El cas de la desaparició dels germans Pires Òrrit a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa segueix sent el principal motiu de protesta i lluita dels seus familiars 33 anys després.

Ahir es va celebrar una altra concentració al barri de la Balconada de Manresa. La família exigeix que es reobri i es revisi el cas, sobretot després de l’aparició, fa pocs mesos, d’un testimoni que ha assegurat que va veure com una persona vestida amb la roba de metge s’enduia els dos menors d’edat.

«Els jutges no reobren el cas perquè diuen que falten línies d’investigació. Doncs ara ja en tenen una, i és una persona que ha parlat». Ho deia Mari Carme Òrrit Pires, una de les germanes dels dos desapareguts l’any 1988, i que va voler deixar clar, ahir, que «nosaltres en cap cas estem en contra de l’hospital de Manresa, sinó que estem en contra de la persona o persones que es van endur els meus germans».

Durant el parlament que van fer a la concentració, van dir que «una persona no pot desaparèixer d’un hospital així com així. Sabem que poden estar vius i que poden estar morts, però l’únic que volem és saber on són i per què se’ls van endur. Si hem de recuperar restes dels seus cossos ho farem, però volem saber on són».

A la concentració també hi van assistir els pares de Cristina Bergua, una noia que va desaparèixer a Cornellà de Llobregat l’any 1997 i a qui la família encara continua buscant. En aquesta línia, tant els pares de Bergua com la germana dels germans Pires Òrrit lamentaven que siguin les famílies les que hagin de fer els papers de detectius, investigadors i policies.

«Nosaltres no deixem de buscar proves, explicacions i fils d’on poder estirar, una tasca que no ens pertocaria a nosaltres». Així doncs, creuen que «és necessari que el Ministeri de l’Interior doti de més recursos i unitats especialitzades en persones desaparegudes. La policia fa la feina que té amb els recursos que té a l’abast, però falten cossos especialitzats en aquest tipus de casos, de la mateixa manera que també en falten per als cadàvers sense identificar», deien.

Tribunal dels Drets Humans

El cas dels dos germans ha arribat al darrer estadi, al Tribunal dels Drets Humans. La família explica que «ja ens han dit que només dos de cada 100 casos s’accepten i es tramiten». Això no obstant, asseguren confiar en aquest 2% de possibilitats que tenen de poder revisar el cas. Perquè ells volen que, a banda de reobrir-lo, es revisi, ja que «els jutges van tancar el cas dient que el que havia ocorregut era un rapte i una inducció a abandonar la llar, i nosaltres volem que s’emmarqui dins d’una desaparició».