Josep Alabern Valentí (Manresa, 17 de juliol de 1941), director gerent de l’empresa Aigües de Manresa durant 37 anys, fins que es va jubilar, el 2018, va rebre ahir un homenatge sorpresa al Museu de la Tècnica. Un centenar de persones el van rebre amb aplaudiments per acompanyar la presentació d’un llibre sobre la seva vida i trajectòria signat per l’historiador Francesc Comas.

El llibre porta per títol Josep Alabern el Senyor de les Aigües, un dels renoms més reeixits que ha rebut al llarg dels anys, si bé en recull molts d’altres. Des de «l’alma mater de l’aigua» fins al «Churchill de proximitat» passant pel terme planià «l’homenot de l’aigua». Per escriure’l, Comas ha tingut la col·laboració de 106 persones, que, amb el seu testimoni, han aportat detalls de la història d’un Alabern que no va poder amagar l’emoció quan va entrar al Museu de la Tècnica. Sota el seient, els presents van rebre el llibre com a obsequi. Qui el vulgui el pot comprar al mateix museu.

Ja fa molt que Aigües de Manresa treballava en aquest homenatge coincidint amb la commemoració, enguany, dels 40 anys de l’empresa. La previsió era celebrar-lo el 16 de juliol passat, però la situació sanitària ho va desaconsellar. Finalment, ahir es va poder fer. Hi van intervenir Antoni Ventura, actual gerent d’Aigües de Manresa, que va definir l’homenatjat com «el patriarca de les aigües a Catalunya» i en va destacar els seus coneixements, experiència, agudesa intel·lectual, capacitat de lideratge i implicació cívica, entre altres aspectes. Comas va explicar com havia elaborat el llibre i en va resumir el contingut. Ell també s’hi va referir com un «referent de la gestió de l’aigua a tot Catalunya». Per part seva, l’alcalde Marc Aloy va dir que «ens ha convertit en una ciutat de referència en la gestió pública de l’aigua».

Amant dels escacs, de la música clàssica i de la filosofia, Alabern també va ser comparat amb la reina d’Anglaterra perquè, igual que ella, s’ha mantingut al tron mentre davant seu anaven passant primers ministres; alcaldes, en el cas del manresà. En les seves paraules d’agraïment no va oblidar fer-ho amb l’humor murri i la fina ironia que el caracteritza. Geni i figura.