El juny del 2016 el perruquer badaloní Saul Sancho va carregar una motxilla amb pintes i tisores i va viatjar a un camp de refugiats d’Atenes, després que el seu «amic de tota la vida», Òscar Camps, d’Open Arms, li expliqués que les mares rapaven els cabells als seus fills per erradicar-ne els polls. Va ser la primera missió de l’ONG creada per Sancho Tijeras Solidarias, que hi va anar per fer tractaments pels polls i a tallar cabells. Des d’aleshores hi ha tornat una dotzena de vegades. A Catalunya ha aplegat més de trenta col·laboradors amb els quals fan accions solidàries a llocs on saben que poden donar un cop de mà.

Aquesta setmana, ell i tres perruqueres més, Laura Pagès, de Rubí; Glòria Duran, d’Alella, a qui va acompanyar la seva parella, que és saxofonista i que va amenitzar la sessió, i la manresana Mònica Masafrets Miquel, que treballa en una perruqueria de Vic, han fet la primera acció de Tijeras Solidarias a Manresa, a la plataforma d’aliments de la Fundació del Convent de Santa Clara. Per les seves mans han passat una trentena de caps. Persones sense mitjans a qui la fundació va explicar aquesta proposta que es van apuntar en una llista. La intenció és fer una sessió cada mes. La propera ja té data: el 28 de febrer.

Sancho va respondre a la pregunta d’aquest diari sobre la reacció de les persones que hi van anar amb una frase més que eloqüent: «agraïts, no, el següent».