La decisió de la comunitat de dominiques del convent de Santa Clara de Manresa de desvincular-se de la Federació Dominica de la Immaculada de la qual depenien jurídicament ha estat ben rebuda per l’esmentada federació. El bisbat de Vic, a qui Regió7 també ha demanat que en faci una valoració, ha posat de relleu que tinguin l’acompanyament del Vaticà en aquest nou camí, alhora que ha lamentat «la pèrdua de vida contemplativa». Cal dir que el que abandonen les dominiques és la clausura, no la contemplació.

Com va informar aquest diari el 15 de desembre passat, la comunitat de sor Lucía Caram ha fet el pas d’independitzar-se per deixar de ser de clausura, entenent que la tasca social que duen a terme no s’adiu amb aquesta regla, i també amb la mirada posada en el futur, de manera que si algun dia s’extingeix la comunitat de monges que conviu actualment al convent, els projectes socials que acull i promou de la mà de la Fundació del Convent de Santa Clara puguin continuar endavant portats per laics. De fet, actualment, les set monges del convent ja tenen el suport per desenvolupar-los d’un grup de 17 laics, alguns dels quals conviuen amb elles determinats dies de la setmana.

Continuen sent germanes

Sor Maria Teresa de Jesús Gil Martínez, priora federal de la Federació Dominica de la Immaculada, fa notar que «per a nosaltres continuen sent les nostres germanes però no hi ha el vincle jurídic». Afegeix quant a la decisió de les dominiques de deixar de ser de clausura que «entenem que és fruit dels nous carismes i de les noves formes de fer el bé i de donar a conèixer l’Evangeli que estan sorgint» i conclou que «estan fent molt bé a la seva ciutat».

La Federació de la Immaculada Concepció de monges dominiques va ser erigida canònicament amb Dret Pontifici el 7 d’octubre del 1959 i la integren 11 monestirs a Espanya, cinc a l’Argentina i dos a Xile, segons consta a la seva pàgina web. En els d’Espanya encara hi apareix el convent de Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara, fundat el 1602.

Les fonts del bisbat de Vic han manifestat que «valorem positivament que la Santa Seu acompanyi al monestir de Santa Clara en el seu discerniment, tot i que a la vegada lamentem la manca de vocacions a la vida religiosa i la pèrdua de vida contemplativa».

Pel que fa a com pot afectar el pas que han donat les dominiques en la relació amb el bisbat, han explicat que «els monestirs autònoms -com el de Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara (dominiques)– no depenen del bisbe ni del bisbat, sinó que es regeixen ells mateixos, amb la seva priora», paper que representa sor Lucía, que va ser escollida el maig d’enguany i que forma part de la comunitat de Manresa des del 1994. Afegeixen que «el paper del bisbe és d’acompanyament i supervisió (presidir el canvi de priora, visites canòniques, etc.). No sabem si en la nova situació del monestir de les dominiques, aquesta tasca de supervisió que feia el bisbe (i que fa amb tots els convents de la diòcesi) continuarà o no. Això ho sabrem en els propers mesos, quan la Santa Seu ens doni les indicacions respecte als canvis i el nou discerniment del monestir i sobre com procedir».

Abans d’anunciar la nova formulació carismàtica del convent, Caram es va reunir un parell de vegades amb el Sant Pare -una d’elles amb des germanes més del convent- per comentar-li-ho. Ell els va donar el vist-i-plau i les va aconsellar que, de cara a trobar la nova fórmula jurídica per funcionar a partir d’ara, es deixin assessorar pel cardenal Joan Josep Omella, president de la Conferència Episcopal i bon amic seu. Fet el primer contacte amb Omella, Caram va comentar a Regio7 que s’hi havien sentit molt còmodes. Va ressenyar que a partir d’ara tenen cinc anys de marge per concretar aquesta nova fórmula jurídica.

El Papa també va intercedir per les caputxines

Quan va explicar a Regió7 el canvi de rumb del convent de Santa Clara, sor Lucía va admetre que havien tingut molt present el cas del convent de les caputxines del carrer de Talamanca que, en veure que la seva comunitat minvava i no hi havia relleu, van intentar lligar un futur per al convent a través de Sant Andreu Salut. Un camí que es va veure estroncat amb la intervenció del Vaticà a instàncies del bisbat. La germana Pilar Lubreras, abadessa des del 2018 del convent, també conegut com monestir de Sant Carles Borromeu, ha explicat que, com les dominiques, també es van posar en contacte amb el Papa a través d’una carta per explicar-li què havia passat i que, tot i que no les va respondre directament, els consta que «s’hi va ficar» i que va ser quan «les coses van començar a canviar» i van poder recuperar la plena autoritat a casa seva.

Lubreras contradiu el que afirma el bisbat pel que fa a la dependència del bisbat. «Les comunitats religioses d’homes no en depenen però les de les dones, sí», assegura. «Les dels homes es regeixen pel seus superiors locals però les de les dones totes estem lligades al bisbat. El Dret Canònic ho diu». Puntualitza que «algunes congregacions femenines havien començat a pactar amb els bisbe que dependrien de la seva ordre masculina però, en general, segons el Dret Canònic depenen de la diòcesi i del bisbe».

En el seu cas, quan van cedir el convent a Sant Andreu Salut a canvi que hi fes una residència per a avis en situació de dependència i tingués cura d’elles fins al final dels seus dies, van acabar sota la tutela del bisbe de Vic, a qui el Vaticà va nomenar comissari pontifici del convent, que el convertia en el màxim responsable, i que va tallar en sec l’acord amb Sant Andreu Salut al·legant un seguit d’incompliments amb el Dret Canònic com que «l’acord es va atorgar no disposant d’abadessa el monestir, càrrec que havia caducat el dia 29 de maig de 2015» i que «en tractar-se d’un monestir de clausura pontifícia, es requereix l’autorització de la Santa Seu» per tirar-lo endavant.