El nomenament del nou bisbe de Solsona per substituir Xavier Novell ha suposat l’arribada a la capital solsonina, procedent de Menorca, de Francesc Conesa, com també van fer dos dels seus predecessors en aquest bisbat: el bisbe Miquel Moncadas (1977) i el bisbe Antoni Deig (1990). Molts anys abans, però, com recorda l’arxipreste de Manresa, Joan Antoni Castillo, Manresa ja havia obert aquest intercanvi de bisbes amb Menorca de la mà del manresà Joan Comes i Vidal (1844-1906), que va ser bisbe a l’illa entre els anys 1890 i 1896, i posteriorment bisbe de Terol entre el 1896 i el 1906.

Fill de Cal Pere Comes del carrer de Santa Llúcia, Joan Comes va néixer el 24 de juny del 1844, fet que testimonia una placa de marbre en aquest vial. Alumne del col·legi dels jesuïtes de Manresa, dels seminaris de Vic i de Barcelona i de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid; doctor en Dret Civil i Canònic, va ser ordenat sacerdot el 1869 i, de seguida, li van ser confiades tasques de professor al col·legi Sant Ignasi de Manresa i director de la Congregació dels Lluïsos i fundador de la Joventut Catòlica, on es va distingir com a gran organitzador d’activitats i campanyes apostòliques. Va ser també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari de Tarragona, on va ser vicari general i canonge de la Seu Primada.

La seva ordenació episcopal va tenir lloc a la basílica de la Seu de Manresa el 16 de novembre del 1890, després d’un període de servei en què havia gaudit de la plena confiança del bisbe de Còrdova, el dominic fra Zeferino González y Díaz Tuñón, de qui va ser provisor i vicari general (1875) en aquella diòcesi, i canonge.

Instal·lat al capdavant de la diòcesi menorquina, Comes va establir i sistematitzar la pastoral de joventut i també de la catequesi d’infants. Va tenir especial interès en afavorir l’equipament del Seminari, va ampliar els fons de la biblioteca i va adquirir materials per als gabinets de ciències naturals i de física i química. Va promoure la fundació del Butlletí Oficial de la Diòcesi (21 de gener del 1891). Va animar la vinguda de les religioses de l’ensenyança de Santa Joana de Lestonac, raó per la qual ell en persona –i amb seus cabals particulars– s’ocupà de la compra de la parcel·la per edificar-hi l’escola, situada llavors a la Contramurada de Ciutadella. Així mateix, va propiciar l’arribada a Menorca de les germanes de la Consolació, que també van quedar instal·lades a Ciutadella.

A Maó, va crear l’asil Calàbria per a filletes, la direcció del qual encomanà a les religioses de la Consolació. A més, va conferir a les monges carmelites l’atenció domiciliària de malalts. L’agost del 1893 va beneir el primer santuari dedicat a Espanya a Maria Auxiliadora, ara patrona de la ciutat episcopal menorquina.

Suport explícit al català

L’obra pastoral del bisbe Comes va quedar marcada pel suport que va voler donar a la llengua catalana dins de la litúrgia i en la vida general de la diòcesi. La determinació de Comes en relació amb aquest tema va ser establir l’obligació dels preveres diocesans de predicar en català, llevat que haguessin obtingut llicència prèvia per fer-ho en llengua castellana.

Va morir al mas Vila dels Solers d’Artés, propietat de la seva família, on s’havia hagut de retirar malalt i havent perdut el sentit de la vista el 20 de juliol del 1906. Tot i la greu malaltia, per voluntat de la Santa Seu va conservar el títol de bisbe de Terol i administrador apostòlic d’Albarracín.

Va voler ser sepultat a l’església manresana de Sant Ignasi, on li van erigir un artístic monument sepulcral; destruïts el temple i el panteó l’any 1936, les despulles del bisbe Comes van ser recollides al panteó dels Canonges de la Seu al cementiri de Manresa i, acabada la guerra civil, novament inhumades a la cripta de l’església de la Cova de Sant Ignasi.

Preocupat pels temes d’assistència social i de promoció de la cultura catalana, el trobem a la galeria de benefactors de la Seu, de Casa Caritat i de l’asil d’infants orfes de Manresa, a la vegada que va fundar diferents entitats benèfiques. El retrat de Joan Comes és a la Galeria de manresans il·lustres des del 1896. El 1939 es va posar el nom de Bisbe Comes al carrer que anava des del carrer de Recaredo (ara Jacint Verdaguer) fins a la plaça del Remei.

El seu calze és a la Seu

També a la Seu de Manresa es conserva part del seu mobiliari (cadires, taules, armaris, un llit), el seu calze, que va presidir la beatificació dels màrtirs caputxins del novembre passat, i altres pertinences del seu aixovar episcopal.