Un projecte per als Panyos
A banda de la qüestió de la manca de places hoteleres plantejada per Jorge Pulido, en les preguntes formulades pels assistents també es van posar damunt la taula altres aspectes d’interès ciutadà, com la necessitat de no oblidar la fàbrica dels Panyos -que ja acumula 200 anys-, apuntada per Anjo Valentí. Aloy va informar que el 2022 quedarà redactat el projecte, que ja s’ha adjudicat. Lligat amb les inversions urbanístiques de Manresa 2022, Jaume Torras, de l’entitat ecologista Meandre, va voler saber si l’aportació estatal de 2,7 milions d’euros lligada al Camí Ignasià anunciada aquesta setmana servirà per arreglar l’esllavissada entre el Pont Vell i l’entrada a Sant Pau que no es cansen de reclamar. Aloy va dir que sí.
Quant a la millora de l’accés al parc de Puigterrà demanada per Montse Illa, Aloy va explicar que on hi ha «el recorregut més planer, encara hi ha quatre o cinc cases que hem d’acabar d’adquirir».
La sessió la va conduir la regidora de Transparència i Govern Obert, Montserrat Clotet, acompanyada pel secretari general de l’Ajuntament, José Luis González. Abans de començar, es va aprovar l’acta de la sessió anterior.
Una representació municipal i social molt variada
El Consell de Ciutat el formen els membres del Ple de la corporació i els components dels Consells de Districte i Sectorials. També representants de les organitzacions socials, sindicals, professionals i empresarials més representatives de la ciutat, nomenades pel Ple i un funcionari municipal que dona suport i aixeca acta de la sessió.
