Un viatge per la Manresa del segle XVI semblant a la ciutat encara rural que es deuria trobar Ignasi de Loiola quan hi va arribar l’any 1522 en el seu pelegrinatge des d’Azpeitia (al País Basc) fins a Terra Santa. És el que intenta reproduir el Grup Pessebrístic de Manresa amb el pessebre monumental que des d’ahir es pot visitar a l’Espai 7 del Casino i que, lluny de ser «un pessebre qualsevol», és tota una creació artística «que explica la nostra història i el nostre patrimoni, i això li dona un valor afegit», segons apuntava l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy, en l’acte d’inauguració que es va fer a la tarda.

Aquesta ja és la 22a edició del pessebre monumental, «que va començar l’any 1999 amb 3 persones i 3 o 4 diorames» i ha anat creixent fins a consolidar-se com una activitat inseparable de la tradició nadalenca de la ciutat i de la comarca, destacava el president del Grup Pessebrístic de Manresa, Francesc Villegas. Va recordar l’impuls per a l’entitat de dues figures clau com van ser els ja desapareguts Josep Maria Cots i Vidal Orive, però va valorar «l’empenta dels que n’han agafat el relleu», amb un «treball extraordinari» que enguany ha donat com a resultat «un pessebre molt treballat, molt estudiat i ple de detalls de la història de Manresa».

I és que aquest pessebre representa el camí que va fer el qui acabaria esdevenint sant Ignasi de Loiola des d’Azpeitia fins a Manresa passant per Montserrat, i vol ser una adaptació el màxim de fidel possible a l’entorn del moment. Per exemple, s’intenta reproduir la Seu tal com era al segle XVI, i també el paisatge preindustrial de Manresa, amb el Pont Vell, la bauma on més tard s’acabaria edificant la Cova, i també el pou de la Gallina, la capella del Rapte i el santuari de la Mare de Déu de la Salut de Viladordis. Per això, més enllà del treball artístic i el muntatge, al darrere d’aquest pessebre també hi ha «hores de fotografies, observació i documentació de com eren aquests edificis», destacava Villegas.

Es tracta d’una obra complexa en què s’ha estat treballant des del febrer, però, segons apuntava el seu ideòleg, Jordi Muro, el més complicat ha estat «fer quadrar els gustos de tots els companys mantenint la idea principal, per exemple una casa gran amb un camí petit, o situar el pelegrí en un lloc coherent». I és que és una obra feta amb moltes mans. Sota la coordinació de Jaume Larroya, hi han intervingut Miquel Sensada, com a autor de les figures; Salvador Mallofré, a la part elèctrica; i Domènec Forn, que s’ha encarregat de la fusteria, a banda de la col·laboració de Claudi Casasayas, Josep Vázquez i Ignasi Segon. El resultat ha estat un gran muntatge de 25 metres quadrats, i amb un format diferent a l’habitual (ara té forma d’angle recte). A més, incorpora per primer cop unes breus descripcions dels elements que l’integren «com un bon complement que mantindrem en properes edicions», apuntava Villegas. Un altre atractiu és el joc de llums i colors que en permet fer una versió de nit i de dia, en una curta successió de temps.

Es podrà visitar fins al 9 de gener de dimarts a diumenge, seguint un circuit marcat que ajudi a evitar aglomeracions. L’organització espera que hi passin entre 8.000 i 10.000 visitants, el doble que l’any passat, però encara menys que durant la prepandèmia.