Joan Calmet, regidor a Manresa: «No haver aprofitat el 2022 hauria estat un error flagrant»

De qui és l’autoria dels lemes Manresa 2022 Transforma i Manresa 2022 (et) transforma?

I encara hi havia una tercera versió que era La ciutat que es i et transforma. A nivell conceptual, va sorgir de la Comissió de Valors. De les moltes comissions que vam posar en marxa el 2014 per treballar tots els temes, és l’única que es manté en actiu i és la que intentava definir l’intangible de Manresa 2022. Si parlem d’esports, de gastronomia, de cultura, d’educació... tot això ha de tenir un paraigües, que són els valors. Vam fer un diagrama on en van sortir un fotimer, vam destacar els que ens semblaven més indicats i, d’aquests, en vam triar tres: espiritualitat, transformació i canvi social, i quan en vam anar a buscar un, ens vam quedar amb transformació.

Podem donar el Papa per perdut o encara confia que vingui?

Això li has de demanar a ell.

En la presentació del programa d’actes de Manresa 2022, l’alcalde va ser força explícit...

Sí, però no tenim un no. Com va dir ell, una cosa d’aquestes no es diu d’un dia per l’altre i potser sí que ens hem refredat una mica, però, fins que no hi hagi una resposta taxativa, un «no», jo crec que no hem de tancar la porta.

Era la gran aposta per projectar la ciutat i ha fallat? Decebut?

No. Això de generar expectatives és el que té. Recordo que en algun moment algú va dir que vindrien 100.000 pelegrins i som a l’any 21 i els 100.000 pelegrins, pandèmia a part, on són? No es poden posar segons quines expectatives si no ets capaç de matisar-les moltíssim. El projecte és potent, és interessant, val la pena i té gruix.

Què els diria als més escèptics, als que pensen que s’haurien d’haver destinat els diners a altres necessitats de Manresa?

Un 500 aniversari és una efemèride prou important com per, des d’una òptica d’administració pública, que és la meva, no deixar-la passar. Jo hi veig totes les virtuts i avantatges. No és incompatible. S’ha de fer això i s’han de fer altres coses. La nostra gran singularitat a nivell turístic és la petjada ignasiana i ser el final del Camí Ignasià, a part de la centralitat, que és més important del que volem pensar. Si per una banda vols fer una aposta de turisme de ciutat i, per l’altra, tens una cosa singular, no haver aprofitat el 2022 hauria estat un error flagrant, una irresponsabilitat. S’havia de fer.

D’aquí a 50, 100 anys, com li agradaria que es parlés de la celebració del 2022 a Manresa?

Que Manresa va fer una celebració digna, malgrat els entrebancs del moment, que són molts. Que vam ser capaços d’estar a l’alçada de la importància de l’esdeveniment, i que la ciutat li va saber treure rendiment des de tots els punts de vista imaginables.

Lligat al tema turístic, hi ha pendent el trasllat de l’Oficina de Turisme a l’antiga fonda de Sant Antoni. Quan preveu que es faci?

La darrera vegada que ho vaig consultar em van dir que s’anava sobre el previst i que al voltant de l’estiu vinent s’hauria d’inaugurar.

Creu que el Camí Ignasià pot ser un nou Camí de Sant Jaume?

Sí. Quan va començar tota aquesta moguda, algú em va dir que el més important de tot era el camí. Jo en aquell moment segurament no hi vaig prestar l’atenció necessària, però, a mida que hem anat arribant al final d’aquest procés i he anat veient com funciona el món, clarament veig que l’oportunitat de Manresa amb tot això està vinculada al camí. Des d’una òptica de turisme, hem de pensar que avui en dia el sector caminador, senderista, esportista, és un sector a l’alça. Que els camins que estan ben organitzats funcionen molt bé. A Espanya i a Europa n’hi ha uns quants i el retorn és molt gran. La gent hi va i un 20% diu que ja en té prou; un 20%, que li ha agradat tant que vol repetir-lo, i un 60%, que li ha agradat tant que en vol fer un altre. Aquí, el que hem de fer és continuar treballant la promoció i divulgació perquè el camí ja existeix. Per a Manresa, si funciona, és brutal perquè et poden arribar cada any 30, 40, 50.000 persones i, quan arribes al final del camí, t’hi quedes. La mitjana al de Sant Jaume és de tres dies. I aquesta gent, que fa? Despesa. Mengen dormen, volten, compren el record...

A Manresa l’oferta hotelera és limitada. Fins l’alcalde va parlar de la possibilitat de convertir l’alberg del Carme en un hotel.

Hem de fer una reflexió que crec que és molt pertinent, en aquest cas. La demanda és la que genera l’oferta. No al revés. Si fos tan fàcil, jo tornaria a obrir la botiga de discos i la gent tornaria a venir a comprar. D’oferta n’hi ha, bàsicament centrada en apartaments turístics, que n’hi ha 137 o 138. Va tancar un hotelet que tenia vuit habitacions però van obrir 22 cabanes a l’Oller del Mas, tot i que el target és diferent. Si aquí comença a arribar gent de debò, d’aquí a un, dos, tres, cinc anys, no patiu que sortiran les empreses que faran hotels. A dia d’avui no n’hi ha però sí que hi ha allotjaments.

I és el que interessa a la ciutat, que hi hagi apartament turístics?

Quantes més fórmules tinguis, més atractiu ets. Alberguista, pis turístic, algun hotel, caravanes... Un destí turístic consolidat, quanta més varietat tingui, millor.

Què falla actualment que, tot i tenir elements de pes com la Seu, la Cova i el Balç, ve poca gent?

Un destí turístic és una feina d’uns 20 anys, diuen els que hi entenen. Jo crec que nosaltres vam començar a fer turisme seriosament, que vol dir tenir un projecte, un pla de treball, personal que s’hi dediqui i recursos, fa sis anys. Vam contractar un professional i ens hi vam posar. Has de detectar bé els teus recursos. Això ho hem fet i ho sabem, i has de començar a treballar incansablement a l’entorn d’aquests recursos, i no fer invents. Tenim un entorn natural que no està malament, un patrimoni que està bastant bé, la centralitat, i això és important, sobretot pel turista internacional perquè podem ser un excel·lent campament base per a gent que vingui a Catalunya que no vulgui anar estrictament a Barcelona i cerqui centralitat. I tenim la part de relat. Pot funcionar, però s’ha d’anar explicant i venent. I vol dir preparar bé la ciutat, els sectors. El de restauració ha de fer les cartes en català, castellà, francès i anglès, cosa que no fan. Ha d’obrir el diumenge, cosa que hi ha una part molt important que no fa. I en el tema de l’allotjament, hem d’anar burxant i si tenim capacitat de desllorigar l’alberg, ho hem de fer.

Manresa ha tingut suport per part de la Companyia de Jesús?

Sí. Amb rotunditat. Quan vam començar el 2013, que hi havia el Quico Riera de superior i el Ramon Sanllehí de gerent, en bona part van ser els que ens van dir: eh, que d’aquí a deu anys passa això. La seva part l’han fet. La posada al dia de la casa d’exercicis i de la Cova. Ara, tenen les seves dinàmiques i objectius, que no han de ser necessàriament els mateixos que nosaltres.