La Fàbrica Nova de Manresa va tancar portes el 1989. Fa 33 anys. Segons com es miri, no són tants anys. Si es passeja per l’interior de la part que queda dempeus, però, la sensació és que fa molt més temps i que aquest fantasma del passat ancorat en un recinte enorme de 65.000 m2 necessitarà molta benzina per tornar a funcionar.
És la que li han de proporcionar la UPC i l’Ajuntament per convertir-lo en un campus universitari amb la tecnologia com a bandera, prèvia inversió, d’entrada, de 41 milions d’euros: 12,3 amb què l’Ajuntament compra la propietat a La Caixa; 25,9 per rehabilitar els edificis i 2,8 per a obra nova.
Aquest mes ha fet 16 anys que es va enllestir la demolició de 22 dels 23 edificis que conformaven la Fàbrica Nova; magatzems, naus, la torre de l’amo... El 23è, la nau central, l’edifici industrial de formigó més gran de Manresa, és l’únic que es va conservar. Estructuralment, és una construcció amb la salut controlada, com ha remarcat l’alcalde Marc Aloy, que és arquitecte. A la façana, al costat de les finestres tapiades, hi ha testimonis que hi van posar en el seu dia per comprovar-ne l’estabilitat.
La darrera millora que s’hi ha dut a terme data del març de l’any passat. Es van aplicar tensors metàl·lics per reforçar l’estructura de la construcció i també es va haver d’intervenir per evitar que entrés aigua per la coberta.
A la part exterior del recinte es poden veure dues grans obertures que formen part de l’antic col·lector del torrent de Sant Ignasi, que es va desviar i ampliar en les primeres actuacions dutes a terme en el marc del Pla Especial de la Fàbrica Nova. També hi ha els fonaments d’un dels tres blocs de pisos que s’hi havien de fer, i la part de subsòl, de 9.123 m2.
Immens
A banda de la tanca exterior, que separa el recinte de la via pública, a l’interior n’hi ha una altra que envolta el perímetre de la nau. Un cop traspassada, la sensació quan s’entra a l’edifici és que és més immens del que s’intueix des de fora. En aquesta nau és on hi havia les filatures i, si bé costa trobar-les, al segon pis de la torre més propera a les piscines, l’única a on va poder pujar aquest diari, hi ha restes del seu passat com a complex fabril. Una porta on posa cardas, una placa amb elements de la secció de les contínues. També hi ha teules del centenari fabricant terrassenc Sagués Donadeu i Cia. El que caracteritza la majoria dels espais és la deixadesa. Forats a les parets i als sostres, finestres tapiades o sense vidres, runa, brutícia, vegetació que s’ha obert pas a terra, excrements dels coloms... Hi ha molta, molta feina per fer.
A la segona planta també hi queden restes de l’incendi que hi va haver l’octubre passat, que no va anar a més, llevat de cremar uns palets i plàstics que hi havia.
La planta baixa, a on s’accedeix a peu de solar, té el sostre de color blanc. És un espai diàfan només interromput per les fileres de pilars de ferro. Al primer pis, el sostre és un enreixat i també la caracteritzen els pilars, i al segon pis hi ha el sotateulada. Una part de la teulada és feta amb teules i l’altra amb plaques d’acer inoxidable que s’hi van posar com a reforç.
La Fàbrica de Betrand Serra, coneguda com la Fàbrica Nova, és un Bé Cultural d’Interès Local. Es tracta d’una nau de planta rectangular de 37 metres d’amplada i 54 de llargària, amb quatre torres als extrems. A la planta baixa i al primer pis hi havia la maquinària i al soterrani, les calderes. La torre de la cara nord sobresurt de la façana lateral i té un pis més que les altres tres per donar més relleu a l’entrada principal.
Un colós que va tancar les portes i va deixar un gran deute a Hisenda
Els edificis estaven units per sis carrers i comunicats per passadissos subterranis
Tal com recull el catàleg de protecció del patrimoni manresà, Textiles Bertrand y Serra és el resultat de la unió a la darreria del segle XIX de les nissagues dels Serra i dels Bertrand, fabricants estampadors de teixits que havien crescut a la Barcelona del segle XIX.
L’any 1893, Manuel Bertrand i la seva dona Flora Serra van decidir la construcció de la fàbrica més gran de Manresa, al costat del torrent de Sant Ignasi, a la zona del Remei. Per ordre cronològic, els edificis del recinte eren: la gran fàbrica de dos pisos construïda el 1894; la fàbrica encara més gran acabada el 1925; cinc edificis fabrils de diferents mides construïts entre els anys 40 i 70 del segle XX; dos grans magatzems, una subestació elèctrica i una manyeria. A més, hi havia un xalet per a residència dels amos i administració; un edifici que contenia oficines, servei mèdic i una escola maternal i, adossat al xalet, un edifici per a residència de les monges encarregades de l’escola. Els diferents edificis estaven units per dos carrers transversals i per quatre de travessers i comunicats per passadissos subterranis. L’arquitecte de la Fàbrica Nova va ser Salvador Viñals Sabaté, que també va projectar el teatre Tívoli i la presó Model de Barcelona.
La fàbrica va tancar portes el 15 de març de 1989, després de 95 anys de funcionament. Va deixar un gran deute a Hisenda i a la Seguretat Social, que es van convertir en propietaris de la finca. Al 2000, a través de subhasta pública, va anar a parar a mans de Sacresa i Cots i Claret.
