Les màximes autoritats del país van inaugurar ahir l’acte d’obertura de Manresa 2022 per la commemoració dels 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages.

L’acte va arrencar a quarts de set de la tarda amb la rebuda del president de la Generalitat, Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, per part de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i la corporació. Això va ser després que Aragonès i Borràs es reunissin una bona estona a l’edifici nou de l’Ajuntament. Els regidors i regidores del govern i de l’oposició de Manresa els esperaven en fila a les portes de l’Ajuntament i darrere de les masses amb els escuts de la ciutat per fer el gest de benvinguda.

L’alcalde va obrir l’acte al saló de sessions de l’Ajuntament donant l’escalf als assistents. Amb els exalcaldes de la ciutat a primera fila, a la sala hi havia personalitats com el Bisbe de Vic, Romà Casanovas; l’abat de Montserrat, Manel Gasch; el delegat provincial de la companyia de Jesús a Catalunya, el president de Fundació La Caixa, el manresà Isidre Fainé; a més a més de responsables de la companyia de Jesús. A la sala també hi havia diferents alcaldes i alcaldesses de poblacions de les comarques de la Catalunya central i dels municipis que travessa el Camí Ignasià.

La sessió es va iniciar amb la signatura d’Aragonès i Borràs en el llibre d’honor de Manresa. A continuació, Aloy va obrir els parlaments repassant les transformacions al món i a la Manresa d’avui i els grans canvis globals de l’època d’Ignasi de Loiola, fa cinc segles, i va fer una crida a «impregnar-nos d’aquest esperit per projectar-nos cap a un futur millor».

El president, Pere Aragonès, va començar dient que «l’acte és molt rellevant per al conjunt del cristianisme, per als jesuïtes, per a Manresa i per a Catalunya», per aquest motiu explicava que «des del Govern de Catalunya, sempre reconeixent la pluralitat i la diversitat del país, avui havíem de ser aquí». També va emfatitzar que el projecte Manresa 2022 «té un potencial enorme» i que «és una gran oportunitat per reforçar la projecció de Manresa al món». El president va seguir dient que «el Govern de Catalunya i jo mateix, com a president de la Generalitat, estem al vostre servei per un futur de llibertat, fraternitat i prosperitat».

Laura Borràs va assegurar que la ciutat de Manresa «és el bressol del renaixement espiritual i polític, un motiu d’orgull per a tot el país». També afegia que «la celebració és una oportunitat per redescobrir la ciutat». La presidenta del Parlament recordava que «el projecte és una gran oportunitat per reflectir el que representen les potències que són transformadores», i per aquesta raó va felicitar «sincerament» Manresa per aconseguir dur la celebració a terme.

La presidenta de la Diputació de Barcelona va afirmar que el programa de Manresa 2022 «honra el passat per rellançar la ciutat cap al futur», revalorant «el seu enorme patrimoni històric, artístic i espiritual amb la mirada renovadora». Marín també va afegir que «la Diputació de Barcelona dona ple suport a aquesta voluntat renovadora».

El regidor responsable de Manresa 2022 i tinent d’alcaldia, Joan Calmet, explicava que aquest projecte «no només és espiritualitat, no només és projecció, no només és capitalitat, no només és celebració, sinó que és la suma de tot plegat».

Finalment, l’alcalde va acabar amb el seu discurs. «Ignasi de Loiola es va transformar interiorment en el seu camí. Aquesta és la paraula, el concepte i el lema de Manresa 2022: ‘La ciutat que (et) transforma’. Transformar-nos nosaltres mateixos i com a ciutat, sobretot en l’àmbit social, feminista, verd i democràtic».

L’acte institucional va concloure amb la dansa de Nàdia Pesarrodona i la música d’Arnau Barrios al violí.